Vés al contingut

Joan Magrané Figuera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Plantilla:Infotaula personaJoan Magrané Figuera

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1988 Modifica el valor a Wikidata (35/36 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i sardana Modifica el valor a Wikidata
Premis
*XXXI Premi de composició musical Reina Sofia (2013)
Veu: Joan Magrané Figuera Modifica el valor a Wikidata
Lloc webjoanmagrane.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm5748885 TMDB.org: 4842426
X: joanmagrane Soundcloud: joan-magrane-figuera Musicbrainz: 6216be9d-4ffa-440d-bad8-09f1073f79a1 Discogs: 6459857 Modifica el valor a Wikidata

Joan Magrané Figuera (Reus, 1988) és un compositor català i guanyador, entre d'altres, del Premi Reina Sofia de Composició Musical (2013).[1] L'any 2016 ha estat lauréat de l'Académie de France residint a la Villa Medici a Roma[2] i durant l'any 2017 i 2018 és membre de l'Académie de France à Madrid residint a la Casa de Velázquez.[3] Des del 2017 és president de la Federació de Joventuts Musicals de Catalunya

Biografia

[modifica]

Va iniciar la seva formació musical sota la tutela de Ramon Humet. Posteriorment va estudiar a l'Escola Superior de Música de Catalunya amb Agustí Charles, a la Kunst Universität de Graz amb Beat Furrer i al Conservatoire National Supérieur de Musique et de Danse de París amb Stefano Gervasoni.[4] Mauricio Sotelo i Jesús Torres han influït en el seu desenvolupament artístic, i ha rebut classes magistrals dels compositors Pierre Boulez, Peter Eötvös, George Benjamin, Salvatore Sciarrino, Helmut Lachenmann, Brian Ferneyhough, José María Sánchez-Verdú, Hèctor Parra, Pedro Alcalde i Alberto Posadas.[5]

Les seves obres han estat interpretades arreu d'Europa per conjunts instrumentals i solistes com l'Ensemble Intercontemporain,[6] el Quatuor Diotima, el Quartet Gerhard,[7] la BBC Scottish Symphony Orchestra,[8] l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya,[9] l'Orquestra Nacional d'Espanya,[10] l'Orquesta de la RTVE, els Neue Vocalsolisten,[11] els Kebyart, el Trío Arbós,[11] el Barcelona 216, CrossingLines, Funktion i Adriàn Blanco[12] entre altres.[13] El seu catàleg inclou música de cambra, per a conjunt instrumental, per a orquestra simfònica i per a instruments solistes. El 2014 va estrenar Dido Reloaded al Teatre Lliure, una òpera de cambra escrita a vuit mans, juntament amb Xavier Bonfill, Raquel García-Tomás i Octavi Rumbau.[14] També amb Raquel García-Tomás ha escrit l'òpera disPLACE, amb llibret d'Helena Tornero i estrenada a Viena el 2015.[15]

Ha estat compositor convidat de La Pedrera (2018/2019),[16] del Palau de la Música Catalana (2019/2020),[17] del Centro Nacional de Difusión Musical (2020/2021)[18] i de L'Auditori de Barcelona (2021/2022).[19]

Algunes de les seves obres estan editades per les Éditions Durand.[20]

El 2019 va estrenar al Festival de Peralada l'òpera Diàlegs de Tirant e Carmesina, amb llibret del dramaturg Marc Rosich, a partir dels textos que ell mateix va elaborar per al muntatge que Calixto Bieito va presentar al Teatre Romea (2008) sobre el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Els cantants de l'estrena foren Isabella Gaudí, com a Carmesina, Josep-Ramon Olivé, com a Tirant i Anna Alàs i Jové com a Plaerdemavida i Viuda Reposada.[21]

L'octubre de 2021 va estrenar al Théatre du Châtelet de París el monodrama per a recitant i dos grups instrumentals Intérieur[22] (basat en l'obra homònima del dramaturg Maurice Maeterlinck) amb posada en escena de Silvia Costa i Matthias Pintscher dirigint l'Ensemble Intercontemporain.

