Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo

Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo

Biografia
Naixement	10 agost 1757 Xàtiva (la Costera)
Mort	26 març 1837 (79 anys) Dublín (Irlanda)
Sepultura	Cementiri de Glasnevin
Diputat al Congrés dels Diputats
1r juliol 1820 – 27 setembre 1823
Diputat al Congrés dels Diputats
24 octubre 1810 – 25 setembre 1813
Capellà del rei d'Espanya
1795 – Nomenat per: Carles IV d'Espanya
Qualificador del Sant Ofici
Dades personals
Ideologia	Liberalisme
Religió	Església Catòlica
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Canonge de la catedral de Conca Magistrat de l'Audiència de Castella la Nova
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola Reial Acadèmia de la Història
Família
Germans	Jaume Villanueva i Astengo

Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo (Xàtiva, 10 d'agost de 1757 — Dublín, 1837) fou un polític i sacerdot valencià. Germà de Jaume Villanueva, va ser diputat a les Corts de Cadis i també durant el trienni liberal (1820-1823). Entre les reformes que impulsà destaquen: l'abolició de la Inquisició, la creació de la província de Xàtiva i la devolució del seu nom original a aquesta ciutat (en comptes de l'imposat per Felip V, Nueva Colonia de San Felipe). Les seues idees liberals tingueren com a conseqüència que haguera d'exiliar-se el 1823 al Regne Unit on morí el 1837, a Dublín.

Defensor de la llengua

Villanueva no sols va destacar com a polític en la defensa i recuperació dels interessos de la seua terra. Com a rector, també va escriure un llibre defensant la traducció a les llengües vulgars de la Bíblia: De la lección de la Sagrada Escritura en lenguas vulgares (València, 1791). Aquest text incloïa quatre fragments bíblics, de traduccions existents al català, de Daniel, Primer llibre dels Macabeus, Fets dels Apòstols i Apocalipsi. Per aquella època el mateix Villanueva també en havia fet algunes traduccions de textos religiosos. Molt de temps després, el 1828, durant el seu exili, el seu nom es va barallar amb força entre els exiliats catalans per realitzar la traducció al català de la Bíblia. Al seu favor es decantava el llibrer valencià Vicent Salvà i Pérez, però el català Antoni Puigblanch (amb qui Villanueva havia mantingut una forta polèmica amb intercanvi de diversos opuscles durant els anys d'exili) s'hi va oposar argumentat que Villanueva no en coneixia prou la seua pròpia llengua i apostant per un traductor del principat, Josep Melcior Prat, que al final aconseguí finalitzar un traducció completa del Nou Testament, que va ser publicada en Londres de manera anònima uns anys després per la Societat Bíblica Britànica i Estrangera. Per la seua banda, sembla que, si bé Villanueva va començar per la seua banda una traducció del Nou Testament, per contribuir a aquest projecte no l'acabà. Tot i això, i malgrat el seu caràcter il·lustrat, aquesta treball situa a Villanueva prop dels precursors del romanticisme com Wilhelm von Humboldt o com Johann Gottfried Herder que defensava la diversitat cultural i lingüística.

Obres

Obres seues són: Catecismo de Estado (1793), Las angélicas fuentes o el tomista en las Cortes (1811-1813), Carta a don Roque Leal de Castro (1820), Vida literaria de don Joaquín Lorenzo Villanueva (1825) i també Mi viaje a las Cortes (obra inèdita aquesta, que es pot consultar a la Biblioteca Nacional en edició facsímil).

A Xàtiva existix actualment una escultura dedicada als germans Villanueva obra de l'escultora xativina Inmaculada Abarca.

Bibliografia

• Villanueva, Joaquín Lorenzo. Vida literaria de don Joaquín Lorenzo Villanueva (1825)
• Agustí Ventura Vida i obra de Joaquin Llorenç Villanueva, diputat a les Corts de Cadis (1968)
• Soler Pascual, Emilio. El viaje literario de los hermanos Villanueva Arxivat 2007-04-03 a Wayback Machine. (2001)
• Carod Rovira, Josep Lluís. «Societats Bíbliques». A: Història del protestantisme als Països Catalans. València: Ed. Tres i Quatre, 2017, pàgs. 209-216. ISBN 9788416789023. 

Enllaços externs

• Diverses obres de Joaquim Villanueva escanejades i disponibles a Internet Archive
• Reproducció en línia de l'original inèdit de Mi viaje a las cortes (castellà)

Premis i fites
Precedit per: Diego Antonio Rejón de Silva	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira X 1796-1837	Succeït per: Jerónimo de la Escosura y López de Porto