Vés al contingut

Joan Isern Batlló i Carrera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan Isern Batlló i Carrera
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Juan Isern Batlló y Carrera Modifica el valor a Wikidata
25 setembre 1821 Modifica el valor a Wikidata
Setcases (Ripollès) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 gener 1866 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSacramental de San Lorenzo y San José Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Central de Madrid
Es coneix perMembre de la Comissió Científica del Pacífic
Activitat
Ocupacióbotànic

Joan Isern Batlló i Carrera (Setcases, Ripollès, 25 de setembre de 1821 - Madrid, 23 de gener de 1866) va ser un botànic català.

Va iniciar estudis eclesiàstics a Girona, però traslladat a Barcelona, va fer classes de Botànica a l'Escola de la Junta de Comerç, on va ser alumne de Miguel Colmeiro. En 1847, abandona els estudis eclesiàstics i ingressa en la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

Es va desplaçar a Madrid i des de 1851 va treballar en el Museu de Ciències Naturals. En 1854 va obtenir el grau de Batxiller en Medicina i Cirurgia per la Universitat Central. Va participar també en les campanyes per realitzar el Mapa Geològic d'Espanya, i va ser amic del polític Pascual Madoz. En 1856 es va casar amb Tomasa del Olmo.

En 1862 Isern va ser proposat com a botànic principal d'una expedició polític-militar en la qual també anava a participar un grup de naturalistes: la Comissió Científica del Pacífic (1862-1865), la més important expedició ultramarina de l'Espanya d'Isabel II. Va viatjar, juntament amb altres naturalistes, per Canàries, Cap Verd, Brasil, Uruguai, Argentina, Xile, Bolívia, Perú i l'Equador. Quan es va ordenar la suspensió de l'expedició científica, en refredar-se la relació entre els països del Pacífic amb la seva antiga metròpoli, Isern, juntament amb Francisco de Paula Martínez y Sáez, Marcos Jiménez de la Espada i Manuel Almagro, van decidir seguir sense comptar ja amb l'ajuda oficial i van continuar el seu treball al territori americà, durant el qual va contreure una malaltia tropical quan explorava el riu Napo, raó per la qual va morir el 23 de gener de 1866 a Madrid, dues setmanes després d'haver arribat a la Península.

Referències

[modifica]
  • Paloma Blanco y Fernandez de Caleya; Dolores Rodriguez Veiga Isern; Pilar Rodriguez Veiga Isern; El Estudiante De Las Hierbas: Diario Del Botánico Juan Isern Batllo y Carrera (1821-1866) Miembro De La Expedición Científica Del Pacífico (1862-1866). CSIC, Madrid, 2006
  • Biografia de Juan Isern
  • Joan Isern Batlló i Carrera | Galeria de Metges Catalans
  • Joan Isern Batlló i Carrera, al web de Setcases.
  • La Capsa de Dillenius de Josep Cuello Subirana (Stonberg Editorial, 2020). Una novel·la històrica-biogràfica d'uns científics -encapçalats per Joan Isern Batlló, un dels botànics més destacats de mitjans del segle xix- en missió neocolonial al continent americà. Una aventura extraordinària.