Joan Vives Bellalta
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r juny 1964 (60 anys) Mataró (Maresme) |
Formació | Conservatori Municipal de Música de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | periodista, flautista, professor |
Ocupador | Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya Catalunya Música Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals |
Professors | Romà Escalas i Llimona |
Joan Vives Bellalta (Mataró, Maresme, 1 de juny de 1964) és un flautista de bec, professor d'història de la música i divulgador musical català.[1][2]
Inicià la seva formació a l'Escola de música de Mataró. Estudià flauta de bec al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, amb Romà Escalas, obtenint per unanimitat els premis d'honor de "Grau professional" (1986) i "Grau superior" -Virtuosisme- (1988). Després rebrà classes dels flautistes Kees Boeke, Marieke Miessen, Baldrick Deerenberg, Walter van Hauwe, Pedro Memmelsdorf, Marion Verbruggen i Hans Martin Linde.
Va començar l'activitat concertística el 1980 amb diferents grups de cambra i orquestrals, particularment amb el Trio "Unda Maris" (1985-2003), realitzant concerts per Alemanya, Àustria, Itàlia, França, Andorra, i arreu de l'Estat Espanyol. També enregistraments discogràfics (EMI -Integral de la música de Joaquín Rodrigo-, La mà de guido -Obres d'Antonio de Cabezón- i altres segells independents...), radiofònics i per a Televisió. Menció d'honor en el "Concurs Permanent" de Joventuts Musicals d'Espanya (1982), 2n Premi a la "Muestra de Nacional de Música de Cámara" (1989). Actualment és integrant de diferents grups de cambra com "Els Ministrils" quartet de flautes de bec, “Quartet barroc de Sant Simó” o el "Trio barroc del cafè" entre altres col·laboracions diverses.
El 1981 crea la "Setmana de Música Antiga de Mataró" de la que n'és director artístic en l'actualitat.[3]
El seu vessant de divulgador musical el porta, des del 1987, a fer gran quantitat de xerrades, conferències, cursos i seminaris, principalment a Catalunya. També, professor d'història de la música a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya entre 1996 i 2020.
És locutor-redactor de Catalunya Música (emissora de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) des de l'inici de les seves emissions el maig de 1987, on ha conduït programes diversos com El Gran Segle (de música antiga 1992-2019), programes d'entrevistes en profunditat com "A la manera de..." (1993-2003) i "Solistes" (2003-2019), les transmissions operístiques en directe (1989-2004), les transmissions dels Concerts de la temporada de l'OBC (des de 2003 fins a l'actualitat), a part de programes diversos de continuïtat o més darrerament el magazín matinal "Tots els matins del món" (Des de 2017).
El 2005 va obtenir la Medalla d'Honor de l'Ordre del Mèrit Cultural atorgada pel Ministeri de Cultura de la República de Polònia. Guardonat amb el Premi a la Recerca i difusió dins dels Premis Cultura de Mataró 2017.[4] El 2018 també ha estat guardonat pels Premis de Ràdio Associació de Catalunya[5] amb el Reconeixement a la trajectòria de més de 30 anys com a divulgador musical.
Referències
[modifica]- ↑ «Mònica Terribas, "La nit dels ignorants" i Joan Vives, guardonats als Premis RAC. Menció d'honor al periodista de Catalunya Música Joan Vives Bellalta». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 29-05-2018 [Consulta: 2 març 2021].
- ↑ Ferran, Elena «Joan Vives, flautista de bec, divulgador musical i professor d'història de la música». El Punt Avui, 23-09-2009 [Consulta: 2 març 2021].
- ↑ «Reportatge sobre la "Setmana de música antiga". “Un viatge en el temps” La Setmana de Música Antiga de Mataró arriba a la 37a edició. Aquest any, el cicle tindrà com a fil conductor un vell conegut de la ciutat: el flabiol». Tot Mataró, 07-09-2019 [Consulta: 2 març 2021].
- ↑ «Guardons Cultura Mataró 2017 Recerca i difusió. Joan Vives Bellalta». Ajuntament de Mataró, 2017 [Consulta: 2 març 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Acta de la reunió del jurat dels 18ns Premis Ràdio Associació, celebrada a Barcelona, el dia 21 de març de 2018». Ràdio Associació de Catalunya [Consulta: 2 març 2021].