Vés al contingut

Joaquín de Alba Santizo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Joaquín de Alba)
Plantilla:Infotaula personaJoaquín de Alba Santizo
Imatge
Joaquín de Alba, The Washington Daily News. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 abril 1912 Modifica el valor a Wikidata
Cadis (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 1983 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Palma del Río (Província de Còrdova) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, caricaturista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorNational School of Visual Arts (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata


Joaquín de Alba Santizo (Cadis, 15 d'abril de 1912 - Palma del Río, 5 de novembre de 1983) fou un pintor, dibuixant i caricaturista polític que va publicar la seva obra sota el pseudònim de Kin a Espanya i el cognom D'Alba als Estats Units.

Biografia

[modifica]
Trajectòria professional

L'Espanya de la Segona República, seguida de la Guerra Civil i dels primers anys de dictadura del general Francisco Franco, és el marc en què Joaquín d'Alba, Kin, desenvolupa la seva professió fins a l'any 1954.

Va començar publicant els seus primers dibuixos, a partir de 1926, en el diari ABC de Sevilla[1]

Regona República Espanyola

Durant la Segona República, la seva labor periodística es va iniciar a l'octubre de 1931, amb 19 anys, publicant les seves caricatures en la revista setmanal d'humor polític Gracia y Justicia i en el diari La Nación, que dirigia Manuel Delgado Barreto.

L'abril del 1932 va ser processat i declarat en llibertat condicional per disposició del ministre de Justícia Álvaro de Albornoz, que va creure veure's al·ludit en una caricatura relativa als carnestoltes d'aquell any,[2] obtenint sentència absolutoria al juliol del següent any, 1933., 1933.[3]

Després del tancament de la revista Gracia y Justicia, el 15 de febrer de 1936, per disposició del govern del Front Popular, i la crema del diari La Nación, el 13 de març del mateix any, com a represàlia per l'atemptat contra el catedràtic socialista Luis Jiménez de Asúa, l'11 de maig passa a publicar en el diari de tradició monàrquica liberal La Época,[4] i el 10 de juliol en la revista El Mentidero.[5]

Guerra Civil Espanyola

La guerra civil el sorprèn a Madrid, sent reclòs, a primers d'agost de 1936, en la presó de San Antón, al carrer de Hortaleza, per un grup de milicians. Després d'un mes de reclusió, a primers de setembre és alliberat per la mediació del seu germà Nicolás de Alba Santizo, militant del Partit Comunista i dirigent d'UGT. Va haver-hi nous intents de detenció, per la qual cosa al juny de 1937 abandona Madrid per la serra d'Àvila, passant a Salamanca el dia 1 de juliol.

Entre 1937 i 1939 col·labora en el Servicio de Prensa y Propaganda, a Salamanca, sota la dependència de Dionisio Ridruejo, junt a artistes com Agustín Segura, Carlos Sáenz de Tejada, Joaquín Valverde Lasarte, Teodoro Delgado o José Romero Escassi, així com al diari El Norte de Castilla, de Valladolid.

Postguerra

A partir de 1939 passa a col·laborar, com a il·lustrador, per a l'editorial Ediciones Españolas, S. A., amb seu al carrer Almagro número 40, on també treballaven Joaquín Valverde Lasarte, Carlos Sáenz de Tejada i Agustín Segura, entre altres.

Els principals títols sortits d'aquesta col·laboració serien Historia de la Cruzada Española, de Joaquín Arrarás, la direcció artística del qual corresponia a Carlos Sáenz de Tejada, les Memorias Íntimas de Azaña, amb anotacions també d'Arrarás i il·lustracions de Kin.

La col·lecció que, sota el títol de La Novela del Sábado, publicava Ediciones Españolas, iniciada el 1939, al preu d'1 pesseta per exemplar, comptava amb publicacions de Felipe Sassone, Enrique Larreta, Emilio Carrere, José María Salaverría, Samuel Ros, Tono i Miguel Mihura, Luis Astrana Marín, Jacinto Benavente, Francisco de Cossío, Guillermo Fernández Shaw, i José del Río Sainz, entre altres. Com a il·lustradors, figuraven Carlos Sáenz de Tejada, Herreros, K-Hito i Kin.

