Joaquim Ferrer i Ferrer
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1882  Vilalba dels Arcs (Terra Alta) |
| Mort | 12 gener 1929 (46/47 anys) valor desconegut |
| Executiu La Tradición | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, metge |
| Família | |
| Cònjuge | Pilar Fontcuberta i Fontanet |
| Mare | Filomena Ferrer i Blanch |
| Germans | Estanislau Ferrer i Ferrer Anita Ferrer i Ferrer |
Joaquim Ferrer i Ferrer (Vilalba dels Arcs, Terra Alta, 1882 - Tortosa, Baix Ebre, 12 de gener de 1929),[1] fou un metge i polític català.
Al seu poble era conegut amb el sobrenom de lo metge Ferré.[2] Provenia d'una família de fortes conviccions carlines, fet que va ajudar, amb els anys, a que esdevingués cap del Partit Tradicionalista en els districtes de Tortosa, Roquetes i Gandesa.[1] Fou també director del diari La Tradición, l'òrgan oficial dels carlistes, i des d'on va combatre Marcel·lí Domingo, el seu principal rival polític. Fou membre del Sometent, i el mes de novembre de 1922 fou processat per injúries a l'Exèrcit per uns articles sobre els soldats de quota que va escriure a La Tradición.[2]
Pel que fa a la seva carrera política, es presentà a la candidatura de Tortosa-Roquetes, juntament amb Francisco Canivell Curto i Joan Tomàs Villalbí. Ho féu, també, en la candidatura per a diputats a Corts, tot i que en aquesta ocasió no va obtenir elecció.[3] Sí que va ser diputat provincial a partir de les eleccions de 1919, en què quedà en tercera posició amb 6.509 vots.[2] En l’ens provincial s’integrà en la Comissió Permanent d’Hisenda i també en la Mixta de Reclutament, el primer mandat com a suplent, i el segon com a titular.[3] Com a diputat, passà a formar part de l’Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya l’agost de 1921, a la qual acudí sota l’epígraf de jaumista. Es presentà de nou als comicis provincials de 1923, però no entrà, ja que va quedar en setena posició amb solament 1.924 vots.[3]
Bibliografia
[modifica]- Monner i Estopinyà, Anton. Curiositats i episodis de la història de Vilalba dels Arcs. Zaragoza: Hispanidad de Ediciones, 1986.
Enllaços externs
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Curto, Albert. «Ferrer i Ferrer, Joaquim». A: Diccionari biogràfic dels diputats de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925). Barcelona: Diputació de Barcelona, octubre de 2019, p. 176. ISBN 9788498038897.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Curto, Albert. «Ferrer i Ferrer, Joaquim». Institut Ramon Muntaner. [Consulta: 3 desembre 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Curto, p. 177