Joan Lluís d'Elderen
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 29 setembre 1620  Tongeren (Bèlgica) | ||
| Mort | 1r febrer 1694 (73 anys) Lieja (Bèlgica) | ||
| Sepultura | Catedral de Sant Lambert (fins a 1795) Església de Genoelselderen | ||
| Bisbe de Lieja | |||
| 17 agost 1688 – ← Maximilià Enric de Baviera – Josep Climent de Baviera → Diòcesi: bisbat de Lieja | |||
| Príncep-bisbe | |||
| 1688 – 1694 ← Maximilià Enric de Baviera – Josep Climent de Baviera → Diòcesi: Principat de Lieja | |||
| Dades personals | |||
| Residència | Lieja | ||
| Religió | Catolicisme | ||
| Es coneix per | Guerra contra Lluís XIV | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | bisbe catòlic (1688–), sacerdot catòlic (1670–), diaca catòlic (1669–) | ||
| Consagració | Pierre Van Den Perre | ||
Joan Lluís d'Elderen (nascut el 29 de setembre de 1620 a Tongeren i mort l'1 de febrer de 1694 a Lieja) fou un sacerdot, príncep-bisbe del principat de Lieja de 1688 a 1694.
Joan Lluís era el fill de Guillem de Genoelselderen i d'Elisabet de Warnant. De 1555 a 1561, un altre Guillem d'Elderen, ancestre de Joan-Lluís, alt dignitari a la cort dels bisbes Jordi d'Áustria i Robert de Berghes va construir a Lieja el casal familial, l'casal d'Elderen també conegut amb el nom casal Soër de Solières, en estil renaixença mosana.[1]
Va esdevenir canonge al capítol de Sant Lambert a Lieja el 1636, cantor el 1661, gran degà de la catedral de Sant Lambert el 1669, prebost de la col·legiata de Sant Bartomeu de Lieja i de l'església de la Mare de Déu de Tongeren. Va ser elegit príncep-bisbe el 17 d'agost de 1688 i consagrat el 27 de desembre del mateix any.[2]
El 1690 va dictar un decret per a imposar una clausura més estricta als monestirs de monges. Aquesta modificació dels seus afers no va plaure gaire a les monges cistercenques presents a diverses localitats de la diòcesi, com que prefereixen definir elles mateixes les regles.[3]
D'Elderen va aliar-se amb la lliga d'Augsburg contra Lluís XIV i així no va respectar la neutralitat del principat. La reacció de França va ser violent: a Huy, els van incendiar 860 cases (1689), i el Condroz i l'«entre Sembre-et-Meuse»" van ser ocupats. El 1691, l'exèrcit francès sota el mariscal Lluís Francesc de Boufflers va bombardejar la ciutat de Lieja. La casa de la vila La Violette i el barri del mercat estan destruïts, uns 1500 cases van ser anihilades.[4]
Joan Lluís va morir l'1 de febrer de 1694 a Lieja i va ser sebollit a la catedral de Sant Lambert, destruïda durant la revolució francesa. El seu sepulcre va transferir-se aleshores a l'església de Genoelselderen, el seu poble natal.
Referències
[modifica]- ↑ «Liège: Hotel de Soër de Solières» (en francès). Namur: Institut du Patrimoine Wallon. [Consulta: 11 març 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Catholic Hierarchy».
- ↑ Marie-Elisbeth Henneau, Monachisme féminin au pays de liège à la fin du XVIIe siècle : une vie sub clausura perpetua, Histoire, économie et société, 2005, no 3, pàgines 387-398
- ↑ Le Roy, Alphonse. «Jean-Louis baron d'Elderen». A: Académie royale de Belgique. Biographie Nationale de Belgique (en francès). tom VI. Brussel·les: Bruylants, 1897, p. 521 ss.
| Precedit per: Maximilià Enric de Baviera |
Príncep-bisbe del Principat de Lieja 1688 – 1694 |
Succeït per: Josep Climent de Baviera |