Vés al contingut

Joan de Foix

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Joan I de Narbona)
Plantilla:Infotaula personaJoan de Foix
Nom original(fr) Jean de Foix Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1450 Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 1500 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Étampes (França) Modifica el valor a Wikidata
Governador del Ducat de Milà
1495 – 1497
Vescomte de Narbona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte d'Étampes (fr) Tradueix
Vescomte de Narbona Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Foix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria d'Orléans Modifica el valor a Wikidata
FillsGermana de Foix, Gastó de Foix-Nemours Modifica el valor a Wikidata
ParesGastó IV de Foix Modifica el valor a Wikidata  i Elionor I de Navarra Modifica el valor a Wikidata
GermansCaterina de Foix
Joana de Foix
Margarida de Foix
Maria de Foix
Gastó de Foix
Jaume de Foix
Pere de Foix Modifica el valor a Wikidata

Joan de Foix (1450 - Etampes, França 1500) fou infant de Navarra, comte d'Etampes i vescomte de Narbona.

Orígens familiars

[modifica]

Fill del comte Gastó IV de Foix i la reina Elionor I de Navarra.

Núpcies i descendents

[modifica]

El 1476 es casà amb Maria d'Orleans, germana de Lluís XII de França i neta de Carles VII de França. D'aquest matrimoni nasqueren:

El 1462, es produeix la invasió francesa del Rosselló en virtut de Tractat de Baiona a l'inici de la Guerra civil catalana contra Joan el Gran, sent designats Bernat d'Oms i de Santapau com a senescal de Rosselló i Cerdanya i governador i capità general dels comtats, mentre Joan de Foix era designat un nou lloctinent. A la mort de Francesc I de Navarra contestà la successió de Caterina en virtut de la Llei sàlica, reprenent-se la Guerra civil navarresa fins que les dues parts van arribar a un acord a Tarbes el 7 de setembre de 1497, en virtut del qual la filla de Joan, Germana de Foix, es casaria amb el rei Ferran el Catòlic amb la possibilitat de tenir fills successors als regnes catalans.[1]

Referències

[modifica]
  1. Arbeloa Muru, Víctor Manuel «La desaparición casi inevitable del pequeño reino pirenaico» (en castellà). Príncipe de Viana, 254, 2011, pàg. 628. ISSN: 0032-8472 [Consulta: 7 maig 2023].