Vés al contingut

Joan Maria Roma i Comamala

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Joan Maria Roma)
Plantilla:Infotaula personaJoan Maria Roma i Comamala
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Sant Hipòlit de Voltregà (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Mort1947 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitComunió Tradicionalista Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Joan Maria Roma i Comamala (Sant Hipòlit de Voltregà, 1870 - Barcelona, 25 de març de 1946) fou un periodista, publicista, escriptor i polític carlí català.

Biografia

[modifica]

Era fill d'un metge implicat en la causa carlina. Va estudiar Gramàtica i Retòrica en el Seminari de Vic. Després treballà a Barcelona com a periodista pels periòdics carlins Lo Crit de la Patria i La Carcajada, dirigits per Francesc de Paula Oller. Ben aviat destacà com a polemista i propagandista carlí.[1] Entre 1897 i 1900 va ser director del setmanari Lo Mestre Titas i després redactor d' El Nuevo Cruzado i La Cruzada. També va dirigir les revistes Vade-mecum del Jaimista i Tradiciones Patrias. Com a director de La Bandera Regional (1907-1912) va publicar una sèrie de llibres d'història del carlisme[2] amb la col·laboració de Reynaldo Brea.

Va estar implicat en la revolta carlina d'octubre de 1900 al costat de Salvador Soliva. El 1907 va fundar el Requetè com a organització juvenil tradicionalista, que després esdevendria una organització paramilitar carlina.

L'any 1913 fou nomenat secretari de la Junta Regional Tradicionalista i fou elegit diputat provincial pel districte de Manresa-Berga[1] en una candidatura anomenada «de dretes» amb la Lliga.[3] Com a defensor del regionalisme,[4] es va destacar pel seu suport a la Mancomunitat de Catalunya, formant part del seu Consell Permanent l'any 1914.[3][5]

L'any 1917 va trencar amb la línia de la direcció regional tradicionalista i es va tornar a presentar al costat de la Lliga Regionalista. Per aquesta decisió fou expulsat del partit, però aconseguí tornar a ser elegit diputat provincial. Al maig va ser nomenat per formar part de la Comissió Permanent d'Actes i vocal del Consell de Pedagogia. El 1919 es va posar al costat del pretendent Don Jaume envers els mellistes i s'adherí als acords de la Junta Magna de Biarritz que reorganitzà el jaumisme.[6] L'agost del mateix any havia estat elegit per formar part de la Comissió Provincial, dins la qual es va encarregar de les seccions de: «Negociados, Montes, Minas, Aguas, Ferrocarriles, Carreteras Proviciales, Caminos vecinales y Personal Mecánico del servicio facultativo».[3]

En les eleccions a diputats provincials del 12 de juny de 1921 es presentà per la candidatura espanyolista de la Unió Monàrquica Nacional encapçalada pel comte Santa Maria de Pomés, i tornà a ser escollit.[3] Va formar part del Consell Regional jaumista de Catalunya, substituint interinament Miquel Junyent com a cap regional durant un període en què va estar malalt.[7][8]

Fou col·laborador d'El Correo Catalán, Diario de Valencia i de gairebé tota la premsa tradicionalista. L'any 1919 fou nomenat cap d'administració a Barcelona de l'agència del diari jaumí madrileny El Correo Español pel seu director, Melcior Ferrer.[1] El mateix any va dirigir el setmanari jaumí il·lustrat El Centinela Catalán.[9] Pels seus serveis al carlisme, obtingué la Creu de la Legitimitat Proscrita.[3]

El 1932 fou nomenat membre de la Junta Suprema de la Comunió Tradicionalista,[10] càrrec que mantindria durant pocs mesos.[11]

Després de la Guerra Civil espanyola es va integrar al partit únic del règim[12] i va rebre la medalla de la Vieja Guardia l'any 1943.[13] El 1944 va rebre del pretendent Carles VIII[14] el títol de comte de Villa-Roma, creat expressament per ell. També fou condecorat amb la Creu del Mèrit Militar.[3]

