Joan Hernández Mora
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1902 Maó (Menorca) |
Mort | 1984 (81/82 anys) Madrid |
Activitat | |
Ocupació | historiador |
Joan Hernández Mora (Maó, 1902 - Madrid, 1984). Llicenciat en Història i en Dret.[1]
Del seu pare, Francesc Hernández Sanz, hereta l'interès per la història i, en general, per tot allò relacionat amb l'illa de Menorca. Exerceix com a professor a l'institut de batxillerat de Maó, a excepció d'uns anys d'inhabilitació acadèmica, amb una estada de 5 anys a Lugo sense poder demanar cap trasllat[2] i d'una breu estada a l'institut d'Eivissa.
Des de molt jove, es lliura a una intensa activitat cultural: ateneista, periodista, activista a favor de la llengua catalana i investigador històric. Aquesta última faceta, encaminada més a la preparació i assessorament d'estudiants i investigadors que a la publicació del seu saber.
Fou cofundador de Nostra Parla a Menorca, i col·laborador de la Revista de Catalunya (1930-1931). La seva biografia del doctor Orfila li valgué un premi de l'IEC. La repressió franquista li comportà, com ja hem vist, la inhabilitació acadèmica i el trasllat forçós a Eivissa, fins que pogué tornar a Maó.
Després de cinquanta anys dedicats a la docència oficial i extraacadèmica, Joan Hernández Mora mor a Madrid l'any 1984, als pocs dies d'haver rebut de mans de l'alcalde de Maó la “Medalla d'Or de la Ciutat”, en reconeixement a la seva tasca menorquinista.[3]
Era germà del pintor abstracte Francesc Hernández Mora.
Referències
[modifica]- ↑ «Joan Hernández Mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Soldevila, Ferran. Dietaris de l'exili i el retorn. El retorn. València: Tres i Quatre, 2000. ISBN 84-7502-485-5.
- ↑ «Museu Hernández Sanz-Hernández Mora». Ajuntament de Maó. [Consulta: 27 març 2012].