Joan García i Tristany
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 febrer 1927  Barcelona |
| Mort | 12 octubre 2011 (84 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Partit | Partit Socialista Unificat de Catalunya |
| Membre de | |
Joan García i Tristany (Barcelona, 22 de febrer de 1927[1][2] - Barcelona, 12 d'octubre de 2011) fou un militant comunista de les Joventuts Socialistes Unificades (JSUC)[1] i més endavant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)[1][2] i lluitador antifranquista durant la dictadura. Fou perseguit pel règim franquista per la seva militància i dissidència política, torturat i empresonat a la presó Model de Barcelona i al penal de Burgos.[2]
Biografia
[modifica]Joan García i Tristany va néixer a Barcelona el 22 de febrer de 1927[1] en una família de tradició republicana.[2] Quan va esclatar la Guerra Civil tenia 9 anys i vivia a Madrid, on el seu pare estava destinat com a membre de l'exèrcit republicà.[1][2] La majoria de la guerra però la va passar a Figueres.[2]
Inicià la seva activitat política als setze anys, connectant amb gent del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) a l'Ateneu Barcelonès.[1][2] Dos anys després, el 1945 amb disset anys, entra a militar a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) on participà en nombroses activitats de propaganda.[1]
El 1947 començà el servei militar obligatori al cos d'intendència,[1] on no deixà la militància comunista i seguí participant d'accions antifranquistes. En llicenciar-se del servei militar obligatori s'incorporà de nou al treball clandestí de les JSUC.[1][2] Fou detingut dos mesos després. el 1949 en una nombrosa caiguda de militants de les JSUC i del PSUC.[2] Fou traslladat a la comissaria de Via Laietana on s'està durant gairebé un mes.[1] Fou torturat durant més de vint dies,[2] intentant fer que revelés la seva posició a les organitzacions i deletés els seus companys.
Posteriorment fou jutjat en consell de guerra,[2] on se'l condemnà a tres anys i fou deixat en llibertat provisional.[2] Però el capità general de Catalunya, Juan Bautista Sánchez, en desacord amb la condemna, la va recórrer al Tribunal Suprem,[2] que finalment va multiplicar per cinc la condemna a Joan Garcia i Tristany, fins a quinze anys.[1]
El 1954, cinc anys després de la detenció, Garcia i Tristany entrà a complir la condemna a la presó model de Barcelona,[1] on ja havia estat pres després de la seva detenció i en espera del judici, abans que i fos concedida la llibertat provisional. Però ràpidament fou traslladat al penal de Burgos. Allí hi passà quatre anys.[1]
Al penal de Burgos hi feu una activa vida política.[2] La presó era coneguda com a "La Universitat de Moscou"[1] per les nombroses activitats formatives i clandestines que els presos comunistes hi organitzaven. García i Tristany participà activament d'aquestes activitats polítiques fins a la seva sortida en llibertat provisional el 1958.[1][2]
Un cop en llibertat García i Tristany s'incorporà a l'activitat clandestina del PSUC,[3] mantenint responsabilitats i treballant sempre al seu barri del Poblenou, a Barcelona.[2] Mantingué la seva militància política durant la resta de la seva vida. Ja en democràcia, fou un militant molt actiu d'Iniciativa per Catalunya Verds (IC-EV)[3] i membre de l'Associació Catalana d'Expressos Polítics del Franquisme[2][3] i de l'Associació per la Recuperació de la Memòria.[3]
Joan García i Tristany morí el 12 d'octubre de 2011 a l'Hospital del Mar, a Barcelona.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 Andreu, Marc «Joan García Tristany i Enric Pubill: la memòria que no es jubila». Icària, Arxiu Històric del Poblenou, 1999, pàg. 22-28. Arxivat de l'original el 2021-06-02 [Consulta: 1r juny 2021].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 Notícia de la negra nit. Vides i veus a les presons franaquistes (1939-1959. Barcelona: Diputació de Barcelona, xarxa de municipis, Juny 2001. ISBN 84-7794-784-8.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «L’arbre d’en Joan García Tristany per Joan Herrera». Nous Horitzons, 24-01-2011. Arxivat de l'original el 2021-06-02. [Consulta: 1r juny 2021].