Palau del Marquès d'Alfarràs (Barcelona)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Part de | plaça del Duc de Medinaceli | |||
| Arquitecte | Francesc Daniel Molina i Casamajó Adolf Florensa i Ferrer | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | parcialment destruït | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Josep Anselm Clavé, 31 i Nou de Sant Francesc, 44 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40410 | |||
| Id. Barcelona | 759 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | marquesat d'Alfarràs | |||
El Palau del Marquès d'Alfarràs és un edifici situat als carrers de Josep Anselm Clavé i Nou de Sant Francesc de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Història
[modifica]El palau té l'origen en l'adquisició feta el 1765 per Jeroni de Ribes i de Castellbell (Lleida, 1703-1768), segon marquès d'Alfarràs,[3] d'unes cases als carrers del Nou i Dormitori de Sant Francesc (actualment Josep Clavé) i al carreró de Sant Antoni (actualment Sils).[4][5][6][7] El 1769, la seva filla Teresa de Ribes i d'Olzinelles, tercera marquesa d'Alfarràs,[8] es va casar amb Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, sisè marquès de Llupià i quart del Poal,[9] que hi va promoure unes grans reformes amb motiu del casament de l'hereu Antoni Miquel Desvalls i de Ribes (1773-1821)[10] amb Narcisa de Sarriera i Despujol,[11] filla del comte de Solterra, celebrat el gener del 1800.[12]
Antoni Miquel Desvalls va morir durant l'epidèmia de febre groga de 1821,[13] i l'any següent, la seva vídua i el seu fill Joaquim Desvalls i de Sarriera, vuitè marquès de Llupià i cinquè d'Alfarràs,[14] van adquirir unes cases al carrer del Dormitori de Sant Francesc al comerciant Onofre Artigas i Valls,[15] que el 1789 hi havia establert una fàbrica d'indianes.[16][17] El 1850, l'arquitecte Francesc Daniel Molina hi va projectar una nova façana neoclassicista,[18][7] coincidint amb la urbanització de la plaça del Duc de Medinaceli,[1][2] i el 1858, el marquès va adquirir la casa del núm. 29 als hereus del taverner Jordi Escofet.[19][20]
Durant la Guerra Civil Espanyola, el palau va ser confiscat per la UGT, que hi va establir la seu del Sindicat Marítim «La Naval».[21][22] El 1944,[23] va passar a mans de l'Institut Nacional de Previsió, que a principis de la dècada del 1960 va iniciar els tràmits per a enderrocar-lo i construir-hi un ambulatori.[24][25] Una campanya a la premsa va fer que l'Ajuntament de Barcelona li retirés el permís d'obres, i finalment, el 1968 fou adquirit pel Patronat Municipal de l'Habitatge, que hi va construir nous habitatges.[26][27][28][2] Únicament se'n conservà el cos corresponent a la façana neoclassicista (però sense el jardí elevat), on l'arquitecte municipal Adolf Florensa va convertir els dos portals que flanquejaven l'entrada principal en finestres i va afegir un revestiment mimètic a l'angle amb el carrer Nou de Sant Francesc.[1][2]
A finals del segle xx, va ser la seu del Síndic de Greuges de Catalunya, i des del 2011 acull la seu barcelonina de la Casa de Rússia.[1]
Descripció
[modifica]Consta de planta baixa, principal i segon pis, tot cobert per un terrat pla transitable.[1] La façana destaca per la simetria i equilibri en la composició i organització de les obertures i s'organitza en tres cossos verticals, tot disposant el central d'una major rellevància estructural i decorativa. Tanmateix la planta baixa presenta un tractament diferenciat de la resta de nivell, organitzant-se aquesta a manera de basament amb carreus de pedra de grans dimensions revestits als cossos laterals. Destaca especialment d'aquest nivell la portada (localitzada al tram central) emmarcada per unes discretes pilastres motllurades de pedra. La porta es configura com una obertura rectangular de gran alçada, amb llinda i muntants esculpits amb full d'acant. Aquest cos es remata amb una franja decorativa amb motius vegetals a sobre de la porta i geomètrics als costats. Les pilastres es rematen amb unes mènsules ricament decorades (dues a cada costat de la porta) i que sostenen la volada del balcó del primer pis. La porta queda flanquejada a sengles costats per uns grans finestrals amb arc de mig punt adovellades que actualment es troben protegides per unes reixes de ferro.[1]
El primer i segon pis es mostren clarament diferenciats de la planta baixa, primerament per la petita cornisa motllurada existent entre sengles cossos i en segon lloc pel mateix tractament de la part superior del frontis. Aquest disposa de tres cossos verticals clarament definits gràcies a unes grans pilastres de fust motllurat i un potent capitell d'ordre corinti que sobresurten del plom de la façana. Aquestes pilastres no fan sinó emmarcar i monumentalitzar el cos central, al qual es disposen dues finestres (una per pis).[1] El coronament té un potent entaulament, que sembla recolzar-se a les grans pilastres, i una cornisa en volada esculpida, a sobre de la qual es desenvolupa una balustrada de pedra trencada al tram del cos central per la presència d'un element massís de pedra, motllurat i coronat per florons.[1]