Premis

[modifica]

Magrané ha guanyat diversos premis internacionals:[5][23]

  • Premi Injuve, Madrid (2010)
  • Tercer premi de la Franz Josef Reinl - Stiftung Competition, Viena (2012)
  • Premi dal ministro della Gioventù, Udine (2012)
  • Berliner Opernpreis Neuköllner Oper (2013)
  • Premi Reina Sofia de Composició Musical (2013) per l'obra ...secreta desolación... L'obra va ser estrenada per l'Orquestra Simfònica de Radiotelevisió Espanyola l'octubre de 2014 al Teatre Monumental de Madrid.

Obres

[modifica]
  • Música d'ensemble (selecció):
    • Faula (2018)[24]
    • Marines i boscatges (2016)[25]
  • Música de cambra (selecció):
    • Chanson & Frottola (2019/20), díptic per quartet de saxòfons[26]
    • Sonatina (2018), per a violí i piano[27]
    • Era (2018), quartet de corda núm. 3[28]
    • Estris de llum (2017), quartet de saxòfons[29]
    • Un triptyque voilé (2014), trio de cordes[30]
    • Alguns cants òrfics (2013), quartet de corda núm. 2[31]
    • Madrigal (2012), quartet de corda núm. 1[31]
  • Música per a un instrument sol (selecció):
    • Tombeau (2018), per a violoncel[32]
    • Fantasiestücke 1, 2, 3 & 4 (2018/20), per a piano[33]
    • Dues peces per a piano (2017)[34]
    • Variacions sobre "The last rose of summer" (2016), per a violí[35]
    • Double (swans reflecting elephants) (2015/16), per a piano[36]
  • Música per a orquestra (selecció):
    • L'or de l'azur (2022), concert per a violí[37]
    • Meeresstille (2022)[38]
    • Abglanz (2021), per soprano, cor i orquestra[39]
    • Obreda (2020)[40]
    • ...secreta desolación... (2012)[41]
  • Música per l'escena (selecció):
  • Música vocal (selecció)
    • Miserere mei Deus (2021), a 5 veus[44]
    • L'encís (2019), a 18 veus[45]
    • Missa (2018/2019), 6 veus[46]
    • Oració (2018), 8 veus[47]
    • Fragments d'Ausiàs March (2016), 5 veus i ensemble[48]
    • Swing (2015/16), per a 6 veus i 6 instruments[49]
    • Frammenti da Michelangelo (2013/15), per a baríton, cornetto i ensemble[50]