La seva labor com a caricaturista polític, durant els anys del franquisme de postguerra, es desenvolupa, entre 1940 i 1951, en el diari Arriba, dirigit per Xavier de Echarri Gamundi, i en la cadena de Prensa del Movimiento, quan Lucio del Álamo Urrutia n'era el Delegat Nacional.

Durant els nou mesos transcorreguts entre agost de 1941 i maig de 1942, va col·laborar com a il·lustrador, juntament amb el periodista Dionisio Porres com a redactor, en la Fulla de Campanya de la Divisió Blava, a Riga.[6]

En maig de 1952, passa a publicar en el diari vespertí Madrid, dirigit per Juan Pujol Martínez.

Etapa estatunidenca

[modifica]

El 1954, passa a Nova York, Washington D.C i, d'allí, a Santo Domingo, com a professor de colorit i composició en la recentment creada Escola de Belles arts, avui Escuela Nacional de Artes Visuales (ENAV). En la capital dominicana conreà intensament el retrat a l'oli.

El 1960 torna a Washington, D. C. com a editorial cartoonist del diari The Washington Daily News, que dirigien John T. O'Rourke, com a editor, i Nicholas Blatchford, com a redactor cap.

És la dècada de vuit anys de mandat demòcrata, amb els presidents John F. Kennedy i Lyndon B. Johnson, precedits pel republicà Dwight D. Eisenhower i seguits pel també republicà Richard Nixon.

El 1965 el National Right to Work Committee li atorga el seu premi anual, per la publicació, en el Washington Daily News d'octubre de 1965, de les dues millors caricatures de l'any.[7][8]

El 1966 és nominat per al Premi Pulitzer de caricatura editorial,[9] per la Universitat de Colúmbia, a Nova York, «com a exemple distingit de treball com a caricaturista en periòdic dels Estats Units» i, tot i que la seva condició d'estranger ho exclou de les bases del premi, el jurat el selecciona i fa constar en la memòria corresponent una nota apreciativa sobre Joaquín de Alba i sobre l'estil dels dibuixants europeus en general, que qualifica de "refrescant canvi de ritme" respecte al comentari nord-americà.[10]

El president Lyndon B. Johnson sol·licita amb freqüència originals de caricatures, amb destinació a la Biblioteca i Museu Presidencial de Lyndon B. Johnson, a Austin, Texas.

El gener de 1969, proper ja el relleu en la Presidència dels Estats Units, la Casa Blanca dirigeix a Joaquín de Alba una carta de comiat, en la qual li agraeix la seva col·laboració amb la història del mandat presidencial i li convida a seguir enviant caricatures per a la citada Biblioteca, com ho ha vingut fent des de l'any 1964.[11]

La Biblioteca i Museu Johnson conserva un total de 72 originals de caricatures polítiques publicades per Joaquín de Alba en el diari vespertí The Washington Daily News. [12] [13] [14] [15] [16] [17] [18] [19]

El 1970, Joaquín de Alba torna a la pintura. Treballa a Nova York, Puerto Rico i Caracas, fins a la seva tornada definitiva a Espanya el 1978.

Va morir a Palma del Río el dia 5 de novembre de 1983.

Publicacions en anglès

[modifica]
  • De Alba, Joaquin. Joaquin de Alba views. Violence in America. De Tocqueville's America Revisited. (Foreword by Chester Burger) (en anglès). Washington, D.C.: Acropolis Books, 1969. 
  • Odell, Rice; De Alba, Joaquin. The Congressman's Coloring Book (en anglès). Washington, D.C.: Hennage Lithograph, 1962. 
  • De Alba, Kin, Joaquín. This Peace (Pórtico, Joaquín Arrarás) (en anglès). Madrid: Gráficas Valera, S. A., 1951. 

Publicacions en castellà

[modifica]
  • Albiñana, Dr. (Dibujos de Kin). La República Jurdana (en castellà). Burgos: Imprenta El Financiero, 1934. 
  • Pabón, Jesús (Dibujos de Kin). Diez Figuras (en castellà). Burgos: Ediciones RAYFE, 1939. 
  • Sassone, Felipe (Ilustraciones de Sáenz de Tejada, Herreros, K-Hito y Kin). Carlos V, Hombre Extraño (en castellà). Madrid: La Novela del Sábado, nº 1, 1940. 
  • Arrarás, Joaquín (Ilustraciones de Kin). Memorias íntimas de Azaña (en castellà). Madrid: Ediciones Españolas, 1939. 

