Vés al contingut

Gracia y Justicia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de publicacions periòdiquesGracia y Justicia
Tipusrevista Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacastellà Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióMadrid Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
EditorialEditorial Católica Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
ISSN2171-2875 Modifica el valor a Wikidata
OCLC436713239 Modifica el valor a Wikidata
Contraportada de Kin en el darrer número de Gracia y Justicia (15.01.1936): L'avi aconsella al net no cometi l'error que ell va cometre el 12 d'abril de 1931.

Gracia y Justicia va ser una revista d'humor polític, d'aparició setmanal, publicada en Madrid durant la Segona República Espanyola, amb domicili en l'avinguda de Pi i Margall, 9. El seu primer nombre va aparèixer el 5 de setembre de 1931.

Història

[modifica]

Vinculada a l'Editorial Católica i al diari monàrquic La Nación, sota la direcció de Manuel Delgado Barreto, hi van figurar en ella grans[1][2] dibuixants i caricaturistes com Areuger (pseudònim de Gerardo Fernández de la Reguera y Aguilera), K-Hito (pseudònim de Ricardo García López), Kin (pseudònim de Joaquín de Alba), Orbegozo, Fervá,[3] Morán, Prieto, Almanzor o Soravilla, entre altres.[3] Com a redactors, Juan Delgado Barreto, (germà de Gerardo), Luciano de Taxonera, Joaquín Belda, Alfonso Senra i César González Ruano.

Va arribar a tenir tiratges mitjans per sobre de 200.000 exemplars.[4] Al començament de 1933, el seu tiratge va aconseguir els 250.000 exemplars, xifra molt superior a la dels principals periòdics de l'època. Autodefinit en els seus començaments com a Òrgan extremista de l'humorisme nacional, a partir del núm. 33, de data 26 d'abril de 1932, va passar a denominar-se Òrgan extremista de l'humorisme popular. La revista va suposar, segons José Ramón Montero Gibert, «la millor expressió de l'humor bast, groller i baix que van ser capaces les dretes a partir de 1931».[5][6] i per Montero Pérez Hinojosa «el millor exponent de la premsa demagògica de la seva època».[7] No obstant això Martín Sánchez opina que la duresa de les crítiques a Gracia y Justicia va ser menor —i amb un to més «sorneguer»— que en El Siglo Futuro, més agressives aquestes últimes.[3] La revista usava el recurs satíric de titllar de maçons de manera sistemàtica als polítics republicans,[5][1] dins de l'anomenada «Conspiració Judeo-Maçònica-Comunista-Internacional».[8] El seu objectiu ha estat definit com el de «combatre la República».[9] Es van destacar especialment els atacs contra Manuel Azaña, qui hauria estat «la gran obsessió de la revista».[10][11] Encara que s'afirma que va poder ser finançada per la CEDA, la revista, a més dels polítics republicans d'esquerra, també va criticar a aquella i al seu líder, José María Gil Robles.[7] La revolució d'Astúries de 1934 va ser interpretada en clau d'obra de cinema, en la qual la maçoneria hauria estat «la directora» i les forces socialistes i comunistes «actors» d'aquella.[12]

De format tabloide (380 mm per 300 mm) i a quatre columnes, constava de setze pàgines en blanc i negre. La portada i la contraportada reproduïen una única caricatura a tota pàgina i a dues tintes, vermella i negra, la qual cosa constituïa una novetat en la premsa espanyola de l'època. La portada de la publicació es va reservar normalment per a una il·lustració d'Areuger.[13]

Gracia y Justicia va ser suspesa durant quatre mesos, entre agost i desembre de 1932, pel govern de Manuel Azaña, en aplicació de la «Llei per a la defensa de la República», a causa de l'intent de cop militar d'agost de 1932, l'anomenada «Sanjurjada»,[14] si bé va ser substituïda per Bromas y Veras, que es va publicar entre el 20 d'octubre de 1932 i el 3 de març de 1933.

