Joan Casanova i Bartrolí

Joan Casanova i Bartrolí
Biografia
Naixement	28 juliol 1863 ; Olot (Garrotxa)
Mort	9 desembre 1911 (48 anys)
Activitat
Ocupació	compositor
Gènere	Sardana

Joan Casanova i Bartrolí (Olot, 28 de juliol del 1863 - 9 de desembre del 1911) va ser un músic i compositor.^[1]

Biografia

De família de músics (ho van ser el seu germà i el seu nebot), començà els seus estudis ja de ben jove. Va ser fundador i músic de les cobles Els Petits i La Lira (que amb el temps esdevindria la Principal d'Olot). Des de finals del segle xix, i per més de vint anys (fins a la mort) dirigí la Banda Municipal d'Olot.

Les seves més de 300 sardanes beuen sovint de melodies populars, i moltes vegades estan instrumentades per als petits conjunts musicals propis de l'època, més que per a cobla completa. La seva sardana Adeu, vila d'Olot ha esdevingut^[2] un himne de la capital de la Garrotxa. També estructurà o compongué les músiques d'alguns balls populars olotins: el ball de gegants (música original d'en Miquel Sisè), el de cabeçuts i el de cavallets.

El seu nebot Francesc Casanova i Estorch va ser flabiolaire, violinista i compositor de sardanes. Tant aquest, com el futur músic i compositor Pere Aubert, van ser deixebles seus. L'ajuntament d'Olot li dedicà un carrer en homenatge.

Obres

Ball de cabeçuts

Sardanes

A l'amic Rafel (1966)
A punta de dia (1911?)
Adeu, vila d'Olot (1895?), enregistrada per la Principal de la Bisbal en el DC Olot en solfa (Barcelona: Àudiovisuals de Sarrià, 1996 ref. AVS 251218). Té versió cantada, amb lletra d'una cançó del segle xviii. Honorat Vilamanyà va fer (1952) de la sardana un poema per a cobla.
Ahont està la Pepa
Ai, pobre de mi (1895?)
Els contrabandistes d'aquell temps
Dalt la serra
De bon matí
Descans etern
L'enfadosa, revessa
L'entrada d'hivern
La festa d'Olot
La font dels pastors (1910), obligada de flabiol
La font pudosa
Una gàbia de canaris, obligada de dos flabiols
L'home sense cap calé (1894)
La lletera de la Déu
La llúdriga
Ma pobra mare
La mort del pubill
La non-non, sardana cantada
La pedra foguera (1911?)
El plor de ma filla
La priora
La pubilla marinera
Quan jo era petitet (1895?)
Record de la mare
Records d'Olot
Un refilet a joc
La reina de les violes
La zorrillista (1894?)^[3]

Bibliografia

Rafael Llongarriu i Montsaltvaje Música popular a Olot (Memòria de Joan Casanova i de Pere Aubert, músics olotins), col·laboració a Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca 14 (1996-1998), p. 321-372

Referències

[1] Biografia, del Diccionari d'autors de sardanes^{[Enllaç no actiu]}

[2] «Comarques - Diari de Girona - Hemeroteca 11-07-2007».

[3] Llista de sardanes

[1]

[2]

[3]