Vés al contingut

Joaquim Desvalls i de Sarriera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Joaquim Desvalls i Sarriera)
Plantilla:Infotaula personaJoaquim Desvalls i de Sarriera
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1803 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1883 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
President Institut Agrícola Català de Sant Isidre
1851 – 1860
President Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
1850 – 1877
Senador del Regne
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Joaquim Desvalls i de Sarriera (Barcelona, 1803 - Palma, 1883), vuitè marquès de Llupià i cinquè d'Alfarràs, fou regidor i tinent d'alcalde de Barcelona[1] i senador del regne.[2]

Biografia

[modifica]

Fou un dels fundadors i el primer president, entre 1851 i 1860, de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. També fou el primer president de l'Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona.[3] Membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on hi dirigí la secció d'agricultura.[4]

Va promoure la reforma del palau de Barcelona, amb la creació d'una nova façana neoclassicista,[5] i l'ampliació dels jardins del Laberint d'Horta, finca creada pel seu avi Joan Antoni Desvalls i d'Ardena.[6]

Referències

[modifica]
  1. «Els Desvalls i Catalunya». Centre Interpretació de la Finca de Viladellops [Consulta: 9 juny 2018].
  2. «DESVALLS Y SARRIERA, JOAQUÍN. MARQUÉS DE ALFARRAZ». Senado de España. [Consulta: 9 juny 2018].
  3. Bosch Planas, Josep «Els Desvalls: una família de l'alta noblesa catalana». Del Penedès, 30, 2014, pàg. 77-87.
  4. «Joaquim Desvalls i de Sarriera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Els Desvalls i Catalunya. Un llinatge noble català en l'història (tríptic). Finca Viladellops. Arxiu Nacional de Catalunya. 
  6. Gutiérrez Medina, Mª Luisa «Los jardines del Laberinto de Horta, algo más que un jardín neoclásico». Pedralbes, 28, 2008, pàg. 677-690.