Vés al contingut

Joaquín Ruiz de Arbulo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Retrat de l'arqueòleg Joaquin Ruiz de Arbulo
Retrat de l'arqueòleg Joaquin Ruiz de Arbulo

Joaquín Ruiz de Arbulo Bayona (Tudela, 1958) és arqueòleg, investigador i catedràtic d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Vigili de Tarragona.[1]

Es formà a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de J. Maluquer de Motes i de M. Tarradell i on es llicencià en Geografia i Història (1981). Es doctorà a la mateixa universitat en Prehistòria i Història Antiga (1986).[2]

Al 1982 va ser un dels introductors a Espanya dels nous sistemes de registres en excavacions arqueològiques i dels diagrames o matrius estratigràfiques de Harris. Investigador de la ciutat grega i romana d’Empúries, en va fer la tesi doctoral, a més de la publicació de dos llibres i de diversos articles.[cal citació]

Va fer diferents estades a Roma (a l'Escola Espanyola d'Història i Arqueologia) i a Pompeia. Va ser coordinador del Taller Escola d´Arqueologia (TED´A) de Tarragona 1986-1989 que dirigí l’arqueòleg Xavier Dupré. També s’ha dedicat a la investigació de la Tarraco romana i va ser codirector d'excavacions en el Teatre Romà de Tarragona.[cal citació]

Ha col·laborat amb el professor Ricardo Mar en les excavacions del santuari de Serapis a Òstia Antica i més tard del Campus della Magna Mater. És membre de l'equip investigador de la caupona de Vetutius Placidus a Pompeia i director del projecte europeu Simulacra Romae. [cal citació]

Plantilla:Infotaula personaJoaquín Ruiz de Arbulo
Biografia
Naixement1956 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Tudela (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióArqueòlgeg, investigador, catedràtic i divulgador
OcupadorUniversitat Rovira i Virgili
Institut Català d'Arqueologia Clàssica Modifica el valor a Wikidata

Va ser professor titular de Arqueologia de Grècia i Roma a Universitat de Lleida i des del 2000 de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, d’on és catedràtic d’Arqueologia de Grècia i Roma des del 2010. També és investigador de l'Institut Català d’ Arqueologia Clàssica,[3] assessor d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, col·laborador tècnic de la candidatura de Tarragona romana per a Patrimoni Mundial, membre fundador de la Revista d'Arqueologia de Ponent, membre del grup d’investigació Seminari de Topografia Antiga, i president del comité organizador i editor dels congressos internacionals Tarraco Biennal, entre d’altres.[cal citació]

Expert en arqueologia urbana, ha estudiat l'arquitectura i l'urbanisme romà des del seu vessant arqueològic, econòmic i social, així com l'arqueologia dels santuaris en el món antic i la influència del món clàssic en la cultura ibèrica. També s’ha dedicat de manera destacada a la divulgació del patrimoni.[4]

