Vés al contingut

Joaquim Casal i Fàbrega

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoaquim Casal i Fàbrega
Biografia
Naixement30 maig 1948 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Palau-Sacosta (Gironès) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Politècnica de Catalunya (–1982) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióinvestigador, enginyer químic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Politècnica de Catalunya, Professor emèrit Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Joaquim Casal i Fàbrega (Palau Sacosta, Girona, 1948) és doctor enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, on ha estat professor des del 1974, catedràtic d’enginyeria química del 1988 al 2018 i professor emèrit des d’aleshores.

És un dels introductors de l’anàlisi del risc tecnològic –incendis, explosions, fuites tòxiques– a l’Estat espanyol i ha dut a terme una tasca pionera de difusió tant aquí com en altres països [1]. Fruit de la seva recerca ha publicat uns tres-cents articles i comunicacions d’àmbit internacional, així com diversos llibres, com Evaluation of the effects and consequences of major accidents in industrial plants (2008 i 2018) [2]. El 1992 fundà el Centre d’Estudis del Risc Tecnològic, del qual fou director fins al 2010. Ha realitzat assessorament a empreses i a l’Administració en l’anàlisi de risc i d’accidents ocorreguts. Ha organitzat congressos internacionals, com el First European Meeting on Chemical Industry and Environment (1993), i ha estat professor visitant en universitats de diversos països entre les quals hi ha la Universitat Sharif de Tecnologia (Iran) i la Universitat del Petroli de la Xina. És membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans, de la que n’ha estat president (2001-2002).

Va ser director del Departament d’Enginyeria Química (1994-1999) i vicerector de Política Científica de la UPC (1999-2001), i director general de Recerca del Departament d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya (2002-2003).  

Ha publicat també diversos llibres en l’àmbit de la ficció i ciència-ficció: Una recerca en dos temps (2012), L’esperit de fum i altres relats (2012); i Tilepadeion: I know what is in your mind [3] (2015) i El darrer foc (2024) [4].

Ha obtingut el Premi Rafael Campalans de l’IEC (1983) pel treball Contribució a l’estudi de la fluïdització homogènia i el Premi Divulga del Museu de la Ciència (1984) per Com, quan i perquè les coses es rovellen. Li ha estat concedida la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (2012). També ha estat premiat per la seva faceta literària amb el Premi Ictineu 2012 per Entropia minvant i el Premi de Ciència-ficció Manuel de Pedrolo 2014 per la novel·la Tilepadeion: sé què penses.

Referències

[modifica]
  1. Planas, E.; Arnaldos, J.; Darbra, R. M.; Muñoz, M.; Pastor, E. Historical evolution of process safety and major-accident hazards prevention in Spain. Contribution of the pioneer Joaquim Casal.. Journal of Loss Prevention in the Process Industries, 11-04-2014.
  2. Casal, J. Evaluation of the Effects and Consequences of Major Accidents in Industrial Plants (en anglès). Second Edition. Amsterdam: ELSEVIER, 01 Gener 2018. ISBN 978-0-444-63883-0. 
  3. Casal, J. Tilepadeion: I know what's in your mind (en anglès). Lleida: Milenio, 01 Gener 2015. ISBN 9788499756394. 
  4. Casal, J. El darrer foc (en català). Lleida: Pagès editors, 01 Gener 2024. ISBN 978-84-1303-514-7.