El seu últim nombre, el 217, va aparèixer el 15 de febrer de 1936. La seva contraportada reproduïa una caricatura de Kin que assenyalava la transcendència del resultat en les eleccions de l'endemà, 16 de febrer. La clausura de Gracia y Justicia es produiria, efectivament, pocs dies després, per ordre del nou Govern del Front Popular.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Montero Pérez-Hinojosa, 1989, p. 388-390.
  2. ↑ Peña González, 2007, p. 10.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Martín Sánchez, 2010, p. 215.
  4. ↑ Ferrer Benimeli, 1996, p. 319-320.
  5. ↑ 5,0 5,1 Ferrer Benimeli, 1996, p. 320.
  6. ↑ Montero Gisbert, 1977, p. 388.
  7. ↑ 7,0 7,1 Montero Pérez-Hinojosa, 1989, p. 390.
  8. ↑ Montero Pérez-Hinojosa, 1989, p. 390-392.
  9. ↑ Montero Pérez-Hinojosa, 1989, p. 388.
  10. ↑ Montero Pérez-Hinojosa, 1989, p. 396.
  11. ↑ Peña González, 2007, p. 10, 12.
  12. ↑ Montero Pérez-Hinojosa, 1989, p. 403-404.
  13. ↑ Martín Sánchez, 2010.
  14. ↑ Peña González, 2007, p. 9-10.

Bibliografia

[modifica]
Bibliografia citada
Bibliografia addicional
  • Martínez Gallego, Francesc-Andreu (UVEG); Gómez Mompart, Josep-Lluis (UVEG); Bordería Ortiz,Enrique (UVEG). La recepción de las publicaciones satíricas: estudio de casos (La Traca y Gracia y Justicia). Universidad de Valencia, 2008.
  • López Ruiz, José María: La vida alegre. Historia de las revistas humorísticas, festivas y satíricas publicadas en la Villa y Corte de Madrid. Madrid, Compañía Literaria, 1995.
  • Conde Martín, L. Historia del humor gráfico en España. Lleida 2002.
  • Desvois, J-M., La prensa en España (1900-1931). Madrid, 1977.
  • Gómez Aparicio, P. Historia del Periodismo Español. Vol. IV. De la Dictadura a la Guerra Civil. Madrid, 1981.
  • Martín Sánchez, I. El mito masónico en la prensa conservadora durante la II República. Vol. III. Santa Cruz de Tenerife, 2008.
  • Saiz, M. D. Historia del periodismo en España. Vol. 3. El siglo XX: 1898-1936. Madrid, 1996.
  • Sinova, J. La censura de prensa durante la II República. Historia de una libertad frustrada. Barcelona, 2006.
  • Diccionario de ilustradores gráficos de Cantabria. Areuger (Gerardo Fernández de la Reguera y Aguilera).
  • Montero Pérez-Hinojosa, F. La masonería en la historia de …, 1989 - Dialnet.unirioja.es
  • Eduardo Connolly de Pernas: Gracia y Justicia. El humor republicano de la derecha. ISSN 1577-3787, Nº. 24, 2004, págs. 22-25.
  • Peña González, José. Gracia y Justicia («Órgano extremista del humorismo nacional»), págs. 747-758
  • Gracia y Justicia. Órgano Extremista del Humorismo Nacional. Año I. Madrid 5 de septiembre de 1931. Apartado 768. Núm 1. Portada: Caricatura sense firma (Areuger no firmava en los primers números de la publicació) que mostra Indalecio Prieto i Álvaro de Albornoz tallant una pell que diu "España". Al fons, un goso famèlic, amb el cartell "poble", i udoland. Pág. 2: Anunci: Gracia y Justicia. Organo Extremista del Humorismo Nacional. Se publica todos los sábados, con permiso de la autoridad competente. Precio del ejemplar: Veinte céntimos. Contraportada (pág. 15): Caricatura titulada Los centenarios de Gracia y Justicia, firmada per K-Hito.
  • Gracia y Justicia. Organo Extremista del Humorismo Popular. Año II. Apartado 768. Núm. 36. Madrid 7 de mayo de 1932. Oficinas: Avenida Pi y Margall, 9. Portada: Caricatura titulada En el Banquete Masónico, por Areuger, en la que aparece don Alejandro Lerroux presidiendo la mesa de un banquete. Contraportada: Caricatura con nueve viñetas, firmada por Kin.
  • Peña González, José. «Gracia y Justicia ("Órgano extremista del humorismo nacional")». A: La República y la Guerra Civil setenta años después. coord. por Alfonso, Marqués de Selva Alegre (1923-) Bullón de Mendoza, Luis Eugenio Togores Sánchez, volumen 2, 2008, p. 747-758. ISBN 978-84-9739-069-9. 
  • Pich Mitjana, Josep «La perspectiva distorsionada d'Azaña, «l'amic de Catalunya», i de l'autogovern català a «Gracia y Justicia. Órgano extremista del humorismo nacional»». Historica.cat. Revista digital d'historia. Arxivat de l'original el 2013-03-06 [Consulta: 14 febrer 2016].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gracia_y_Justicia&oldid=32462923»