Joan Estruch Tobella
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1953  (70/71 anys)Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filologia i història |
| Ocupació | autor, filòleg, historiador, professor d'educació secundària |
| Interessat en | Moviment obrer a Espanya |
Joan Estruch Tobella[1] (Sant Sadurní d'Anoia, 1953) és un historiador i catedràtic de llengua i literatura català, llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona[1] especialitzat en l'estudi del Partit Comunista d'Espanya.[1][2][3][4]
És autor d'obres com Historia del PCE (1920-1939) (1978), prologat per Fernando Claudín, El PCE en la clandestinidad (1982) o Historia oculta del PCE (2000), entre d'altres.[5][4][4]
A Historia del PCE (1920-1939) descriu una realitat «confusa» del PCE als seus primers anys.[6] García Cotarelo assenyala simpaties i afinitat amb el Partit Obrer d'Unificació Marxista per part d'Estruch, que li farien «dibuixar un PCE estalinista i burocratitzat».[7] Segons García Cotarelo, Estruch suggereix en aquest llibre que el sorgiment del comunisme a Espanya va ser una reacció «immadura» als esdeveniments que tenien lloc a la Unió Soviètica i que no responia a unes «necessitats nacionals reals».[8] No obstant això, César Vidal el va descriure en els seus inicis com un «historiador gairebé oficialista [del PCE]».[4] A Historia oculta del PCE, Estruch pretén desvetllar la història oculta del partit i els seus «aspectes més sinistres», segons Vidal, centrant les seves crítiques en els dirigents i la cúpula del partit.[9][4][10][11] Gómez Roda, per la seva banda, contextualitza l'aparició d'aquesta última obra en el corrent d'historiografia crítica amb el comunisme que va proliferar després de la caiguda del mur de Berlín i la dissolució de la Unió Soviètica.[11]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Estruch Tobella, Joan». Catàleg d'autoritats de noms i títols de Catalunya (CANTIC). Biblioteca de Catalunya. [Consulta: 5 juny 2015].
- ↑ «Estruch Tobella, Joan». VIAF.
- ↑ Echavarren, Sonsoles «Entrevista con Joan Estruch Tobella, catedrático de instituto y experto en autonomía escolar». Diario de Navarra, 26-10-2007. Arxivat de l'original el 2015-01-18 [Consulta: 5 juny 2015]. Arxivat 2015-01-18 a Wayback Machine.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Vidal, 2000.
- ↑ García Cotarelo, 1978, p. 133.
- ↑ García Cotarelo, 1978, p. 136.
- ↑ García Cotarelo, 1978, p. 133, 135, 137.
- ↑ García Cotarelo, 1978, p. 139.
- ↑ Nieto, 2000, p. 494.
- ↑ Nieto, 2000, p. 495-496.
- ↑ 11,0 11,1 Gómez Toda, 2004, p. 39.
Bibliografia
[modifica]- García Cotarelo, Ramón «Las vicisitudes del comunismo español y su historiografía». Revista de Estudios Políticos. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 3, 1978, pàg. 133-142. ISSN: 0048-7694.
- Gómez Roda, Alberto. Comisiones obreras y la represión franquista. Universitat de València, 2004. ISBN 9788437059273.
- Nieto, Felipe «Historias del comunismo español: tres estudios recientes». Espacio, tiempo y forma. Serie V, Historia contemporánea. Universitat Nacional d'Educació a Distància, 13, 2000, pàg. 492-501. Arxivat de l'original el 2015-04-02. DOI: 10.5944/etfv.13.2000.3038. ISSN: 1130-0124 [Consulta: 5 juny 2015].
- Vidal, César «Historia oculta del PCE. Joan Estruch». El Cultural, 12-07-2000.