Discografia

[modifica]
  • 2023
    • Barcarolle oubliée (The Brodsky album, IBS Classical), Musique des lumières, Facundo Agudin.[51]
    • Quartets de corda 1, 2 i 3 (Madrigal, Neu Records), Quatuor Diotima.[52]
  • 2022
    • Fantasiestück 3 (Papa Bach), Carles Marigó.[53]
    • Tombeau (Landscapes, Seedmusic), Pau Codina.[54]
  • 2021
    • Ofrena (tres poesies de Josep Carner) (Carneriana, Ibs Classical), David Alegret i Rubén Fernández Aguirre.[55]
  • 2019:
    • Dues peces per a piano (The butterfly effect, Eudora Records), Noelia Rodiles.[56]
    • Diferencias sobre El canto del caballero (Soledad sonora, Initiale), Jesús Noguera.[57]
    • Tres poesies de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Legacy, Seedmusic), Anna Alàs i Alexander Fleischer.[58]
    • Si en lo mal temps la serena be canta (Cueurs Desolez, Ibs Classical), Carlos Mena i Iñaki Alberdi.[59]
    • Oració (Epistulae ad Sagittarium, Ficta), Ensemble O Vos Omnes, Xavier Pastrana.[60]
    • Caça nocturna (Offertorium, Seedmusic), Barcelona Clarinet Players.[61]
  • 2018:
    • Via (Truth, Ibs Classical), Ángel Soria.[62]
    • Via (Made in Barcelona, La mà de Guido), Joan-Martí Frasquier.
  • 2013:
    • Visiones (Visiones, Verso), Mario Prisuelos.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Joan Magrané guanya el Premi Reina Sofía de Composició Musical». Revista Musical Catalana, 18-03-2014.
  2. ↑ «Villa Medici, 2016». Arxivat de l'original el 23 de maig 2016. [Consulta: 7 juny 2016].
  3. ↑ «Joan MAGRANÉ FIGUERA - Presentación - Creación artística | Casa de Velázquez» (en castellà). Arxivat de l'original el 2017-12-06. [Consulta: 5 desembre 2017].
  4. ↑ «Joan Magrané Figuera gana el Premio Reina Sofía de Composición Musical» (en castellà). Docenotas, 02-03-2014. Arxivat de l'original el 27 de març 2018 [Consulta: 10 d’octubre 2015].
  5. ↑ 5,0 5,1 «El graduat Joan Magrané guanya el Premi Reina Sofia de Composició Musical». Arxivat de l'original el 2015-06-21. [Consulta: 21 juny 2015].
  6. ↑ «Estrena de "Fragments d'Ausiàs March"». Arxivat de l'original el 10 d'agost 2016. [Consulta: 7 juny 2016].
  7. ↑ «El Quartet Gerhard s'acomiada de l'auditori de l'Ateneu amb l'estrena absoluta d'una obra de Joan Magrané». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 21 juny 2015].
  8. ↑ «la BBC Scottish Symphony Orchestra interpreta "...secreta desolación..."». [Consulta: 29 març 2016].
  9. ↑ «l'OBC interpreta "...secreta desolación..."». [Consulta: 29 març 2016].
  10. ↑ «La OCNE estrena ‘Obreda’ de Joan Magrané» (en castellà). Arxivat de l'original el 2021-11-30. [Consulta: 14 març 2022].
  11. ↑ 11,0 11,1 «Estrena de "Swing"». Arxivat de l'original el 28 d'agost 2016. [Consulta: 7 juny 2016].
  12. ↑ «Adriàn Blanco estrena dos dels "Encantaments"». Arxivat de l'original el 2016-04-11. [Consulta: 160329].
  13. ↑ Prieto, Ruth «Joan Magrané». El compositor habla.
  14. ↑ «Dido Reloaded / Go, Aeneas, Go! (Òpera líquida de cambra)». [Consulta: 21 juny 2015].
  15. ↑ Prieto, Ruth. «entrevista sobre disPLACE a El compositor habla». [Consulta: 29 març 2016].
  16. ↑ Nimbus, Cumulus. «Joan Magrané, compositor de les Residències Musicals de La Pedrera». [Consulta: 14 març 2022].
  17. ↑ «Joan Magrané, compositor convidat». [Consulta: 14 març 2022].
  18. ↑ Redacció. «Enhorabona: El compositor Joan Magrané, escollit resident del CNDM», 08-07-2020. [Consulta: 14 març 2022].
  19. ↑ «Compositors convidats». Arxivat de l'original el 2022-03-14. [Consulta: 14 març 2022].
  20. ↑ «Durand-Salabert, Joan Magrané».
  21. ↑ Radigales, Jaume. «Tirant lo Blanc sota el cel de Peralada». Diari Ara. [Consulta: 21 juliol 2019].
  22. ↑ «“Intérieur” de Figuera au Théâtre du Châtelet : Éloge de la compassion» (en francès), 25-10-2021. [Consulta: 14 març 2022].
