Joan Ragolta Salvador
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
| Biografia |
|---|
Joan Ragolta Salvador (Treumal, Fenals d'Aro,1860- Calonge, 1928) fou un propietari calongí i cap del sometent de Calonge i La Bisbal. Amb l'herència del seu oncle, Ponç Ragolta Lloret (Treumal, Fenals d'Aro, 1821 - Barcelona, 1897) un indiano que morí després dels seus fills Caterina i Lluís, va poder encarregar al mestre de cases Joan Albertí Salvador (àlies Ferriol)[1] una casa de tres plantes i badalot, coneguda com a Can Rusques (1901), al peu de la carretera de La Bisbal, aprofitant les pedres de l'antiga torre de l'homenatge del castell.
Casat amb Genoveva Plana i Bellver (Calonge, 1863-1947),[2] tingueren quatre fills: Rosa, Felícia, Enrica i Ponç.[3] El 31 de març de 1906 fou nomenat cap del sometent del districte de Calonge i La Bisbal. Fou gran amic de Pere Josep Casademont Salvador (Calonge, 1878-1960) que feu estades a Londres com a apoderat de la família Roura.[4] Propietari de diversos immobles, el 1922 signà un contracte de lloguer amb Ernest Rotllant impulsor de la Fonda Mundial de Calonge.[5]
Referències
[modifica]- ↑ BAUTISTA PARRA, Jordi «"Can Pagès, un llegat indià a Calonge".». RUÀS, Centre d'Estudis Calongins Colonico, La Vall del Vent, 6 (2023), pàg. 38.
- ↑ AYMAR RAGOLTA, Jaume «L'empordanesa que va fer riure el Papa». Ruàs. La vall del vent. Centre d'Estudis Calongins Colonico, 12-2022.
- ↑ AYMAR RAGOLTA, Jaume «Els Ragolta, un llinatge català a Cuba.». Estudis del Baix Empordà, 15 (1996).
- ↑ AYMAR RAGOLTA, Jaume «Els Roura de Calonge: una nissaga catalana projectada al món.». Estudis del Baix Empordà, 34, 2015.
- ↑ ROTLLANT, Maria Dolors. "La fonda mundial de Calonge" dins la Miscel·lània d'homenatge a Montserrat Darnaculleta. Calonge: Centre d'Estudis Calongins, Abril, 2023, p. 141-148.