Es va casar amb Joaquima Sardà i Pi, amb qui va tenir dos fills: August i Maria Lluïsa. Fou l'avi de Montserrat Roma Pitarque (filla d'August Roma Sardà i Antònia Pitarque Sulé), qui l'any 2015 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona de mans de l'alcaldessa Ada Colau, per la seva dedicació als altres i l'extensa tasca de voluntariat.[15] Maria Lluïsa Roma Sardà es va casar amb el farmacèutic Juli Ainaud Soler,[3] qui va ser el segon comte de Villa-Roma. Fou avi de Núria Ainaud Roma, casada amb el metge Jordi Cuxart i Bartolí,[16] i rebesavi de la infermera Núria Cuxart Ainaud i de Montserrat Cuxart Ainaud, professora a l'Escola de Música Ireneu Segarra de Palma.

Obres

[modifica]
  • Los carlistas, los bolsistas y “La Patria” (1901)
  • Homenaje a los héroes de la Independencia (1908)
  • Esbozo del Programa Tradicionalista (1908)
  • ¿Por qué nos llamamos legitimistas? ¿1909?
  • Las Cortes de Cádiz: su origen, su constitución, sus hechos y sus consecuencias (1910)
  • Los crímenes del liberalismo (1913)
  • Catecismo Tradicionalista: manual de las juventudes carlistas españolas (1933)
  • Álbum histórico del carlismo Arxivat 2017-11-07 a Wayback Machine. (1935)

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «"El Correo Español" en Barcelona». El Correo Español, 18-10-1919, pàg. 1.
  2. ↑ Navarro Cabanes, José. Apuntes bibliográficos de la Prensa Carlista, 1917. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Roma i Comamala, Joan Maria». Els diputats de la Mancomunitat de Catalunya.
  4. ↑ «D. Joán M.ª Roma i Comamala». L'Amic del Poble, 15-03-1913.
  5. ↑ «Individuos que forman parte del Consejo Permanente de la Mancomunidad de Cataluña». La Ilustración Artística, 1685, pàg. 267.
  6. ↑ Roma i Comamala, Joan Maria. Álbum histórico del Carlismo: 1833-1933-35, 1935, p. 285.  Arxivat 2017-11-07 a Wayback Machine.
  7. ↑ Ferrer, Melchor. Historia del Tradicionalismo Español. Volum 29. Editorial Católica Española, 1960, p. 185. 
  8. ↑ ««Al pueblo español: Doctrinas y anhelos de la Comunión tradicionalista». El Cruzado Español, 44, 23-05-1930, pàg. 2.
  9. ↑ «¡Jaimistas! Viene publicándose en Barcelona el semanario jaimista ilustrado El Centinela Catalán». El Correo Español, 14-12-1919, pàg. 4.
  10. ↑ «De la Jefatura de la Comunión Tradicionalista». El Siglo Futuro, 17340, 20-02-1932, pàg. 1.
  11. ↑ Ferrer, Melchor. Historia del Tradicionalismo Español. Volum 30. Editorial Católica Española, 1979, p. 50.  Arxivat 2016-04-19 a Wayback Machine.
  12. ↑ Ferrer, Melchor. Historia del Tradicionalismo Español. Volum 28. Editorial Católica Española, 1959, p. 262. 
  13. ↑ «La medalla de la Vieja Guardia a 86 camaradas de Barcelona». Hoja del lunes, 01-02-1943, pàg. 1.
  14. ↑ «Materias - Villa Roma, condes de». Portal de Archivos Españoles.
  15. ↑ «L'alcaldessa lliura les medalles d'honor a Montserrat Roma i la Fundació Elizalde». Ajuntament de Barcelona, 30-11-2015. Arxivat de l'original el 2017-11-07. [Consulta: 2 novembre 2017].
  16. ↑ «Necrológicas: Don Julio Ainaud Soler». La Vanguardia Española, 17-01-1960, pàg. 26.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Maria_Roma_i_Comamala&oldid=31374064»