Joan Plumé i Bosch
Monument a Plumé i altres represaliats durant la guerra civil espanyola, a l'Ametlla del Vallès | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1889 |
Mort | 1950 (60/61 anys) l'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental) |
Alcalde de l'Ametlla del Vallès | |
1936 – 1939 | |
Alcalde de l'Ametlla del Vallès | |
1933 – 1934 | |
Activitat | |
Ocupació | agricultor, polític |
Partit | Esquerra Republicana de Catalunya |
Joan Plumé i Bosch (?, 1889 - l'Ametlla del Vallès, 1950), fou el primer alcalde elegit per sufragi universal de l'Ametlla del Vallès (1933-1934 i 1936-1939).
Fill adoptat per un matrimoni de l'Ametlla del Vallès, va viure sempre vinculat a la pagesia, arribant a ser masover de Ca n'Anglada.
Activitat cultural
[modifica]Interessat per la vida cultural del poble que, de la mà de l'alcalde Sebastià Bassa, s'estava impulsant, fou actor, promotor i director d'escena del primer grup escènic que portà el teatre a l'Ametlla. L'any 1911 formà part de la primera junta directiva del Centre Recreatiu de l'Ametlla (amb una coral, un grup de teatre i una secció de festes); fou un dels promotors de l'entitat Amics del Llibre (1926), que va crear la primera biblioteca pública, i sovint s'hagué d'enfrontar amb les autoritats locals del règim dictatorial. Entre el 1930 i el 1933 va ser també el president del Club de Futbol de l'Ametlla i va fer possible que disposés d'un terreny de joc.
Activitat política
[modifica]L'any 1933 presidí la comissió gestora nomenada per la Generalitat per posar-se al capdavant del municipi, fins que el gener de 1934 se celebraren eleccions municipals per sufragi popular. Plumé guanyà al front de la candidatura d'ERC. Destituït pels fets del sis d'octubre i restituït després de les eleccions de febrer de 1936 i fins a l'acabament de la guerra civil espanyola. És en aquest període quan l'habilitat i el compromís personal de Plumé aconsegueixen mantenir una estabilitat social durant tota la contesa.
El cronista local Josep Badia i Moret descriu aquest període com: [...] un petit oasi de pau i de convivència. No hi hagué crims ni venjances, ni persecució política ni religiosa. Els homes emboscats tornaren a casa. Mossèn Lluís Paradell, rector de la parròquia, va romandre durant tota la guerra a l'Ametlla protegit i defensat en moments ben compromesos. Per impedir que l'església fos cremada, va ésser convertida en sindicat agrícola i magatzem d'avituallaments. Es va salvar l'arxiu parroquial i els tresors litúrgics de l'església. Per evitar la requisa del Casal de la Visitació[1] s'hi instal·laren les escoles públiques. Donades les circumstàncies d'aquells terribles tres anys, en Joan Plumé va voler ésser sempre el protector de tot i de tothom [...].
En acabar la guerra va deixar el càrrec i durant la seva absència, a les vigílies de l'ocupació de les tropes franquistes, quatre persones foren assassinades. Tornà a l'Ametlla per a reprendre la seva vida de masover, però el 5 de juny de 1939, en virtut de la llei de responsabilitats polítiques, fou detingut juntament amb vint convilatans més i condemnat a vint anys de presó.[2] En va sortir dos anys després en règim de llibertat vigilada i amb la salut malmesa.
Va morir el mes de setembre del 1950.
-
Companys represaliats amb Plumé
-
El poble de l'Ametlla del Vallès a l'alcalde Plumé i els seus companys d'ideals
Bibliografia
[modifica]Badia i Moret, Josep. Galeria de personatges. Cròniques del nostre temps (1900-1990). L'Ametlla del Vallès: Ajuntament de l'Ametlla del Vallès, 1992.
Enllaços externs
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ La comunitat religiosa de l'obra social de Nostra Senyora de la Visitació ocupava Can Xammar de Baix des de 1925 com a llar per a gent necessitada.
- ↑ «LLEI 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídic a de les víctimes del franquisme» pàg.1827. Generalitat de Catalunya, 04-07-2017. [Consulta: 9 juliol 2017].[Enllaç no actiu]
Precedit per: Miquel Blancher i Riera |
Alcalde de L'Ametlla del Vallès 1933 - 1934 |
Succeït per: Miquel Blancher i Riera |
Precedit per: Miquel Blancher i Riera |
Alcalde de L'Ametlla del Vallès 1936 - 1939 |
Succeït per: Francesc Muntañola i Puig |