Joan Castellar i de Borja
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1441  València | ||
| Mort | 1r gener 1505 (63/64 anys) València | ||
| Arquebisbe de Monreale | |||
| 9 agost 1503 – ← Joan de Borja-Llançol de Romaní i Navarro d'Alpicat – Enric de Cardona i Enríquez → Diòcesi: arquebisbat de Monreale | |||
| Cardenal | |||
| 31 maig 1503 – | |||
| Arquebisbe catòlic | |||
| 23 agost 1493 – ← Giovanni Attaldo – Francesc Galceran de Lloris i de Borja → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Formació | Universitat de València | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic | ||
| Participà en | |||
| 31 octubre 1503 | conclave d'octubre de 1503 | ||
| 21 setembre 1503 | conclave de setembre de 1503 |
||
 | |||
Joan Castellar i de Borja, el cardenal de Murriali (València, finals de 1441 - València, 1 de gener de 1505) va ser un cardenal valencià de començaments del segle XVI[1]
Estava emparentat amb la família Borja i era cosí del cardenal Joan de Borja-Llançol de Romaní i Navarro d'Alpicat, el gran (1496).
Biografia
[modifica]Juan Castellar és canonge a Sevilla, Nàpols, Toledo i Burgos i és protonotari apostòlic. És elegit arquebisbe de Trani l'any 1493 i és nomenat governador de Perusa.[2]
El papa Alexandre VI el fa Cardenal en el Consistori papal del 31 de maig de 1503. La seva creació és publicada el 2 de juny de 1503. El cardenal Castellar és transferit a l'arxidiòcesi de Murriali l'any 1503.
El cardenal de Murriali participa en els dos conclaves de 1503 (elecció de Pius III i de Juli II). És abat comandatari de l'abadia de Nonantola després de l'elecció de Juli II.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Biography from the Biographical Dictionary of the Cardinals of the Holy Roman Church».
- ↑ Leopardi, conte Monaldo. Vita di Niccolo Bonafede: vescovo di Chiusi e officiale nella corte Romana dai tempi di Alessandro VI ai tempi di Clemente VII (en italià). Nobili, 1832.
- ↑ Chacón, Alfonso. Vitae et res gestae pontificum romanorum: et S.R.E. cardinalium ab initio nascentis ecclesiae usque ad Clementem IX P. O. M. (en llatí). P. et A. De Rubeis, 1677.