Galeria d'imatges

[modifica]
  • Joaquín de Alba, Kin, Gracia y Justicia:José María Gil Robles i Alejandro Lerroux, com a primer espasa i picador, surten al "ruedo" polític després d'un període d'absència.
    Joaquín de Alba, Kin, Gracia y Justicia:José María Gil Robles i Alejandro Lerroux, com a primer espasa i picador, surten al "ruedo" polític després d'un període d'absència.
  • Joaquín de Alba, Kin, This Peace: A Ialta, Stalin, a manera de déu Vulcà, rep de l'oncle Sam i de John Bull l'Europa de la creu gamada nazi i la transforma en l'Europa de la falç i el martell comunista.
    Joaquín de Alba, Kin, This Peace: A Ialta, Stalin, a manera de déu Vulcà, rep de l'oncle Sam i de John Bull l'Europa de la creu gamada nazi i la transforma en l'Europa de la falç i el martell comunista.
  • De Alba, The Washington Daily News:Els presidents Johnson i De Gaulle, aliats occidentals, xoquen frontalment en la seva postura davant la guerra de Vietnam.
    De Alba, The Washington Daily News:Els presidents Johnson i De Gaulle, aliats occidentals, xoquen frontalment en la seva postura davant la guerra de Vietnam.
  • De Alba, The Washington Daily News:Ho Chi Minh, líder de Vietnam del Nord, qüestiona l'oferta d'ajuda de la Unió Soviètica durant la guerra de Vietnam: «¿Quin és el preu de la poma?»
    De Alba, The Washington Daily News:Ho Chi Minh, líder de Vietnam del Nord, qüestiona l'oferta d'ajuda de la Unió Soviètica durant la guerra de Vietnam: «¿Quin és el preu de la poma?»
  • De Alba, The Washington Daily News:Condicions del vot de la població de color en l'Estat d'Alabama sota el govern segregacionista de George Wallace.
    De Alba, The Washington Daily News:Condicions del vot de la població de color en l'Estat d'Alabama sota el govern segregacionista de George Wallace.
  • De Alba, The Washington Daily News:Els ancians dictadors d'Espanya i Portugal, Franco i Salazar, es reuneixen a la frontera per dialogar: «Usem aquests garrots perquè ho necessitem».
    De Alba, The Washington Daily News:Els ancians dictadors d'Espanya i Portugal, Franco i Salazar, es reuneixen a la frontera per dialogar: «Usem aquests garrots perquè ho necessitem».

Referències

[modifica]
  1. ↑ ABC, Sevilla (hemeroteca), 4 de febrero de 1930, pág. 22. Luis Chamizo, visto por Joaquín de Alba.
  2. ↑ Gracia y Justicia, Órgano extremista del humorismo popular, núm. 33, de 16 de abril de 1932, pág. 8, Kin processat
  3. ↑ Gracia y Justicia, Órgano extremista del humorismo popular, núm. 98, de 15 de julio de 1933, pág. 5, Kin absolt.
  4. ↑ Arbil.org
  5. ↑ Hemeroteca del diari ABC Arxivat 2015-01-10 a Wayback Machine.
  6. ↑ Reverte, Jorge M. La División Azul. Rusia, 1941-1944. RBA Libros, S. A., Barcelona, 2011. Segunda parte, El secreto de Kin, página 347.
  7. ↑ [1] Right to Work National Newsletter, Vol. XII, No.1, January 24, 1966, pág. 3: Joaquín de Alba, ambn el senador Dirksen i el representant del Comité Nacional, Ed Nellor, mostren els dos originals pels que s'atorga el premi de caricatures del National Right To Work Commitee, corresponent a l'any 1965.
  8. ↑ [2] 7 d'octubre de 1965. Hugh C. Newton, Director d'Informació del National Right to Work Committee, anuncia a Joaquín DeAlba la concedsió del premi de caricatures d'aquell any.
  9. ↑ [3] 1966. Universidad de Columbia, a Nueva York. Nominació de Joaquin De Alba per al Pulitzer Prize (Premi Pulitzer) en Periodisme, Caricatura Editorial,
  10. ↑ [4] 1966. Memoria del Jurat (John E. Leard, John B. Oakes, Johb Strohmeyer y Thomas Winship) del Pulitzer Prize (Premi Pulitzer) de 1966. Joaquin De Alba, del Washington Daily News (A Google Books).
  11. ↑ [5] 1969, enero 20. Carta de l'assistent del President Lyndon B. Johnson en la qual sol·licita, en nom d'aquest, més donacions d'originals de caricatures editorials per als fons de la Biblioteca i Museu Presidencial de Lyndon B. Johnson, d'Austin, Texas.
  12. ↑ [6] 1964, 4 de agosto. Acusa recibo caricatura.
  13. ↑ [7] 1965, 31 de agosto. Acusa recibo caricatura “Watch it” (Míralo), junto con otra.
  14. ↑ [8] 1965, 17 de septiembre. Propuesta de ilustrar historia del mandato presidencial mediante caricaturas.
  15. ↑ [9] 1965, 1 de octubres. Acusa recibo caricaturas.
  16. ↑ [10] 1965, 12 de octubre. Acusa recibo caricatura y solicita dos más.
  17. ↑ [11] 1965, 20 de octubre. Solicita dos originales.
  18. ↑ [12] 1967, 9 de junio. Acusa recibo de dibujo.
  19. ↑ [13] 1967, Felicitación navidad.

