Vés al contingut

Joan Santamaria i Monné

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan Santamaria i Monné
Imatge
Retrat de Joan Santamaria i Monné, realitzat per Josep Jordi Guardiola i Bonet
Biografia
Naixement23 abril 1884 Modifica el valor a Wikidata
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Mort19 abril 1955 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Poblenou (Dep. I, nínxol 1.461)[1] 
Activitat
Ocupaciójurista, advocat, escriptor Modifica el valor a Wikidata

Joan Santamaria i Monné (Lleida, 23 d'abril de 1884 - Barcelona, 19 d'abril de 1955) fou un advocat, jutge i escriptor català.

Continuador dels corrents novel·lístics modernistes, la seva obra, de valor desigual, es caracteritza per l'ús desbordant d'una imaginació tendent al grotesc i al macabre, pel seu humor directe i per l'estil plàstic i imatjat fins a l'abarrocament.[2]

Abans de la guerra civil espanyola va escriure diverses novel·les i el primer formulari jurídic català, alhora que col·laborà als diaris i es vinculà a Penya de l'Hotel Colon, al Centre Excursionista de Terrassa, a l'Ateneu Barcelonès i, ja en plena guerra civil, a l'Agrupació d'Escriptors Catalans.

Durant la postguerra va aplegar un grup d'amics per a fer tertúlies a Can Parés (Barcelona) (Joan Ballester i Canals, Rafael Tasis i Marca, Rafael Dalmau i Ferreres, Ferran Soldevila, Ramon Aramon i Serra i altres), que fou anomenada Penya Joan Santamaria, i de la que en fou el principal animador fins a la seva mort. Des d'aleshores es convocaren en honor seu els Premis Joan Santamaria.

Obres

[modifica]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]