  23. ↑ «Joan Magrané, premi Reina Sofia». [Consulta: 21 juny 2015].
  24. ↑ «Faula (2017)» (en anglès). [Consulta: 29 juliol 2019].
  25. ↑ «"Marines i boscatges", vídeo». [Consulta: 5 desembre 2017].
  26. ↑ «Joan Magrané | Concierto online 18/02/2021» (en castellà). [Consulta: 26 juliol 2022].
  27. ↑ «Joan Magrané - "Sonatina" (Efecte Collins, 2021)». [Consulta: 14 març 2022].
  28. ↑ «QUATUOR DIOTIMA» (en castellà). [Consulta: 29 juliol 2019].
  29. ↑ «Kebyart Ensemble». Palau de la Música Catalana. Arxivat de l'original el 2017-12-04 [Consulta: 5 desembre 2017].
  30. ↑ «Un triptyque voilé, àudio». [Consulta: 7 juny 2016].
  31. ↑ 31,0 31,1 «madrigal». [Consulta: 7 juny 2016].
  32. ↑ «Tombeau (2018)» (en anglès). [Consulta: 29 juliol 2019].
  33. ↑ «Fantasiestück (2018)» (en anglès). [Consulta: 29 juliol 2019].
  34. ↑ Dedeu, Bernat. «Joan Magrané, més enllà dels Grammy», 02-10-2020. [Consulta: 26 juliol 2022].
  35. ↑ «Joel Bardolet plays Variations on ‘The last rose of summer’ by Joan Magrané». [Consulta: 26 juliol 2022].
  36. ↑ «Double, àudio». [Consulta: 7 juny 2016].
  37. ↑ «Joel Bardolet estrena el concert per a violí i orquestra 'L'or de l'atzur' de Joan Magrané», 21-04-2023. [Consulta: 9 juny 2023].
  38. ↑ «Estreta complicitat entre la música de Schubert, Mozart i Magrané». [Consulta: 26 gener 2023].
  39. ↑ «El reflex persa de Joan Magrané». [Consulta: 26 juliol 2022].
  40. ↑ «Memoria de una impresión» (en castellà), 04-10-2020. [Consulta: 14 març 2022].
  41. ↑ «Secreta desolación, àudio». [Consulta: 7 juny 2016].
  42. ↑ «Intérieur» (en anglès). [Consulta: 14 març 2022].
  43. ↑ «Diàlegs de Tirant e Carmesina». [Consulta: 29 juliol 2019].
  44. ↑ «L'Auditori estrena el 'Miserere' de Joan Magrané y trae a los mejores conjuntos de música antigua» (en castellà), 30-03-2022. [Consulta: 26 juliol 2022].
  45. ↑ «Le Blog | Entrenous, Les éléments» (en francès). [Consulta: 14 març 2022].
  46. ↑ «Magrané: 'Missa' escrita est». [Consulta: 14 març 2022].
  47. ↑ «ORACIÓ - Cor (SATB)» (en castellà-es). [Consulta: 29 juliol 2019].
  48. ↑ «"Fragments d'Ausiàs March", àudio». [Consulta: 5 desembre 2017].
  49. ↑ «"Swing", àudio». [Consulta: 5 desembre 2017].
  50. ↑ «Frammenti da Michelangelo, àudio». [Consulta: 7 juny 2016].
  51. ↑ Inc, ProStudioMasters com. «Orchestre Musique des Lumières; Facundo Agudin; Laurence Guillod; Pierre-Yves Pruvot; Nathalie Gullung; Joel Bardolet, The Brodsky Album in High-Resolution Audio». [Consulta: 9 juny 2023].
  52. ↑ «Neu Records | Madrigal» (en anglès britànic). [Consulta: 22 maig 2023].
  53. ↑ «Papa Bach LIVE -» (en espanyol europeu). [Consulta: 22 maig 2023].
  54. ↑ «Pau Codina: LANDSCAPES (SEED 015)». [Consulta: 26 juliol 2022].
  55. ↑ «David Alegret: CARNERIANA» (en castellà). [Consulta: 14 març 2022].
  56. ↑ «The Butterfly Effect | Eudora Records» (en anglès). [Consulta: 10 octubre 2020].
  57. ↑ «Teaser Jesús Noguera». [Consulta: 22 novembre 2019].
  58. ↑ «SEED | Anna Alàs i Jové: Legacy». Arxivat de l'original el 2019-10-14. [Consulta: 14 octubre 2019].
  59. ↑ «Cueurs Désolez» (en anglès). [Consulta: 14 octubre 2019].
  60. ↑ «EPISTULÆ AD SAGITTARIUM - Schütz - Magrané - ENSEMBLE O VOS OMNES» (en castellà-es). [Consulta: 14 octubre 2019].
  61. ↑ «SEED | Barcelona Clarinet Players: Offertorium». Arxivat de l'original el 2019-09-01. [Consulta: 14 octubre 2019].
  62. ↑ «Truths» (en anglès). [Consulta: 14 octubre 2019].

Bibliografia

[modifica]
  • Perea Virgili, Maria Eugènia. «Joan Magrané, entre el Renaixement i Twitter». Revista Serra d’Or (ISSN 0037-2501), núm. 733 (gener 2021), pp. 43-46.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Magrané_Figuera&oldid=34012755»