Les finestres de la planta principal es configuren com obertures de gran alçada, amb muntants motllurats, llinda esculpida i guardapols a manera d'entaulament, tot obrint-se aquestes a uns balcons de pedra en voladís. La llosana dels balcons presenta decorada la seva cara inferior (visible des del carrer) amb un motllurat i una mena de rosetons, ornamentació que es complementa amb la barana de balustres, la qual disposa d'uns elements centrals que tenen un petit baix relleu central. Els balcons laterals presenten uns balcons menys monumentals, amb la llosana més curta i mènsules més senzilles tot i que igualment esculpides.[1]
Les finestres del segon pis són molt més senzilles, tant en alçada (que és menor) com en el tractament de l'obertura pròpiament dita; en aquest cas ja no parlem de balcó sinó de finestres ampitades.[1] Actualment el cos on s'inscriuen els pisos superiors es troba parcialment revestit per un arrebossat vermellós que contrasta amb la blancor de la pedra vista de les pilastres i la resta d'elements estructurals de fàbrica.[1]
Nombroses fotografies d'època mostren la sumptuosa decoració interior d'estil imperi i els jardins elevats que donaven al carrer. Destacava especialment el saló principal, de grans dimensions (com acostumaven a tenir aquest tipus de residències) amb nombroses portes que permetien la comunicació amb altres sales i parets decorades. Els murs estaven completament revestits amb pintures que imitaven una falsa arquitectura amb parelles de columnes de fust de marbre i capitells d'ordre corinti. Els intercolumnis presentaven uns plafons de marbre fingits i a sobre de cada porta un plafó on es representaven al·legories de les ciències i les arts, molt probablement perquè Joan Antoni Desvalls fou president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Les columnes semblaven suportar una gran entaulament una cornisa decorada amb una sanefa grega.[1]
Vegeu també
[modifica]- Palau del Marquès d'Alfarràs (Horta)
- Palau del Marquès d'Alfarràs (Vilafranca del Penedès)
- Casa-fàbrica Guàrdia-Desvalls
Referències
[modifica]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 «Casa del Marquès d'Alfarràs». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Seu del Síndic de Greuges de Catalunya (antic Palau Alfarràs)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Jeroni de RIBAS y de CASTELLVELL». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ AHPB, notari Joan Olzina i Cabanas, manual 1.007/30, f. 341v-346, 06-05-1765, f. 394-398v, 18-05-1765, f. 414v-417v, 24-05-1765, f. 519-525, 05-07-1765, f. 618v-627, 17-08-1765.
- ↑ «Patrimoni de Barcelona. "Llibre dels censos de Casa Marimon, censal a don Joan Batista Bianza y Milani y altres censos y censals, any 1765"». Arxiu de la família Desvalls, ANC1-1087-T-332. ANC.
- ↑ AHCB. Cadastre 1J.I-34. Quaderno de casas rehedificadas desde 1721 inclusive en adelante, p. 1201-1202.
- ↑ 7,0 7,1 Els Desvalls i Catalunya. Un llinatge noble català en l'història (tríptic). Finca Viladellops. Arxiu Nacional de Catalunya.
- ↑ «María Teresa de RIBAS y de OLZINELLES». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Juan Antonio DESVALLS y de ARDENA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Antoni Miquel de RIBES». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «María Narcisa de SARRIERA y DESPUJOL». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Curet, Francesc; Anglada, Lola (dibuixos). La vida a la llar. Barcelona: Altafulla, 1981, p. 56-57 (Visions barcelonines, I).
- ↑ Giménez, 2019, p. 14.
- ↑ «Joaquim DESVALLS y de SARRIERA».
- ↑ AHPB, notari Manuel Olzina, manual 1.183/13 (2a part), f. 88-96, 03-07-1822.
- ↑ «Onofre Artigas. Comerciant. Dormitori de Sant Francesc (Josep Anselm Clavé) 21-22. Cases. Obrir una porta amb una finestra damunt i posar estenedors». C:XIV Obreria C-50/1789-046. AHCB, 09-03-1789.
- ↑ Grau i López, 1974, p. 54.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 518 C.
- ↑ «Jordi Escofet. Taverner. Dormitori de Sant Francesc (Josep Anselm Clavé). Casa. Aixecar 2 pisos i posar balcons». C.XIV Obreria C-104/1808-002. AHCB, 07-01-1808.
- ↑ AHPB, notari Antoni Alsina, 21-01-1858.
- ↑ «Sindicat marítim de la UGT-ITF La Naval». AFB3-134. AFB, 15-04-1937.
- ↑ Ballester, David. Barcelona i la UGT (1888-1988). Arxiu Històric de la Ciutat. Ajuntament de Barcelona, 2002, p. 73 (Quaderns del Seminari d'Història).
- ↑ Giménez, 2019, p. 17.
- ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 31-07-1962, p. 341.
- ↑ «S.O.S. para un palacio». Destino, 17-03-1962, pàg. 22.
- ↑ Pedret Muntañola, Joan «Se proyecta la ampliación de la Plaza de la Merced». La Vanguardia, 07-07-1968, pàg. 25.
- ↑ La Vanguardia, 04-09-1968, p. 16.
- ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 20-01-1969, p. 40.
Bibliografia
[modifica]- Giménez, Carlota «Torre Sobirana d'Horta. El palau Desvalls, patrimoni històric». El Pou, publicació del Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada, 9, 2019, pàg. 9-20.
- Grau, Ramon; López, Marina «Empresari i capitalista a la manufactura catalana del segle xviii. Introducció a l'estudi de les fàbriques d'indianes». Recerques: història, economia, cultura, 4, 1974, pàg. 19-57.
Enllaços externs
[modifica]
- «Palau Alfarràs». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.