Vés al contingut

Joaquim Serra i Corominas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoaquim Serra i Corominas
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 març 1907 Modifica el valor a Wikidata
Peralada (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 novembre 1957 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pianista Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJosep Serra i Bonal Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 3cf99bbe-55fc-4807-84c0-0f0ee2f5cfb7 Lieder.net: 32812 Discogs: 2213933 Modifica el valor a Wikidata
Placa al número 11 del carrer del Notariat de Barcelona

Joaquim Serra i Corominas (Peralada, l'Alt Empordà, 4 de març de 1907 - Barcelona, 17 de novembre de 1957) fou un compositor i pianista català, un dels més importants en la història de la música per a cobla, amb moltes sardanes considerades de gran qualitat. Ha estat definit com el compositor de la "difícil senzillesa", "amb les notes justes i ni una més".

Biografia

[modifica]

Fill del també compositor i músic Josep Serra i Bonal, rebé els primers ensenyaments musicals del seu pare. Quan en Joaquim tenia deu anys, la seva família es traslladà a Barcelona perquè pogués obtenir una sòlida formació musical, que rebé dels mestres Millet, Carles Pellicer i Morera. Ben aviat destacà com a compositor, amb diversos premis Concepció Rabell i Sant Jordi en els anys vint. El 1934 fou nomenat director artístic de Ràdio Associació de Barcelona. Dirigí la Cobla Barcelona i li donà una qualitat molt elevada. Col·laborà amb els esbarts Verdaguer i Sarrià, pels quals adaptà diversos ballets catalans. Publicà el Tractat d'instrumentació per a cobla (1957), una de les obres fonamentals en la matèria, a partir de les lliçons que havia impartit en el curset d'instrumentació que el 1948 havia organitzat l'Obra del Ballet Popular. Morí l'any 1957, amb cinquanta anys. Com a homenatge, l'Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona convoca anualment el premi de música Memorial Joaquim Serra i el compositor Rafael Ferrer li dedicà la composició Adéu Quim! In Memoriam (1957).

Obra

[modifica]

Música per a cobla

[modifica]
  • Dansa de fadrins (1955), petit poema simfònic
  • En Pere Gallerí (1948), glossa de la cançó
  • La filosa de Banyoles, glossa
  • La fira (1928), esbós simfònic per a dues cobles
  • Impressions camperoles (1926), que conté la sorprenent Vall dels Ecos. Premi Sant Jordi del Foment de la Sardana
  • Introducció i dansa, per a tres cobles
  • Marxa sobre motius populars catalans, per a dues cobles
  • La noia alegre que no sap plorar (1948)
  • La Moixeranga d'Algemesí (1950), glossa per a dues cobles i percussió, sobre la música de la Muixeranga
  • La presó de Lleida (1948), poema simfònic per a dues cobles
  • Puigsoliu (1957), poema simfònic estrenat pòstumament
  • Els tres tambors (1926), glossa de la cançó
  • Altres composicions o instrumentacions de música per a cobla: Ball de cercolets de Vilafranca del Penedès, Ball de gitanes de Llavaneres, Ball de nans de Berga, Bolangera de Solsona, Dansa de Castellterçol, L'Hereu Riera, La Tirotitaina del Pallars

Sardanes

[modifica]

Va escriure un total de 55 sardanes. En destaquen:

  • A Guissona (1956)
  • A Montserrat (1926), per a dues cobles, Premi Sant Jordi del Foment de la Sardana
  • Apassionada (1936)
  • Aura d'abril (1954), premiada al concurs de S'Agaró
  • Cavalleresca (1947)
  • Conte d'infants (1954)
  • Elegia (1948), dedicada a en Francesc Pujol
  • En Cacaliu (1948), dedicada a en Josep Juncà i Juscafresa, és la sardana obligada de contrabaix més divulgada
  • L'ermita vella (1946)
  • Evocació (1932)
  • Els gegants de Vilanova (1925)
  • Margarida (1945)
  • Maria del Claustre (1956), dedicada a Maria del Claustre Baixas i Vicens[1]
  • La meva Joaquima (1946)
  • Noces d'or (1949), dedicada al Futbol Club Barcelona en el seu cinquantè aniversari
  • Ofrena (1934)
  • El petit Albert (1935)
  • Primaveral (1947), per a dues cobles
  • La primera volada (1921), primera sardana
  • Recordant Vic (1954)
  • Remembrança (1928), dedicada a Ignasi Iglésias, amb un dels més bells cants de tenora que s'han escrit
  • Rocacorba (1936)
  • Roses del Brull (1953)
  • Sabadell (1955)
  • Sota els pins del pujolet (1955)
  • Tendreses (1936)
  • Vells amics (1951), dedicada a la Cobla Barcelona

Altres composicions

[modifica]
  • Variacions per a orquestra i piano (1930), premi Concepció Rabell, potser la seva obra simfònica més ambiciosa. Estrenades per Enriqueta Garreta i Toldrà, el 25 d'octubre 1931 amb l'Orquestra Pau Casals dirigida per Eduard Toldrà. Editada per Clivis Publicacions.[2]
  • A Montserrat tot plora, obra dramàtica
  • El carnestoltes (1949), ballet per a orquestra simfònica
  • Danza gitana (1954), per a orquestra
  • Doña Inés de Castro, ballet per a orquestra simfònica
  • Fiesta andaluza (1954), per a orquestra
  • Suite per a una òpera
  • Suite senyorial
  • Tempesta esvaïda, obra dramàtico-lírica, amb llibret de Carme Montoriol. Estrenada al Teatre Nou (Avinguda del Paral·lel), l'any 1936, en plena Guerra Civil
  • Trio en mi (1926), per a violí, violoncel i piano. Editada per Clivis Publicacions.[3]
  • Diverses cançons per a veu i piano i obres corals

Referències

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]