Joan d'Abbeville
| Nom original | (fr) Jean Halgrin  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | dècada del 1180 Abbeville (França) |
| Mort | 23 setembre 1233 (43/53 anys) Roma |
| Cardenal bisbe de Sabina (Vescovio) | |
| 18 setembre 1227 – 1238 ← Oliver von Paderborn – Celestí IV → | |
| Patriarca llatí de Constantinoble | |
| 23 desembre 1226 – febrer 1227 ← Matthew (en)  – Simon von Maugastel (en) → Diòcesi: patriarcat llatí de Constantinoble | |
| Arquebisbe de Besançon | |
| 19 octubre 1225 (Gregorià) – 1226 ← Gérard de Rougemont – Nicolas de Flavigny (en) → Diòcesi: arquebisbat de Besançon | |
| Degà catedral d'Amiens | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Facultat de teologia de París |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1225–), escriptor, sacerdot catòlic, diplomàtic |
| Ocupador | Universitat de París |
| Professors | Gregori IX |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
| Consagració | Romà Frangipani |
| Família | |
| Família | Maison d'Abbeville (fr) |
Joan Halgrin d'Abbeville (~1180, Abbeville - 28 de setembre de 1237, Roma) fou un eclesiàstic benedictí francès. Ingressà en l'Orde de Sant Benet a l'abadia de Cluny; estudià filosofia i teologia al Col·legi de Cluny de la Universitat de París, on fou professor de teologia, seguidor de les teories de Peter Cantor i Stephen Langton.[1] Fou prior del monestir de Saint-Pierre d'Abbeville, canonge de l'església de Saint-Vulfran d'Abbeville i canonge del capítol de la Catedral d'Amiens entre el 1218 i el 1225, any en què fou elegit Arquebisbe de Besançon, al Franc Comtat; l'any següent fou promogut al Patriarcat de Constantinoble, dignitat que rebutjà. Deixà escrits quatre llibres de sermons i un tractat titulat Expositio in Cantica canticorum.
Creat cardenal bisbe de Sabina per Gregori IX al consistori del 18 de setembre de 1227, l'any següent fou enviat a Espanya com a ablegat amb la missió de predicar la croada contra els musulmans i de posar en pràctica les disposicions del Concili del Laterà IV; en companyia de Ramon de Penyafort, assistí al concili nacional de Valladolid d'aquell any i al concili de Tarragona de 1229. També dugué a terme d'altres dues legacions per aconseguir la pau entre Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic i la Santa Seu, la primera el 1230 juntament amb Tomasso de Capua i la segona el 1234 amb Pietro Caputo.[2][3][4][5]
Notes
[modifica]- ↑ Stephen Murray, The Portals, access to redemption Arxivat 2016-11-10 a Wayback Machine.
- ↑ François DuChesne, Histoire de tous les cardinaux françois de naissance, pàgs. 200-201.
- ↑ Pierre Féret, La Faculté de théologie de Paris et ses docteurs, pàgs. 228-231.
- ↑ Gaetano Moroni, Dizionario di erudizione storico-ecclesiastica, vol. XXXIII, pàgs. 221-222.
- ↑ Salvador Miranda: The cardinals of the Holy Roman Church Arxivat 2015-01-23 a Wayback Machine.