Vés al contingut

Giovanni I Malatesta de Sogliano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Joan II Malatesta)
Plantilla:Infotaula personaGiovanni I Malatesta de Sogliano
Biografia
Mort20 setembre 1299 Modifica el valor a Wikidata
SepulturaRímini Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócondottiero Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasa de Malatesta Modifica el valor a Wikidata
FillsRambert I Malatesta de Sogliano, Malatestino I de Sogliano, Guglielmo I Malatesta de Sogliano Modifica el valor a Wikidata


Giovanni I Malatesta de Sogliano (Sogliano, s. XIII) va ser un noble i condottiero italià, membre de la família Malatesta i senyor del castell de Sogliano.[1]

Parent dels Malatesta de Rímini[2] i creador de la branca de la casa de Sogliano.[3] Els seus orígens no estan clars, segons Tonini hauria estat germà de Malatesta da Verucchio, basant-se en fonts que diuen que ambdós germans van marxar de Penna per anar l'un a Verucchio i l'altre a Sogliano; i que també tant Pius II com un anònim de 1295 els esmenten com germans.[4][5] Tanmateix, altres autors han cregut que era Giovanni di Ramberto, que hauria estat fill de Giovanni i net de Malatesta, avantpassat epònim de la dinastia,[6] d'acord amb altres fonts, com, per exemple, una escriptura de 1305, on apareixen els seus tres fills i d'ell es diu que va ser fill de Ramberto de Sogliano.[3][7]

Pel que sembla, amb avançada edat va accedir a la senyoria de Sogliano, però després de 1278 no es tenen notícies d'ell o d'altres membres de la seva família que utilitzin aquesta intitulació, tot i que Tonini, seguint la seva teoria, creu que va morir l'any 1299, quan s'esmenten els seus hereus.[5][4] Va ser membre de la facció gibel·lina, probablement a causa del seu matrimoni amb una membre de la família Della Faggiuola,[2] cosa que el va enfrontar als seus parents de Rímini, que eren güelfs.[7] Segons Litta, va ser cavaller i nomenat podestà de Forlì el 14 de gener de 1276, quan va subscriure un compromís amb l'arquebisbe de Ravenna per tal de trobar a la pau entre les diferents faccions a la regió de la Romanya, però la promesa va durar poc, atès que l'any següent els bàndols es van dividir encara més, i la pau no va arribar fins al 28 de març de 1290, i a pesar d'això sempre va oposar-se a Malatesta da Verucchio. Després de 1295 no es tenen més notícies d'ell, però Litta situa la seva mort, basant-se en altres documents, el 20 de setembre de 1299.[7]

Es desconeix qui va ser la seva esposa, encara que se la suposa membre de la casa Della Faggiuola, de la branca que va originar els comtes de Carpegna i els de Montefeltro.[7] Del seu matrimoni en van néixer tres fills: Ramberto, Guglielmo i Malatestino, a partir dels quals la línia genealògica descendent d'aquesta branca dels Malatesta és clara.[3]

Referències

[modifica]
  1. Argegni, Corrado. Condottieri, capitani, tribuni. Corrado Argegni, 1936, p. 146. 
  2. 2,0 2,1 Jones, P. J. The Malatesta of Rimini and the Papal State (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 1974, p. 40. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Tonini, Luigi. Rimini nella signoria de' Malatesti (en italià). vol. 4. Rímini: Albertini e C., 1880, p. 351-352. 
  4. 4,0 4,1 Tonini, Luigi. Rimini nel secolo XIII (en italià). Rímini: Malvolti ed Ercolani, 1862, p. 243-244. 
  5. 5,0 5,1 Tonini, Luigi. Rimini dal principio dell' era volgare all' anno MCC (en italià). vol. 2. Rimini: Malvolti ed Ercolani, 1856, p. 407-408. 
  6. Zannetti, Guid'Antonio. Memorie istoriche di Rimino e de' suoi signori (en italià). Bolonya: Lelio dalla Volpe, 1789. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Litta, Pompeo. «Malatesta di Rimini». A: Famiglie celebri di Italia (en italià), 1850.