Joan de Lanuza i d'Oms
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Juan de Lanuza y de Oms  1636 |
| Mort | 1727 (90/91 anys) |
| Protector del braç militar | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar, polític |
| Participà en | |
| juliol 1701 | Guerra de Successió Espanyola |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Pare | Josep de Lanuza Montbuí-Vilarig i de Rocabertí-Pau |
Joan de Lanuza i Oms (c. 1636- 1725) fou un militar que participà en la Guerra de Successió Espanyola. Fill de Josep de Lanuza, de qui heretà el títol de vescomte de Rueda i Perellós,[1] va unir-se en matrimoni amb Elena de Gelabert, amb qui va tenir quatre fills.
Com a president de la Junta General de Braços, va participar en la defensa de Barcelona durant el setge de la ciutat per part de les tropes borbòniques com a portador de la Bandera de Santa Eulàlia. Després de la derrota va ser destituït de tots els seus càrrecs i se li van confiscar els béns. Posteriorment fou obligat a exiliar-se a Castella i València, població on va morir.
Referències
[modifica]- ↑ Serra i Sellarés, Francesc. Els herois de 1714. Barcelona: Base, 2013, p. 66.