Joanot Colom
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Felanitx (Mallorca)  | ||
| Mort | 1523 (Gregorià) Palma (Mallorca) | ||
| Causa de mort | pena de mort | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | agermanat, capeller | ||
| Premis | |||
| |||
.jpg)
Joanot Colom (Felanitx, ? - Palma, 1523) va ser un cap dels agermanats mallorquins.[1] Fou barreter d'ofici i visqué amb la seva família a Palma, davant l'església de Sant Nicolau Vell.
Començada la germania, el lloctinent Miguel de Gurrea va acusar-lo de conspiració, i l'empresonà el 6 de febrer de 1521. Això precipità els esdeveniments i l'endemà va ser alliberat per la força. El 15 de febrer de 1521 síndic dels elets, i Miquel Nebot, notari en representació de l'instador surten cap a València, per establir relacions amb la Germania Valenciana i conèixer a fons la seva estructura, permesa en principi per Carles V, de manera que el procés es faci legal a més de legítim. Amb ells hi van Nicolau Ripoll, paraire, Rafel Ripoll i Guillem Vaquer, capellers i Antoni Benet, sastre. Al mateix temps, Jordi Botí, paraire de la Drassana de Santa Creu, i guarda de mar, burla la vigilància i surt amb avisos del virrei cap a la Cort. Amb ell hi va el notari Llorenç Claret, habitant de Sant Miquel.
Lideratge en la revolta agermanada i mort
[modifica]Durant la revolta alliberà els esclaus i intentà l'ocupació d'Alcúdia, que resistí diversos setges. L'octubre de 1522, s'enfrontà a les tropes reials, que havien desembarcat a Alcúdia, a Son Fornari (sa Pobla) amb el resultat de més de mil morts.[2] Es refugià a Palma, juntament amb molts de forans, on resistiren el setge de l'exèrcit reial fins al 7 de març del 1523 que capitularen.
Joanot Colom fou empresonat dos mesos al castell de Bellver i degollat, arrossegat i esquarterat el 3 de juny. Els quarters del seu cos foren exposats damunt quatre pilars construïts a diferents llocs de la ciutat, inclosa la Porta Pintada. En aquesta hi hagué el cap exposat durant segles dins una gàbia posada a una fornícula, perquè els veiessin els forans en arribar a la ciutat. La seva execució encetà la repressió contra la Germania. La casa de Colom fou enderrocada i el solar sembrat de sal i a l'indret actualment hi ha una làpida commemorativa col·locada durant la I República, on anualment es ret un homenatge als agermanats.
Referències
[modifica]- ↑ «Joanot Colom». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «La lluita de la Part Forana, l'oblit de la història». DBalears, 21-08-2011. Arxivat de l'original el 2020-07-13. [Consulta: 9 abril 2015].