Joan Oller i Rabassa
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 21 maig 1882  Barcelona | ||
| Mort | 21 novembre 1971 (89 anys) Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | novel·lista | ||
| Família | |||
| Pare | Narcís Oller i Moragas | ||
| Germans | Maria Oller i Rabassa | ||
Joan Oller i Rabassa (Barcelona, 21 de maig de 1882 - Barcelona, 21 de novembre de 1971[1]) fou un novel·lista català, fill de Narcís Oller i de Moragas.
Biografia
[modifica]Exercí l'advocacia. Col·laborà a "La Renaixença", "Joventut" i "Garba", entre altres publicacions. Publicà el seu primer conte a "La Veu de Catalunya" el 1899. S'inicià amb novel·les menors, de to sentimental i ambient barceloní. Després conreà l'anàlisi psicològica, el realisme i un costumisme ciutadà. Quan mataven pels carrers (1930) —traduïda al francès—, és la seva novel·la més reeixida i parla de les lluites socials dels anys vint. A part de novel·les i contes també escriví una biografia de Víctor Català i obres de teatre.[2]
El 1907 va guanyar el premi extraordinari de la Copa Artística als Jocs Florals de Barcelona per l'obra La carretera.[3] A més, en va ser secretari el 1914 i mantenidor el 1934.
Obres
[modifica]Novel·la
[modifica]- La rosella (1904)
- L'estàtua (1917)
- Quan mataven pels carrers (1930), premi Fastenrath
- La barca d'Isis (1933)
- Amb el bec i amb les dents (1936)
- Home endins (1952)
- La història d'uns secrets (1953)
- La maltempsada (1962), sobre la guerra civil espanyola
- El serpent de Laocoont (1964), premi Fastenrath[4]
- Complexos diabòlics (1972), Premi Inmortal Ciudad de Gerona [5]
Obres presentades als Jocs Florals de Barcelona[6]
- La carretera (1907), premi extraordinari de la Copa Artística
- El capità Carrasca. Silueta d'un excentric (1916)
- Els amors de la Perruni. Una gosseta (1916)
Contes
[modifica]- Qui presum, fa fum (1954)
- Sis narracions (1970)
Biografia
[modifica]- Víctor Català (1967)
Teatre
[modifica]- El bucaner braç de foc
- La carrossa de la cuinera
- Uns duros sevillanos
Fons personal
[modifica]El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté, fonamentalment, la correspondència rebuda per Joan Oller i Rabassa en el desenvolupament de l'advocacia. Inclou rebuts i altres documents de treball.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «Edición del miércoles, 24 noviembre 1971, página 22 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 24 maig 2022].
- ↑ Joan Oller i Rabassa al web "joanducros.net"
- ↑ Llibre dels Jocs Florals Barcelona de 1907
- ↑ «Patrimoni Literari de la Universitat de Girona. Jocs Florals 1964». [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ Vàsquez, Eva «Aquell premi sense ànima». El Punt Avui, 17-09-2015 [Consulta: 11 agost 2021].
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals
- ↑ «Joan Oller i Rabassa». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: juny 2013].
Enllaços externs
[modifica]- Fons Joan Oller i Rabassa a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
- Geis, Camil «Los que encontré en el camino. Joan Oller i Rabassa» (PDF) (en castellà). Revista de Girona, núm. 57, 1971, p. 18-19 [Consulta: 17 juliol 2012].
- Article sobre l'autor a "La Vanguardia" titulat "A sus ochenta y cinco anos, Juan Oller Rabassa, patriarca de las Letras Catalanas, trabaja normalmente". Diumenge, 24 setembre 1967, pàgina 51
PDF
