Joan Orihuel i Barta
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 octubre 1907  Barcelona |
| Mort | 1992 (84/85 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
Joan Orihuel i Barta (Barcelona, 1907 - Buenos Aires, 1992) fou un pintor i il·lustrador català.
Biografia
[modifica]Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i fou deixeble de Marès, Tenas i Clarasó. Al principi de la seva trajectòria, però, es guanyava la vida pintant parets per a l'empresa Pujadas i Llobec.[1] Durant la Guerra Civil abandonà Barcelona i va marxar primer a Lloret de Mar, on fou professor d'art, i es casà amb Consol Fors amb qui va tenir tres fills.[2]
Entre el 1938 i el 1950 va viure a Girona, on treballà en el servei de propaganda de la Generalitat. Es va convertir en el pintor oficial de la ciutat de postguerra.[1][3] Entre el 1939 i el 1950 va fer una desena d'exposicions a Girona en indrets relacionats amb la burgesia local i entitats com la clínica L'Esperança, el Col·legi Oficial de Farmacèutics i la Cambra de Comerç.[1] Com a il·lustrador d'El Pirineo,[2] va desenvolupar tota la simbologia del nou Estat amb un to bèl·lic que també es troba als cartells publicitaris de les Fires i Festes de Sant Narcís dels anys 1943, 1944 i 1950.[1]
En l'etapa de reconstrucció d'esglésies, la seva relació amb el Bisbat de Girona[2] el portà a fer tres pintures murals religioses de l'església de Sant Vicenç de Canet d'Adri.[2]
La seva escola d'art va ser l'empremta més important que va deixar i el punt de partida per a artistes com Ramon Maria Carrera i Savall, Emília Xargay i Pagès, Francesc Torres i Monsó, Enric Marquès i Ribalta, Caselles i Montserrat Llonch Gimbernat, Joaquima Casas.[1][3] Va traslladar-se a la capital de l'Argentina el 1950 temptat per Joaquim Pla i Dalmau on es casà amb Matilde Rosa Manzullo i visqué els últims dies de la seva vida.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Vinyoles, Carme «Joan Orihuel Barta». El Punt Avui, 22-10-2009 [Consulta: 28 juny 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Redacció «Els vestigis de Joan Orihuel a l'Església de Sant Vicenç de Canet d'Adri». Llémena, 2014 [Consulta: 28 juny 2014].[Enllaç no actiu]
- ↑ 3,0 3,1 Redacció «El Museo de Historia expone una obra de Orihuel en su colección permanente». Girona.cat, 2014 [Consulta: 28 juny 2014]. Arxivat 3 de març 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 28 juny 2014].