Vés al contingut

Joaquim Almeda i Roig

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoaquim Almeda i Roig
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1843 Modifica el valor a Wikidata
la Selva de Mar (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort1915 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
la Selva de Mar (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1907 – 1909
← Antoni Borrell i Soler – Frederic Rahola i Trèmols → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójurista Modifica el valor a Wikidata

Joaquim Almeda i Roig (La Selva de Mar, 1843 [nota 1] - La Selva de Mar, 21 de setembre del 1915) va ser un jurista català.[2][3]

Biografia

[modifica]

Feu la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona i s'hi doctorà el 1869 amb una tesi sobre el règim d'exequatur (el conjunt de normes amb què el sistema jurídic d'un estat decideix si homologa o no les sentències d'un altre estat). S'establí definitivament a la capital catalana, i hi posà un despatx d'advocats on treballaren [4] el futur polític i jurista d'anomenada Raimon d'Abadal i Calderó i, de passant, el que seria arquebisbe i cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer. Joaquim Almeda també va ser catedràtic de dret romà de la universitat de Barcelona, degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona (elegit el 1899 i reelegit el 1907; ja no ho era el 1910) i presidí la Casa de Misericòrdia [5] (1891, 1913) i l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona (1907-1909): cal destacar-ne el seu discurs presidencial del 1908, Estado del Derecho Catalán. Va ser autor de diversos estudis de tema legal, com dictàmens i ponències, majorment presentades a l'Acadèmia, i com a membre de la Comissió per a la redacció d'un Apèndix de Dret Civil Català, d'una proposta [6] de text per a l'Apèndix. En morir deixà inconclusa una Historia eclesiástica, probablement [7] obra de joventut. Un monument fúnebre dedicat el 1920 a Joaquim Almeda es conserva [8] a Santa Cristina d'Aro, i la seva Selva de Mar natal li dedicà el 1908 [9] una plaça principal. En l'actualitat, en recorda el nom un cèntric carrer de la població altempordanesa.

Monument funerari a Joaquim Almeda, a l'església de Sant Martí de Romanyà, Santa Cristina d'Aro

Joaquim Almeda es casà amb Trinitat Martí i Beya, i no tingueren descendència. Dos dels germans de Joaquim Almeda, en Joan i en Ramon Maria Almeda i Roig, van ser advocats en exercici a Girona: en Joan (mort a Cassà de la Selva l'11 de febrer del 1927) va ser impulsor i professor de la Universitat Lliure de Girona [10] i en Ramon va ser degà del Col·legi d'Advocats de Girona [11] des del 1912 fins al seu traspàs el 4 de gener del 1918.

El barri Almeda de Cornellà de Llobregat s'originà en la urbanització d'una extensa finca que la família Almeda havia adquirit el 1911; quaranta anys més tard (1951), els germans Ramon Maria i Manuel Almeda Guytó donaren a l'ajuntament cornellanenc un terreny a l'actual carrer Dolors Almeda i Roig [12] per a què s'hi construïssin habitatges socials.

Obres

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Entre les diverses biografies de Joaquim Almeda hi ha vacil·lacions sobre l'any de naixement. Consta, però, que el 1868 rebé el premi de la Universitat de Barcelona Derecho Romano 2º curso: D. Joaquín Almeda y Roig, natural de Selva de Mar provincia de Gerona, de edad 24 años [1]
  2. ↑ Tomàs Fontova i Esteva (Os de Balaguer, 23 de febrer del 1876 - Barcelona, 18 de febrer del 1922) va ser un propietari rural i advocat, que exercí la política i va ser diputat de la Mancomunitat de Catalunya. Era fill de Miquel Fontova Cirera, un propietari agrícola d'Os de Balaguer, que entre 1884 i 1886 va ser diputat provincial pel Partit Conservador. Estudià Dret i, en titular-se, tornà a la seva vila natal; després d'uns anys, a mitjans de la dècada del 1900 s'establí professionalment a Barcelona. El 1908, i per encàrrec de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, s'integrà a la comissió que havia de dictaminar sobre la redempció dels censos emfitèutics, i el 1914 també fou part part de la comissió redactora d'un avantprojecte de llei sobre la legislació de les societats mercantils de responsabilitat limitada. A l'Acadèmia ocupà els càrrecs de secretari segon durant el curs 1911/1912 i el de secretari primer el curs 1912/1913, sempre amb Joan Maluquer i Viladot com a president. A les eleccions provincials de 1919 va ser elegit diputat pel districte de Tremp-Viella, a les files regionalistes. Ja a la Mancomunitat va ser membre de la comissió de Política Social els anys 1919 i el 1921 i, en morir, n'exercia la presidència. Havia contret matrimoni amb Anita Bernades Alavedra († Barcelona, 24/04/1975), amb qui tingué una única filla, Matilde. Com a autor se li coneix l'article «La llegítima dels fills de Catalunya». Estudis de Dret Catalá, 1928, pàg. 466-480.[13]

