Vés al contingut

Joaquim Avellà i Vives

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoaquim Avellà i Vives
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 novembre 1901
Valls (Alt Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 febrer 1967 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Valls
Activitat
OcupacióProfessor de filosofia
Joaquim Avellà Vives

Joaquim Avellà i Vives (Valls, 1901 - 26 de febrer de 1967) fou un professor i un jurista català.[1]

Biografia

[modifica]

Joventut

[modifica]

Fill de Joaquim Avellà Guàrdia, va cursar els estudis de primària a l'escola municipal de Valls, i el batxillerat a l'institut de Tarragona. L'any 1924 es tragué, amb la màxima qualificació, el doctorat de filosofia i lletres a la Universitat Central de Madrid amb les tesis doctorals Los cabildos coloniales i El consulado de Lima. L'any 1930 va prendre part del Tercer Congreso de Historia y Geografía Hispanoamericana a Sevilla, i l'any 1933 va seguir els cursets de formació per professors.[1]

Vida adulta

[modifica]

Al finalitzar els cursets de formació al professorat del 1933, començà a impartir classes a instituts de Salamanca i Pamplona. El 19 de setembre de 1940 va ser nomenat catedràtic d'institut d'ensenyança mitjana en les matèries de geografia i història. L'any 1942 fou el catedràtic de l'institut de Tarragona fins al curs 1966-1967 (que no acabà, per defunció), i durant els anys 1955-1960, en fou el director.[1]

El 19 de febrer de 1940 es va col·legiar com a advocat. Va ser el tresorer de la Junta de Govern del Col·legi Provincial d'Advocats, i el juny de 1953 esdevingué el vocal titular del Tribunal Provincial Contenciós Administratiu, de l'Audiència Provincial de Tarragona.[1]

Del 1947 fins als anys 60, fou el sotspresident de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. També formà part del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico i de l'Asociación de Amigos de los Castillos i del Consell Internacional de Museus (ICOM). També fou el conservador i secretari del patronat del Museu de Valls a partir del 1955.[1]

Publicacions

[modifica]

En revistes

[modifica]
  • Cultura (Valls)
    • Urbanismo y ordenación del territorio
    • El factor humano en el Campo de Tarragona (1953)
    • Riqueza o pobreza en las comarcas de Tarragona (1956)
    • Los castillos medievales en la comarcs de Tarragona (1967)
  • Butlletí Arqueològic
    • La iglesia parroquial de Alcover y su retablo mayor (1948)
    • Estudio geopolítico de la Corona de Aragón (1952)
  • Diario Español
    • Gaudí en los archivos del Instituto de Tarragona (1960)

Tesis doctorals

[modifica]
  • Los cabildos coloniales (Madrid, 1934)

Llibres

[modifica]
  • Tarragona romana (síntesis histórica) (Valls, 1967)

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Güell, Manel; Rovira-Gómez, Salvador. Biografies de Tarragona. Benicarló: Edicions Onada, 2010-2013.