Vés al contingut

Joan de Saridakis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan de Saridakis
Biografia
Naixement1877 Modifica el valor a Wikidata
Mort1963 Modifica el valor a Wikidata (85/86 anys)
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata

Ioannes Saridakis,[1] catalanitzat Joan de Saridakis (Alexandria, Egipte, 1877 - Palma, 1963), va ser un pintor, col·leccionista d'art i mecenes egipci de família grega.

Treballà com a enginyer en mines de coure de Xile, on també rebé la primera formació artística com alumne del pintor Pedro Lira. Pintà principalment paisatges i una sèrie de gravats de fortaleses i palaus. Reuní una gran col·lecció d'art de diverses èpoques (unes 1.300 pintures i uns 100 mobles antics) i una biblioteca amb dos milers de volums, especialment sobre pintura.

El 1923, quan ja tenia una gran fortuna, fixà la seua residència a Palma. Encarregà a Guillem Forteza[2] el projecte de l'edifici de Marivent (actual Palau de Marivent), que fou construït entre 1923 i1925 i on residí fins a la seua mort. La seua vídua, Annunziata Marconi-Taffani, el 1965 donà l'edifici i els terrenys a l'aleshores Diputació Provincial, amb la condició que fos destinat a museu de les obres que havia aplegat el seu marit. Tanmateix, dissolta la Diputació en el Govern de les Illes Balears, aquest cedí l'usdefruit del palau de Marivent a la Casa Reial espanyola.

L'any 1978 els hereus de Saridakis s'avingueren a aquesta cessió, per bé que reclamaren tot el contingut de l'edifici atès que no havien estat respectats els termes de la donació inicial i a més constatant la incompatibilitat d'un museu públic amb una residència privada. Després d'un llarguíssim plet, el 1988 el Tribunal Suprem d'Espanya donà la raó als hereus,[3] per la qual cosa Marivent fou despullat de tota l'obra i l'aixovar que Saridakis havia reunit al llarg dels anys i que des de 1973 no han estat oberts al públic.

Referències

[modifica]
  1. «Joan de Saridakis». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Sebastián Verd:. «Marivent, monumento de interés local». ABC hemeroteca, ABC, 21.08.74.
  3. José Yoldi:. «El Supremo ordena entregar a los herederos de Saridakis los bienes de Marivent». El País, El País, 28.06.88.