Obres destacades

[modifica]
  • Joaquin RUIZ DE ARBULO 2017. Roma explicada als joves (i als no tan joves). Barcelona: Editorial Viena.
  • Ricardo MAR; Joaquin RUIZ DE ARBULO, Ferran GRIS, David VIVO, Jose Alejandro BELTRAN 2018. Hereus de Tarraco. Tarragona Patrimoni Mundial. Tarragona: Arola Eds.
  • Ricardo MAR; Joaquin RUIZ DE ARBULO, David VIVO, Jose Alejandro BELTRAN, Ferran GRIS 2015. Tarraco. Arquitectura y urbanismo de una capital provincial romana. Volumen II. La ciudad imperial, Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. ISBN 978-84-942034-3-5.
  • Joaquin RUIZ DE ARBULO y Jordi LOPEZ, 2021: De Oriente a Occidente. Una letra de cingulum militare hallada en el agger tarraconensis, Gladius. Estudios sobre armas antiguas, arte militar y vida cultural en oriente y occidente, 41, Madrid: CSIC, 121-128.
  • Joaquin RUIZ DE ARBULO, 2021. Tarraco. Public architecture and society. Seven centuries of Roman history (II BC - V AD) / Tarraco. Arquitectura pública y sociedad. Siete siglos de historia romana (II a.C.- V d.C.), en: Lamia Ben Abid, Fernando Prados y Mohamed Grira (coords). De Carthage à Carthagène. Bâtir en Afrique et en Ibérie durant l'Antiquité (Túnez, mayo 2019), Alicante: INAPH, 2021, 321-167.
  • Joaquin RUIZ DE ARBULO, 2020. La basílica visigotica martirial del anfiteatro de Tarraco treinta años después,  En: MATEOS, P. y MORAN, C.J. (eds). Exemplum et Spolia La reutilización arquitectónica en la transformación del paisaje urbano de las ciudades históricas MYTRA 7, 2020: 503-519.
  • Joaquin RUIZ DE ARBULO y Jose Javier Guidi-Sanchez, 2020. Dos visiones de Tarraco en los años 122 y 420 d.C. Continuidad y ruptura de un tejido urbano. En: J.M. Noguera and M. Holcina eds. Ruptura y continuidad. El callejero de la ciudad clásica en el tránsito del Alto Imperio a la Antigüedad Tardía Alicante: MARQ. Museo Arqueológico de Alicante, 2020
  • Joaquin RUIZ DE ARBULO, 2019. Isis (y Serapis), dioses de la navegación y del comercio marítimo. Vida cotidiana en un santuario egipcio. In J. M. Noguera Celdrán - A. Cánovas Alcaraz - M.ª J. Madrid Balanza - I. Martínez Peris (eds.), Barrio del Foro Romano. Molinete, Cartagena. Santuario de Isis y Serapis (Insula II). Proyecto integral de recuperación y conservación. Cartagena: Cartagena Puerto de Culturas. CL.
  • Joaquin RUIZ DE ARBULo y Ferran GRIS, 2018. El sepulcro turriforme conocido como la Torre de los Escipiones (Tárraco, Hispania citerior). Una nueva restitución con propuesta sobre su dedicante, Revista d'Arqueologia de Ponent, 28, 145-163. AR
  • Jesus CARRUESCO y Joaquin RUIZ DE ARBULO 2018, Certamina en el circo de Tarraco como espectáculos provinciales, Tarraco Biennal. 3r Congrés Internacional d'Arqueologia i Món Antic La glòria del circ. Curses de carros i competicions circenses. In memoriam Xavier Dupré i Raventós (Tarragona, 16-19 de novembre de 2016), 301-306.
  • Lidia COLOMINAS y Joaquin RUIZ DE ARBULO 2018, Caballos en el circo. Arquitectura y arqueozoología. Tarraco Biennal. 3r Congrés Internacional d'Arqueologia i Món Antic La glòria del circ. Curses de carros i competicions circenses. In memoriam Xavier Dupré i Raventós (Tarragona, 16-19 de novembre de 2016), 277-284.
  • Ricardo MAR, Diana GOROSTIDI, Joaquin RUIZ DE ARBULO 2018. Tarraco. Town and society in a 2nd-century AD Roman provincial capital. In: Social Interactions and Status Markers in the Roman World Edited by George CUPCEA and Rada VARGA, Archaeopress Roman Archaeology 37, Oxford.
  • Francesc Rodriguez y Joaquin RUIZ DE ARBULO 2016. Un aequipondium de peso excepcional y la balanza pública del puerto de Tarraco. Archivo Español de Arqueología, 89, 163-180.
  • Joaquin RUIZ DE ARBULO, Ricardo MAR, David VIVO 2015. El capitolio de Tarraco. En: J. PISO (Dir y Ed) Trajan und seine Städte (Cluj-Napoca 2013), Cluj-Napoca: Mega Verlag, 2015, 37-68. ISBN 978-606-543-560-5
  • Joaquin RUIZ DE ARBULO 2014. El signaculum de Caius Valerius Avitus, duoviro de Tarraco y propietario de la villa de Els Munts (Altafulla). Pyrenae, 45 (1), 2014, 125-151.
  • Joaquin RUIZ DE ARBULO 2014. La legio Martia y la fundación de la colonia Tarraco. En: Tarraco Biennal. 1er Congres Internacional d'Arqueologia i Món Antic. Homenatge a Géza Alföldy (Tarragona 2012). Tarragona. 263-278. ISBN 978-84-616675-2-9.
  • Joaquin RUIZ DE ARBULO, Ricardo MAR, David VIVO 2014. Los genios de los conventus iuridici y el lugar de rueniones del concilium provinciae Hispaniae citerioris. En: Begoña SOLER, Pedro MATEOS; Jose Miguel NOGUERA; Joaquin RUIZ DE ARBULO (Eds.). Las sedes de los ordines decurionum en Hispania. Análisis arquitectónico y modelo tipológico (Mérida, 14-16 de septiembre de 2011). Anejos del AEspA 67, Madrid: IAM, 25-42. ISBN 978-84-00-09771-4.

Referències

[modifica]
  1. «Comité Nacional Español ICOMOS» (en castellà). [Consulta: 11 agost 2024].
  2. «Joaquín Ruiz de Arbulo y Bayona | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 agost 2024].
  3. «Joaquín Ruiz de Arbulo Bayona». [Consulta: 11 agost 2024].
  4. «Joaquín Ruiz de Arbulo: “Los museos deberían abrir por las noches”» (en castellà), 12-05-2019. [Consulta: 11 agost 2024].