Bibliografia

[modifica]
  • Gregorio, Pierre-Paul. Ed. Guereña, Jean-Louis. Actes du colloque international, Université François Rabelais. 1949: El mundo visto por Joaquín Alba Santizo, "Kin", en el periódico Arriba. Image et transmission des savoirs dans les mondes hispaniques et hispano-américains. Actes du colloque international, Université François Rabelais. Tours: Presses Universitaires François-Rabelais (Série “Études Hispaniques”, XIX. Madrid: Publications du CIREMIA, 2007, p. 645-660. [[Special:BookSources/ISBN 978-2-86906-241-2|ISBN ISBN 978-2-86906-241-2]]. 
  • Diputación Provincial de Córdoba. Diseño y maquetación: Manolo Pérez. Joaquín de Alba. Caricaturas políticas en la prensa de Washington (1960-70). Córdoba: Patronato Municipal de Cultura del Ayuntamiento de Palma del Río y Fundación Provincial de Artes Plásticas Rafael Botí, de la Diputación Prov. de Córdoba, 2011, p. 1-168. ISBN 978-84-614-7564-3. 
  • Tubau, Iván: De Tono a Perich. El chiste gráfico en la prensa española de la posguerra (1939-1973). Fundación Juan March. Editorial Guadarrama. Madrid, 1973, págs. 168-171.
  • Martínez Gallego, Francesc-Andreu (UVEG); Gómez Mompart, Josep-Lluis (UVEG); Bordería Ortiz, Enrique (UVEG). La recepción de las publicaciones satíricas: estudio de casos (La Traca y Gracia y Justicia). Universitat de València, 2008.
  • Martín Sánchez, Isabel María, Universidad Complutense de Madrid. La caricatura política durante la II República: El Debate, El Siglo Futuro y Gracia y Justicia. Brocar: Cuadernos de investigación histórica, núm 34 (págs. 203-242). Fundación Dialnet. Universidad de La Rioja. Logroño, 2010.
  • López Ruiz, José María: La vida alegre. Historia de las revistas humorísticas, festivas y satíricas publicadas en la Villa y Corte de Madrid. Madrid, Compañía Literaria, 1995.
  • Conde Martín, L. Historia del humor gráfico en España. Lleida, 2002.
  • Desvois, J-M., La prensa en España (1900-1931). Madrid, 1977.
  • Gómez Aparicio, P. Historia del Periodismo Español. Vol. IV. De la Dictadura a la Guerra Civil. Madrid, 1981.
  • La Guerra Civil Española mes a mes (volumen 22). Joaquín de Alba, Kin. Biblioteca El Mundo. Madrid: Unidad Editorial, S. A, 2005, p. 148-150. ISBN 84-89192-01-4. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joaquín_de_Alba_Santizo&oldid=33236953»