Vés al contingut

Joaquim Oliva i Gomà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoaquim Oliva
Biografia
NaixementJoaquim Oliva i Gomà
11 de novembre de 1926
Guissona, Catalunya
Mort4 febrer 1993 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Alçada1,73 m
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1947 Modifica el valor a Wikidata - 1958 Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDefensa
Clubs professionals
Anys Equip
1945-1947 CE Cervera
1947-1950 CE Sabadell FC 30 (0)
1949-1950 --> RCD Espanyol (cedit) 6 (0)
1950-1957 Reial Madrid 102 (1)
1957-1959 Real Jaén CF 46 (0)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1950 Catalunya Catalunya 2 (0)
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
– Reial Madrid CF
– RCD Espanyol
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
–   Catalunya

Joaquim Oliva i Gomà (Guissona, 11 de novembre de 1926 - 4 de febrer de 1993)[1] fou un futbolista català de la dècada de 1950.

Trajectòria

[modifica]

Oliva jugava a les posicions de mig volant i defensa central. Començà a jugar al CE Sabadell a primera divisió, entre 1947 i 1949. Aquesta darrera temporada, el Sabadell va baixar a Segona i Oliva fou cedit al RCD Espanyol els cinc darrers mesos de la següent temporada. El jugador prometia molt i tant Espanyol, Barcelona, com Reial Madrid estaven interessant en el seu fitxatge. Finalment, el 1950 fou traspassat pel Sabadell al Reial Madrid, club amb el qual signà per cinc temporades.[2] Va viure l'època daurada del club blanc, amb el qual guanyà tres lligues (1953-54, 1954-55, 1956-57), dues Copes Llatines (1954-55, 1956-57) i dues Copes d'Europa (1955-56, 1956-57). Després de set temporades al club, el 1957 marxà al Real Jaén CF, on jugà dues temporades més, una a primera divisió i una a Segona.

Jugà dos partits amb la selecció catalana de futbol l'any 1950.[3][4]

Com a anècdota cal esmentar que Oliva fou protagonista d'un cas que fou conegut a l'època com el cas del K.O. Era el 5 d'abril de 1953, i el Reial Madrid visitava el Camp de Les Corts. A cinc partits pel final la classificació de la lliga era molt ajustada amb València, 35 punts; Espanyol, 34; Madrid, 33 i Barcelona, 32. El Barça jugava al voltant de la seva gran estrella Ladislau Kubala. En una acció del partit, una tisora realitzada per Kubala gairebé colpeja Oliva. Ambdós jugadors començaren a discutir i empènyer. L'àrbitre Juan Gardeazábal. Començaren aleshores veritables lluites soterrades als despatxos. La sanció per agressió significava 4 partits de suspensió i, per tant, perdre Kubala la resta de la temporada. Finalment el Barça en sortirà beneficiat i Kubala només fou condemnat per desconsideració amb una multa econòmica. El Barça guanyà el quatre partits que li mancaven i acabà proclamant-se campió de lliga.[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Oliva, Joaquín Oliva Gomá - Futbolista». [Consulta: 14 maig 2021].
  2. ↑ «EL REAL MADRID SE ANTICIPA AL BARCELONA Y FICHA A OLIVA». El Mundo, 2002. [Consulta: 1r octubre 2014].
  3. ↑ «Ayer en Las Corts». Mundo Deportivo, 09-04-1950.
  4. ↑ «Ayer en Las Corts». Mundo Deportivo, 10-04-1950.
  5. ↑ «Kubala-Oliva, ‘el Caso K.O.’». Alfredo Relaño, El País, 27-10-2013. [Consulta: 1r octubre 2014].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joaquim_Oliva_i_Gomà&oldid=30181447»