Joan de Margarit i de Vilanova
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1601  |
| Mort | octubre 1645 (43/44 anys) Palamós (Baix Empordà) |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
Joan de Margarit i de Vilanova (1601, La Bisbal d'Empordà? – Palamós, octubre de 1645).
Amb només nou anys firma capítols matrimonials Anna Pons d’Almar a La Bisbal d’Empordà. En les dècades de 1620 i 1630 és documentat com a testimoni en múltiples gestions patrimonials de la família Margarit.[1]
Políticament, va mantenir una actitud hostil a la Corona Hispànica, tant abans com durant la Guerra dels Segadors, que tingué com a líder revolucionari el seu tiet, Josep de Margarit i de Biure.
El 16 de juny de 1637 assisteix a la reunió de l’estament militar convocada a Barcelona per debatre sobre la contrafacció del Princeps Namque, convocat per Felip III d’Aragó per portar homes a la batalla de Leucata.[2]
Tres anys més tard, és un dels pocs membres de l’estament militar que assisteix a la reunió convocada l’11 d’octubre de 1640 per debatre sobre la defensa del Principat. Les institucions catalanes li encomanen la defensa del castell de Palamós, càrrec que desenvoluparà fins a la seva mort. El mateix octubre de 1640, acull un terç de Josep Sacosta.[3] El 1643 alerta les institucions catalanes de les intencions de les tropes castellanes de conquerir Cadaqués.[4]. El juny de 1645, després de la victòria catalana a Roses, es troba fent noves tasques de fortificació[5], sobretot per la defensa de Palamós, on morirà els darrers dies d’octubre.[6]
Va ser enterrat a la capella de Sant Miquel del monestir de Sant Sebastià de La Bisbal d'Empordà.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Güell, Manel. Els Margarit de Castell d’Empordà. Família, noblesa i patrimoni a l’època moderna. Lleida: Fundació Noguera, 2011, p. 221. ISBN 978-84-9975-059-0.
- ↑ Güell, 2011, p. 222.
- ↑ Sivillà, Magí. Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña. Barcelona: Centre d'Història Contemporània de Catalunya, 2019, p. 337. ISBN 978-84-393-9980-3.
- ↑ Sivillà, 2019, p. 651.
- ↑ Sivillà, 2019, p. 739.
- ↑ Sivillà, 2019, p. 809.
- ↑ Güell, 2011, p. 223.