Jocs dels Qüestors
| Nom en la llengua original | (la) Ludi Quaestorii  | ||
|---|---|---|---|
| Tipus | jocs romans | ||
| Període | antiguitat clàssica | ||
Els Jocs dels Qüestors (Ludi Quaestorii) van ser uns jocs romans.
Eren des del seu inici uns munera o espectacles de gladiadors. L'any 47 l'emperador Claudi va imposar el deure de donar aquestes munera als qüestors, en lloc de pavimentar els carrers.[1][2] L'any 54, Neró els va suprimir, però Domicià els va tornar a instaurar.[3] Els qüestors només organitzaven aquests espectacles de manera ocasional i voluntària. Des de l'època de Domicià els munera, eren entreteniments habituals, encara que menys que els Ludi Romani. En temps d'Alexandre Sever només eren els quaestores candidati principis (candidats a qüestors) els que havien d'organitzar els jocs a les seves expenses. Com a recompensa de seguida se'ls nomenava pretors.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Suetoni. Vides dels dotze cèsars: Claudi, 24
- ↑ Tàcit. Annals, XI, 22; XII, 5
- ↑ Suetoni. Vides dels dotze cèsars: Domicià, 4
- ↑ Eli Lampridi. Història Augusta: Alexandre Sever, 43