Joaquim Capdevila i Capdevila
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1967  Maldà (Urgell) |
| Mort | 8 setembre 2017 (49/50 anys) Lleida |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | filòleg, psicòleg, lingüista |
| Ocupador | Universitat de Barcelona Universitat de Lleida |
Joaquim Capdevila i Capdevila (Maldà, 1967 - Lleida, 8 de setembre de 2017) va ser un filòleg especialitzat en sociologia històrica i semiòtica i membre de la junta de l'Associació Alba des de l'any 2012.
Biografia
[modifica]Llicenciat en filologia catalana i en psicologia i doctor en lingüística. Va col·laborar en diverses revistes: Els Marges, Història Social, Estudis d'Història Agrària, Revista d'Etnologia de Catalunya, Cercles, Quaderns del CAC, Revista de Catalunya, Revue de Philolgie, Urtx: Revista cultural de l'Urgell, etc. També va ser autor i editor dels llibres Maldà, història gràfica i del segle XX (1999), Tàrrega (1898-1923): economia, política i imaginari (Biblioteca Abat Oliba 284, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008), Art i catalanisme: entre la inquietud regeneradora i la voluntat institucionalitzadora. Josep Güell (1899-1930): escrits (Col. Natan Estudis, Ajuntament de Tàrrega 2008). Construcció de les identitats (g)locals i noves tecnologies de la informació i la comunicació (2010), El Foment. 100 anys fent història (2011) amb Judit Balcells, i Modernització i crisi comunitària. Estudis d'etnohistòria rural: la Catalunya occidental en el canvi de segles XIX i XX (2012).
Ha editat el llibre Escrits (1899-1930) de Josep Güell Guillaumet, i ha coeditat les obres La festa a Catalunya (1997). La festa com a vehicle de sociabilitat i d'expressió política (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997), de diversos autors, i L'home i el paisatge de la Segarra històrica (2011) de Josep M. Miró i Rosinach. Va participar així mateix en les obres col·lectives Societat catalana, societat limitada (El Cep i la Nansa, 2007), i Estudios de arte y comunicación social (2012). Va obtenir la Borsa d'Estudis Eusko-Ikaskuntza - Institut d'Estudis Catalans pel treball Les lluites pel ben parlar i contra la blasfèmia a Catalunya i al País Basc en el marc del seu despertament nacional (2004).
En el camp de l'ensenyament, va exercir com a professor de Lingüística i de Semiòtica i de Teoria de la Comunicació a la Universitat de Barcelona. Finalment, fou professor de Semiòtica i de Psicologia de la Comunicació a la Universitat de Lleida.[1]
Casat amb la Sònia Rubió, i una filla dita Laia, la seva prematura mort als 50 anys el dia 9 de setembre de 2017 [2][3] commocionà els cercles universitaris i culturals del territori.[4][5][6][7][8] Va ser guardonat a títol pòstum en la 20a edició dels Premis Culturàlia.[9][10]
Referències
[modifica]- ↑ «Membres GECIEC». Grup d'Estudis de la cultura i les identitats a l'Europa contemporània.
- ↑ «Mor als 50 anys el professor de la UdL Joaquim Capdevila». Diari Segre.
- ↑ NacióLleida. «Mor Quim Capdevila, expert en semiòtica i teoria de la comunicació de la UdL | NacióLleida».
- ↑ «Joaquim Capdevila, l'adeu a un amic i a un mestre | NacióLleida».
- ↑ Lladonosa, Mariona «Per a Joaquim Capdevila i Capdevila». Cercles. Revista d'Història Cultural, 21. DOI: 10.1344/cercles2018.21.1007. ISSN: 1699-7468.
- ↑ «Com podran explicar el món sense haver llegit Dostoievski?».
- ↑ «Adéu a Joaquim Capdevila Capdevila».
- ↑ «En la mort de Quim Capdevila (1967-2017) – Societat Catalana de Comunicació».
- ↑ «El filòleg Quim Capdevila serà guardonat a títol pòstum en la 20a edició dels Premis Culturàlia». Tàrrega televisió.
- ↑ «La Universitat de Lleida i el Museu Comarcal de l'Urgell – Tàrrega tributen un homenatge pòstum al lingüista i historiador Joaquim Capdevila — Ajuntament de Tàrrega». Arxivat de l'original el 2019-07-03. [Consulta: 3 juliol 2019].