Joaquina Bernuy y Valda
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 març 1817  Madrid |
| Mort | 7 febrer 1858 (40 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata, pianista |
| Família | |
| Germans | Soledad Bernuy y Valda Ignacia Bernuy y Valda |
Joaquina Bernuy y Valda (Madrid, 2 de març de 1817-7 de febrer de 1858) va ser una aristòcrata i pianista espanyola.
Va néixer a Madrid el 2 de març de 1817, en una família noble.[1] Era filla de Francisco de Bernuy y Valda i d'Ana de Valda y Teijeiro, marquesos de Valparaíso i comtes de Montealegre.[2]
Estudià solfeig amb José Ordóñez Mayorito i piano amb el mestre Damián Viñals. Va actuar amb el piano als diversos concerts que organitzaven els seus pares a casa seva, on assistien les persones més notables de la capital, on es va sentir per primera vegada simfonies d'òperes com GuillaumeTell i Le Siège de Corinthe de Rossini.[1] Bernuy hi demostrà una gran habilitat com a pianista, així com les seves germanes Carmen i Soledad, que també hi participaven.[3]
En l'àmbit personal, va casar-se amb Bernabé Morcillo de la Cuesta, que la va sobreviure.[2][4]
Va morir a Madrid el 7 de febrer de 1858.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ballesteros Robles, Luis. Diccionario biográfico matritense (en castellà). Madrid: Ajuntament de Madrid, 1912, p. 77.
- ↑ 2,0 2,1 Burgos, A. de. Blasón de España. Libro de oro de su nobleza (en castellà). Madrid: Imprenta de Don Pedro Montero, 1860, p. 179.
- ↑ Frontaura, C.; Ossorio, M. Diccionario biográfico internacional de escritores y artistas del siglo XIX (en castellà). vol. 1. Madrid: Imprenta y Librería de Miguel Guijarro, 1890, p. 288.
- ↑ «Providencias judiciales». Gaceta de Madrid, 04-06-1868, pàg. 13.