Joan Graell i Piqué
(2022)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 març 1971 (53 anys) Cambrils (Solsonès) |
| Residència | Organyà |
| Formació | Universitat Rovira i Virgili |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, escriptor |
| Gènere | Poesia |
Joan Graell i Piqué (Cambrils, Solsonès, 1971) és un poeta i narrador català.[1]
Nascut al Solsonès, va estudiar secundària a Tarragona, i va estudiar filologia catalana a la Universitat Rovira i Virgili. Actualment resideix a Organyà. Com a escriptor, es va donar a conèixer amb el llibre de poemes Un llapis com el vent. Des de llavors ha publicat diversos poemaris com la Memòria de les pedres, Afrau i Llibre del vesc i també alguns relats breus com El delirio del mundo, Pindar el llegidor o Un faune al Flamisell. La seva obra parla de diversos temes, incloent temàtiques que li són properes com els Pirineus i la mitologia clàssica i popular, amb una visió lírica de la muntanya.[2] Formà part de l'equip de redacció de la revista Lo Banyut, editada a l'Alt Urgell.[3]
L'any 2019 ha estat inclòs a l'antologia Poetes de Ponent. Antologia (De la Renaixença als nostres dies)[4]
Obra
[modifica]Poesia
[modifica]- 1997: Un llapis com el vent. Tremp: Garsineu Edicions, abril 1997. ISBN 978-84-88294-72-2.
- 2002: Memòria de les pedres. Tremp: Garsineu Edicions, març 2002. ISBN 978-84-95194-38-1.
- 2005: Afrau. Vallbona de les Monges: March Editor, maig 2005. ISBN 978-84-95608-72-7.
- 2009: Llibre del vesc. Edicions Salòria, S.L., novembre 2009. ISBN 978-84-613-5199-2.
- 2016: Aiguafoc. Bancal, roca, faune. La Seu d'Urgell: Edicions Salòria, 2016. ISBN 978-84-945200-8-2
- 2023: Alfabet de l'ombra. Lleida: Pagès Editors, febrer 2023. ISBN 978-84-1303-437-9
- 2023: Els planells magnètics. Juneda: Editorial Fonoll, agost 2023. ISBN 978-84-126977-4-2
Premis i reconeixements
[modifica]Poesia
[modifica]- Premi Guillem Viladot (2006): Creixia a les mans l'embruix dels astres.
- Premi Recvll Benet Ribas de poesia (2022): Alfabet de l’ombra.[5]
- Premi Carles Hac Mor a plaquettes d'escriptura subversiva (2023): Els planells magnètics.[6]
Narrativa
[modifica]- Premi de narració literària Vila de Puigcerdà (2000): El Negre de Surri.
- Premi Guillem de Belibasta de narrativa breu d'aventures a la natura (2016): Començar de zero.
- Premi Drac de prosa (2017): Quinze voltes malgrat tot.
- Premi Vent de Port de narrativa curta (2018): Croquis d'un nu pintoresc.[7]
- Premi La Vall Fosca de microrelats (2021): Migdia assolellat.[8]
Referències
[modifica]- ↑ «Ressenya bibliogràfica». Joan Graell i Piqué. [Consulta: 17 agost 2012].
- ↑ «Els versos tel·lúrics de Joan Graell». [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ Digital, Pallars. «Joan Graell i Piqué guanya la 25a edició del Premi «Vent de Port» | Pallars Digital». [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ Aloy, Per Josep Maria. «Poetes de Ponent (Antologia. De la Renaixença als nostres dies)», 20-05-2019. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «El poeta Joan Graell i Piqué s'endú el guardó de poesia de la 58a edició dels Premis Recvll de Blanes». [Consulta: 31 març 2022].
- ↑ «Joan Graell guanya el 7è Premi Carles Hac Mor a plaquettes d’escriptura subversiva». Pirineus Digital, 02-06-2023. [Consulta: 6 juliol 2023].
- ↑ «Joan Graell guanya el XXV Premi Vent de Port pel conte 'Croquis d'un nu pintoresc'». [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ Digital, Pallars. ««Migdia assolellat» s'endú el 5è Concurs de Microrelats | Pallars Digital». [Consulta: 9 gener 2022].