Vés al contingut

Joan de Peralta (militar)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan de Peralta
Biografia
Naixementc. segle XIV Modifica el valor a Wikidata
Corona d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
Mortc. segle XIV Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómercenari Modifica el valor a Wikidata

Joan de Peralta (fl. a mitjans del segle xiv) fou un militar català, cap de la guàrdia catalana de l'emperador romà d'Orient Joan VI Cantacuzè[1] fins a l'abdicació d'aquest últim el 1354.[2][nota 1] Peralta estava al capdavant d'un contingent d'uns 300[3] o 500[4] mercenaris catalans contractats per Joan VI després de la participació de la Corona d'Aragó al costat de l'Imperi Romà d'Orient[nota 2] en la batalla del Bòsfor contra els genovesos (1352). Els dos ja havien coincidit a Sèrbia a la dècada del 1340, quan Peralta prestava servei a l'exèrcit serbi i Cantacuzè, aleshores regent de Joan V Paleòleg, havia cercat refugi a la cort d'Esteve Dušan durant la guerra civil romana d'Orient del 1341-1347.[5] Peralta s'uní a Joan VI i fou el seu fidel servidor tot al llarg del conflicte.[1]

Durant la seva estada a Constantinoble, també estigué implicat en la reparació de Santa Sofia després d'uns terratrèmols que havien provocat l'ensorrament de part de la cúpula central de l'edifici.[6] La guàrdia catalana feu costat a Joan VI fins a l'últim moment; fins i tot quan aquest es disposava a abdicar en Joan V Paleòleg, els catalans apostats a la Porta Àuria es negaren a abaixar les armes i lliurar el complex militar a Joan V. No cediren fins que Joan VI, ansiós de transferir el poder sense vessament de sang, els amenaçà d'escriure al rei d'Aragó dient-li que s'havien amotinat.[1]

Notes

[modifica]
  1. L'acadèmica grega Elissàvet Zakhariadu interpreta una misteriosa referència a un grup de «guàrdies imperials» en les memòries de Silvestre Siròpul sobre el Concili de Florència com un indici que la guàrdia imperial catalana podria haver existit com a mínim fins al 1437, però no hi ha proves que donin suport a aquesta hipòtesi.
  2. Conegut igualment pel nom anacrònic de Imperi Bizantí.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Nicol, 1993, p. 245.
  2. Marcos Hierro, 2003, p. 64.
  3. Nicol, 1974, p. 192.
  4. Treadgold, 1997, p. 842.
  5. Kiriakidis, 2011, p. 109 i 110.
  6. Estangüi Gómez, 2012, p. 16 i 17.

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]