Joan Tomàs i Salvany
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Juan Tomás y Salvany 1839 Valls (Alt Camp) |
| Mort | 1911 (71/72 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, advocat |
| Família | |
| Germans | Josep Tomàs i Salvany |
Joan Tomàs i Salvany (Valls, Alt Camp, 1839 — Madrid, 1911) fou un prestigiós escriptor i advocat català.[1]
Biografia i trajectòria
[modifica]Joan Tomàs Salvany nasqué a Valls, el 1839, en el si d'una família modesta d'onze germans. Entre aquests, ens ha quedat constància de Josep Tomàs i Salvany (polític català, que participà activament en la revolució de 1868 i fou elegit diputat provincial per Barcelona), Diego Tomàs i Salvany (fabricant vallenc, membre de la junta directiva del Fomento de la Producción Española i Fomento de la Producción Nacional, entre altres entitats) i Fortunato Tomàs i Salvany (relacionat amb l'activitat industrial i vicepresident de la Secció d'Indústria de l'Ateneu Barcelonès). Joan, es convertí en advocat i el 1874 s'establí a Madrid, on va mantenir amistat amb literats i artistes de prestigi de la seva època. Col·laborà en diverses publicacions,[2] com Hojas Selectas, on publicà poesia (Via Crucis, 1908)).[3] Col·laborà també en La Renaixença, publicant entre febrer i març de 1881 la sèrie "Catalunya a Madrid", signant indistintament amb el seu nom i amb el pseudònim "Constant".[4]
Es dedicà, indistintament, a la poesia lírica, al teatre, a la novel·la i a la crítica literària.[2] També escriví poesia en català, alguna de la qual ha restat inèdita. Fou amic d'Àngel Guimerà,[2] amb qui intercanvià diversa correspondència,[5] i traduí al castellà la seva obra Cleopatra i diversos poemes. Publicà diversos llibres de poesies (Emociones, 1889; Mis querellas, 1871; De tarde en tarde, 1891, etc.), novel·les (Concepción, 1882; Un drama al vapor, 1888) i també alguns drames, a més de l'obra España a fines del siglo XIX (1891).[1] Algunes d'aquestes composicions foren traduïdes a l'alemany i al portuguès.[2]
El 1867 fundà a Barcelona el diari El Tío Camueso i col·laborà amb El Imparcial, La Correspondència de España, La Revista Contemporánea, La Ilustración Española y Americana i La Renaixença. Utilitzà el pseudònim de «Colibrí» en algunes de les seves publicacions. El 1884 va participar en un certamen literari celebrat a la ciutat de Reus, obtenint un premi per la seva composició poètica Antònia. Una de tantas, recollida al seu llibre de poesies Emociones.[2]
Entre els diversos càrrecs que va exercir destaquen el de tresorer de l'Obra Pia de los Santos Lugares, el d'interventor de la de Santiago i Montserrat, a la ciutat de Roma[2] i el de president honorari del "Círculo Musical Bohemio".[6]
Obra teatral
[modifica]- Armas, letras y faldas (1872)
- Bonifacio (1875)
- Mártir de Amor (1875)
- No siempre las apariencias condenan (1876)
Obra poètica
[modifica]- Dos llibres de poesies editats el 1877 i 1887, respectivament, i el
- El poema Colon, publicat a Madrid, del qual es feren tres edicions el 1872, 1873 i 1879.
- El poema La gota de Rocío 1877
Novel·les
[modifica]Altres
[modifica]- Un conte del 1910
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Joan Tomàs i Salvany». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Civera Guerrero, M. Ángeles «Quaderns Biogràfics. Josep Tomàs Salvany: Semblança biogràfica, trajectòria política i obra escrita». Quaderns de Vilaniu. Institut d'Estudis Vallencs, Núm. 26, 1994, pàg. 47-75. ISSN: 2385-4537 [Consulta: 29 juliol 2016].
- ↑ «Publicaciones recibidas». La Vanguardia (Hemeroteca), 09-04-1908, pàg. 9 [Consulta: 29 juliol 2016].
- ↑ El primer diari en llengua catalana: diari català (1879-1881). Institut d'Estudis Catalans, 1 de gener de 1999, p. 186. ISBN 978-84-7283-477-4.
- ↑ «Aplec de correspondència rebuda de Joan Tomàs i Salvany». Fons personal d'Àngel Guimerà. Biblioteca de Catalunya - Memòria Digital de Catalunya. [Consulta: 29 juliol 2016].
- ↑ «El «Círculo Musical Bohemio» celebrará un concierto en honor de su presidente honorario don Juan Tomás Salvany». La Vanguardia (Hemeroteca), 24-06-1904, pàg. 3 [Consulta: 29 juliol 2016].