Joana de Dammartin
  | |
| Nom original | (fr) Jeanne de Dammartin |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 1220 |
| Mort | 16 març 1279 (58/59 anys) Abbeville (França) |
| Religió | Cristianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | política |
| Altres | |
| Títol | Comte de Ponthieu (1251–1279) Comte d'Aumale (1239–1279) Reina consort (1237–1252) |
| Cònjuge | Jean de Nesle, Sire de Falvy et de la Herelle (1260–1279) Ferran III de Castella (1237 (Gregorià)–1252) |
| Fills | Ferran de Castella-Aumale (  ) Ferran III de CastellaElionor de Castella ( ) Ferran III de CastellaLluís de Castella ( ) Ferran III de CastellaSimó de Castella ( ) Ferran III de CastellaJoan de Castella ( ) Ferran III de Castella |
| Pares | Simó de Dammartin i Maria de Ponthieu |
| Germans | Felipa de Dammartin |
 | |
Joana de Dammartin (vers 1220 † a Abbeville el 16 març de 1279) va ser comtessa d'Aumale de 1237 a 1279 i comtessa de Ponthieu de 1251 a 1279. Era filla de Simó de Dammartin, comte d'Aumale, i de Maria, comtessa de Ponthieu. Fou reina consort de Castella i de Lleó (1237- 1252) pel seu matrimoni amb Ferran III de Castella.[1][2]
Biografia
[modifica]El seu pare fou expropiat pel rei de França el 1214 però la seva germana Mafalda va aconseguir que el rei li retornés el patrimoni vers el 1216 casant-la amb Felip Hurepel, el príncep reial (1218). Aumale i Ponthieu (amb Montreuil) van restar en mans del rei amb Mafalda i el seu marit participant en l'administració, però a tot tardar el 1223, quan el rei Felip va morir, els comtats van poder ser adjudicats a Joana de Dammartin (nascuda vers el 1220).
El seu pare la hi va prometre cap a 1230, però el rei Lluís VIII de França va fer anul·lar els esponsalicis.[3] Es va casar en primeres noces el 1237 a Burgos amb Ferran III (1199 † 1252), rei de Castella i de Lleó, i van tenir cinc fills:
- Ferran (1238 † 1264), comte d'Aumale,
- Elionor (1241 † 1290), comtessa de Ponthieu i de Montreuil, casada el 1254 amb Eduard I d'Anglaterra.
- Lluís, senyor de Marchena i de Zuheros
- Simó (1244 † mort jove)
- Joan (1244 † mort jove)
A la mort del seu marit el 1252, es va retirar a França i va tornar als seus comtats on es va reunir amb Mafalda o Matilde Dammartin, comtessa de Boulogne i Dammartin que va viure fins al 1259. Joana es va casar cap a 1254 amb Joan de Nesle († 1292), senyor de Falvy i de La Hérelle, que va governar el Ponthieu i Aumale en el seu nom i amb qui va tenir dos fills:
- Guiu de Nesle, senyor de Harcelaines i de Hocquincourt
- Ida o Felipa de Nesle, casada amb Robert VII Bertran, senyor de Bricquebec.
En 1259, à la mort de sa cosina Matilde o Mafalda de Dammartin, comtessa de Dammartin i de Boulogne (amb Montreuil), va intentar obtenir els comtats d'aquesta última, però el Parlament de París va decidir el 1262 atribuir el comtat de Boulogne (amb Montreuil) a Adelaida de Brabant i el comtat de Dammartin a Mateu de Trie.
Va governar Aumale i Ponthieu fins a la seva mort el 1279.
Fonts
[modifica]- Foundation for Medieval Genealogy :
Notes i referències
[modifica]- ↑ «Maria OF PONTHIEU» (en anglès). Ancestry. [Consulta: 2 febrer 2024].
- ↑ «Juana de Ponthieu per a nens» (en castellà). Enciclopèdia Kiddle, 03-11-2023. [Consulta: 2 febrer 2024].
- ↑ François César Louandre Histoire ancienne et moderne d'Abbeville et son arrondissement, 1834, pàg. 96.