Vés al contingut

Joan de Montsó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan de Montsó
Biografia
Naixement1340 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort1412 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióteòleg Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata

Joan de Montsó (en francès: Jean de Monzon, en castellà: Juan de Monzón) (València, c.1340 - p.1412) va ser un prominent teòleg tomista valencià de l'Orde dels Predicadors.

Biografia

[modifica]

Estudià a Xàtiva, Lleida i Barcelona, ensenyant als convents dominics de Balaguer (1368), Lleida i València. Continuà estudiant a la Universitat d'Oxford i vers el 1375 a la facultat de teologia de la Universitat de París. Després d'haver exercit el lectorat a la seu valenciana (1381-1384) tornà a París per explicar els Quatre llibres de sentències de Pere Llombard, significant-se especialment per la seva posició contrària a la Immaculada Concepció de la Verge Maria. Aquesta polèmica doctrinal enfrontava als tomistes amb els nominalistes de Guillem d'Occam. El 1387 llegí la seva tesi doctoral en teologia a la Universitat de París, que acabà provocant que Pierre d'Ailly formulés 14 proposicions contra ell, aconseguint la seva condemna. Joan de Montsó marxà exiliat a Avinyó però Pierre d'Ailly i Jean Gerson iniciaren un procés contra ell. L'Orde dels Predicadors se solidaritzà amb Joan de Montsó i els dominics foren expulsats de la universitat parisenca fins al 1403. Durant el Cisma d'Occident canvià tres vegades de bàndol: primer fou partidari de Climent VII d'Avinyó, després passà a la indiferència practicada pel rei Pere IV d'Aragó «el Cerimoniós», i finalment passà a l'obediència romana. El rei Joan I d'Aragó «el Caçador» el posà sota la seva protecció, però el Papa incoà a la reina per tal que pressionés al seu marit a lliurar-li el teòleg valencià a efectes d'aquell procés. El monarca no va accedir i el 1396, any de la mort del sobirà, encara estava sota la seva protecció, que fou prosseguida pel rei Martí I d'Aragó «l'Eclesiàstic». Vers el 1412 es trobava a València i durant el Compromís de Casp fou delegat d'Alfons el Vell, duc de Gandia durant el Parlament d'Alcanyís.

Obra

[modifica]

Al segle xvii les seves obres encara es conservaven a València, però actualment s'han dispersat o s'han perdut:

  • Tractas sobre el cisme d'Occident (Bibl. Nat. Paris ms. lat. 1.466; i Bibl. Escorial ms. lat. H. III. 22)
    • Defensio conclusionis posite in lectura Sententiarum (1387)
    • Glossulae super librum Perihermeneias y Littera super 14 propositionibus condemnatis (1387)
  • Traducció al català dels Sermons de Sant Bernat sobre el Càntic dels Càntics (1392-1395) (només es conserva el Pròleg; ACA, Cartes reials de Joan I, núm. 1.061)

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Enciclopèdia Catalana: «Joan de Montsó»
  • Bou, Enric. Diccionari de la literatura catalana. Edicions 62, 2000. ISBN 8429747702. 
  • Goñi Gaztambide, José «Fray Juan de Monzon, O. P., su vida y sus obras (c. 1340-c. 1412)». Boletin de la Sociedad Castellonense de Cultura Castellon de la Plana, vol. 66, no3-4,, 1980, pp. 506-523. (castellà)
  • Rubió i Balaguer, Jordi. Història de la literatura catalana. Abadia de Montserrat, 1984, pàg. 240. ISBN 8472026515. 
  • Sans i de Barutell, Joan de «Memoria sobre el incierto origen de las barras de Aragón, antiguo blasón del condado de Barcelona». Memorias de la Real Academia de la Historia, Vol. 7, pàg. 230. (castellà)

Enllaços externs

[modifica]
Vegeu texts en català sobre Joan de Montsó a Viquitexts, la biblioteca lliure.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_de_Montsó&oldid=30372544»