Joan I de Brandenburg
Otó III (dempeus) i Joan I de Brandenburg | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1213 (Gregorià) |
Mort | 4 abril 1266 (52/53 anys) Stendal (Alemanya) |
Activitat | |
Ocupació | Marcgravi |
Altres | |
Títol | Marcgravi de Brandenburg |
Família | House of Ascania in Brandenburg (en) |
Cònjuge | Jutta de Saxònia (1255–) Hedwig von Pommern (1250 (Gregorià)–) Sofia de Dinamarca (1236 (Gregorià)–) |
Fills | Hermann von Brandenburg () Mechtild von Brandenburg () Jutta de Saxònia Helene von Brandenburg () Sofia de Dinamarca Joan II de Brandenburg () Sofia de Dinamarca Otó IV de Brandenburg () Sofia de Dinamarca Conrad de Brandenburg () Sofia de Dinamarca Eric de Brandenburg () Sofia de Dinamarca Enric I de Brandenburg () Jutta de Saxònia Agnès de Brandenburg () Jutta de Saxònia Albrecht von Brandenburg () |
Pares | Albert II de Brandenburg i Matilda Von Groitzsch |
Germans | Otó III de Brandenburg Elisabet de Brandenburg Matilda de Brandenburg |
Joan I de Brandenburg (±1220 - 4 d'abril del 1266) va ser des del 1220, junt amb el seu germà Otó III el marcgravi de Brandenburg. Era el fill major d'Albert II de Brandenburg i de Matilde de Lusàcia.
Marcgraviat
[modifica]El govern conjunt dels dos marcgraves es va caracteritzar per una expansió, per conquesta o compra, del marcgraviat amb el que restava de Teltow i Barnim, Uckermark, el Senyoriu de Stargard, el Land Lebus i parts de Neumark a l'est de l'Oder.[1] Es consolidà la posició de Brandenburg dins del Sacre Imperi Romà, i en 1256 Otó III fou candidat per ser elegit rei dels alemanys.
Va ser un dels electors d'Alfons X el Savi, va fundar les ciutats de Berlín, Neubrandenburg i Frankfurt de l'Oder. Va ampliar el castell a la rodalia de Spandau i el van convertir en la seva residència preferida. Abans de la seva mort, es van repartir Marcgraviat en un Joanina i una part otoniana.
Referències
[modifica]- ↑ Bartlett, Robert; MacKay, Angus. Medieval frontier societies (en anglès). Clarendon Press, 1989, p. 42. ISBN 0198228813.