Bibliografia d'ampliació

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Alumnos premiados en el curso de 1867 á 1868». A: Personal facultativo y administrativo de la Universidad de Barcelona al principiar el año académico de 1868 á 1869, p. 80. 
  2. ↑ Carmaniu Mainadé, Xavier «Gironins del segle XIX: Joaquim Almeda Roig». Diari de Girona. Dominical, 27-11-2011, pàg. 14.
    Padrosa Gorgot, Inés. «Almeda Roig, Joaquim». A: Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació de Girona, 2009, p. 53. ISBN 9788496747548 [Consulta: 18 febrer 2019]. 
    «Els morts il·lustres - D. Joaquim Almeda». La Veu de Catalunya, 22-09-1915, pàg. 1. Arxivat de l'original el 2019-02-19 [Consulta: 18 febrer 2019].
  3. ↑ «.xml Joaquim Almeda i Roig». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ Abadal i Calderó, Raimon d'. Dietari de guerra, exili i retorn (1936-1940). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001, p. 394. ISBN 8484153452. 
    Muntanyola, Ramon. Vidal i Barraquer, cardenal de la pau. Montserrat: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1976, p. 30. ISBN 8472021262. 
  5. ↑ Escritura de poderes firmada por Don Joaquín Almeda y Roig Presidente de la Casa Municipal de Misericordia..., 7.11.1891. 
  6. ↑ Coll i Alentorn, Miquel. Història/2. Barcelona: Curial Edicions Catalanes - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p. 447. ISBN 8472569696. 
    Navas Navarro, Susana. «Article 111-1 Dret civil de Catalunya». A: Comentari al Llibre Primer del Codi Civil de Catalunya. Disposicions preliminars. Prescripció i caducitat. Barcelona: Atelier, 2012, p. 34. ISBN 9788415929703. 
  7. ↑ «Fitxa del manuscrit "Historia eclesiástica", de la biblioteca Lambert Mata».
  8. ↑ «Fitxa del monument funerari de Joaquim Almeda, al web Pobles de Catalunya». [Consulta: 18 febrer 2019].
  9. ↑ Quintana i Llauneta, Jaume «La toponímia de Selva del Mar». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, vol. 16, 1983, pàg. 289-358.
  10. ↑ Cortada i Hortalà, Carles. La Universitat lliure de Girona (1870-1874). Tesi doctoral. Girona: Universitat de Girona, 2010. ISBN 9788469351840. 
  11. ↑ «Relació d'ex-degans, al web de l'ICAG». Arxivat de l'original el 2019-02-19. [Consulta: 18 febrer 2019].
  12. ↑ «Los Pisos 10 años de espera. De Barrio Mercader a Barrio Almeda». El Pensamiento, 7-1951.
  13. ↑ Armengol, Josep. «Tomàs Fontova, al web dels diputats de la Mancomunitat de Catalunya». Arxivat de l'original el 2019-02-19. [Consulta: 15 febrer 2019].
  14. ↑ «Revista juridica de Catalunya. Estado del derecho catalán (Stato del diritto catalano)». Rivista Internazionale di Scienze Sociali e Discipline Ausiliarie, Vol. 49, Fasc. 196, 4-1909, pàg. 578.


Càrrecs públics
Precedit per:
Antoni Borrell i Soler 		President de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1907-1909 		Succeït per:
Frederic Rahola i Trèmols
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joaquim_Almeda_i_Roig&oldid=31773430»