Johann Andreas Segner
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (hu) Segner János András  9 octubre 1704 Bratislava (Sacre Imperi Romanogermànic) | ||
| Mort | 5 octubre 1777 (72 anys) Halle (Regne de Prússia) | ||
| Sepultura | Cementiri Stadtgottesacker, #86 51° 28′ 55″ N, 11° 58′ 39″ E / 51.48197°N,11.97742°E | ||
| Formació | Universitat de Jena - medicina (1725–1729) | ||
| Tesi acadèmica | De natura ac principiis medicinae (1730 ) | ||
| Director de tesi | Georg Erhard Hamberger i Simon Paul Hilscher | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | físic, botànic, metge, professor d'universitat, matemàtic, químic, inventor | ||
| Ocupador | Universitat de Halle (1755–1777) Universitat de Göttingen (1735–1755) Universitat de Jena (1734–1735) | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Johann Georg Büsch, Johann Ephraim Scheibel, Christian Garve i August Hermann Niemeyer | ||
| Premis | |||
| |||
 | |||
Johann Andreas Segner (alemany: Johann Andreas von Segner) (Bratislava, 9 d'octubre de 1704 - Halle, 5 d'octubre de 1777) fou un matemàtic d'origen hongarès del segle xviii, que va ser el primer professor de matemàtiques a la universitat de Göttingen.
Vida
[modifica]Segner va néixer a l'actual Bratislava (aleshores Pòzsoni, en hongarès, o Pressburg, en alemany) en una família d'origen alemany i també va desenvolupar tota la seva carrera acadèmica a Alemanya, tot i sentir sempre un gran interès pels assumptes hongaresos.
Segner va estudiar a l'escola a Bratislava i a Győr i, probablement, va estar un any al Col·legi de Debrecen el 1724. El 1725 va ingressar a la universitat de Jena per cursar estudis de medicina,[1] on es va graduar el 1730. En aquest temps també es va interessar per les matemàtiques, publicant alguns articles sobre el tema.
Durant un breu temps, va practicar la medicina a Debrecen, però el 1732 va retornar a Jena per a fer de professor ajudant i doctorar-se el 1734.
El 1735 va ser nomenat catedràtic de Física i Matemàtiques de la universitat de Göttingen que s'havia fundat l'any anterior, essent ell precisament el primer d'una llarga sèrie de grans matemàtics que van ocupar el càrrec fins a la Segona Guerra Mundial: Kästner, Gauss, Dedekind, Riemann, Klein, Hilbert, Weyl…[2]
A partir de l'any 1750, va treballar en la construcció de l'observatori astronòmic de la universitat, juntament amb Tobias Mayer,[3] amb qui va mantenir unes relacions més aviat tenses, fins que el 1754 l'observatori va quedar sota la direcció exclusiva de Mayer.[4]
L'any següent, Segner deixa la universitat de Göttingen per ocupa el lloc de catedràtic de Matemàtiques i Filosofia Natura de la prestigiosa universitat de Halle,[5] càrrec que ocuparà fins a la seva mort.
Obra
[modifica]Ja el 1728, estant a Jena, va publicar un article amb una demostració de la regla dels signes de Descartes,[6] però la demostració definitiva no la va publicar fins al 1759.[7]
Segner va escriure uns quants llibres de text per a les seves classes, que destaquen per la seva claredat conceptual.[8]
Potser els treballs més influents de Segner hagin estat en el camp de la hidràulica, tema sobre el que va mantenir una intensa correspondència amb Euler i en el qual fou inventor de la bomba d'aigua autopropulsada.[9]
També cal destacar el seu intent de crear un càlcul lògic, en el seu llibre Specimen logicae universaliter demonstratae (1740), en el qual construeix a partir de tres postulats i dos axiomes un sistema axiomàtic per avaluar les idees i les seves relacions. [10] I els seus treballs sobre combinatòria, que va fer que Eugène Charles Catalan anomenés els nombres de Catalan amb el nom de nombres de Segner.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Szénássy i Bognár, 1992, p. 349.
- ↑ Szénássy i Bognár, 1992, p. 87 i ss.
- ↑ Forbes, 1974, p. 22-23.
- ↑ Forbes, 1974, p. 26.
- ↑ Forbes, 1974, p. 27.
- ↑ Youschkevitx, 2008, p. Dict..
- ↑ Tournés, 2005, p. 73.
- ↑ Schubring, 2005, p. 132-133.
- ↑ Reynolds, 2002, p. 216 i 234-235.
- ↑ Capozzi i Roncaglia, 2009, p. 129-134.
- ↑ Petersen, 2019, p. 114-115.
Bibliografia
[modifica]- Capozzi, Mirella; Roncaglia, Gino. «Logic and Philosophy of Logic from Humanism to Kant». A: Leila Haaperanta (ed.). The Development of Modern Logic (en anglès). Oxford University Press, 2009, p. 78-158. ISBN 978-0-19-513731-6.
- Forbes, Eric G «The Foundation of the First Göttingen Observatory: A Study in Politics and Personalities» (en anglès). Journal for the History of Astronomy, Vol. 5, 1974, pàg. 22-29. ISSN: 0021-8286.
- Petersen, T. Kyle. «Catalan and Narayana Numbers». A: Inquiry-Based Enumerative Combinatorics (en anglès). Springer, 2019, p. 113-120. ISBN 978-3-030-18307-3.
- Reynolds, Terry S. Stronger Than a Hundred Men: A History of the Vertical Water Wheel (en anglès). JHU Press, 2002. ISBN 9780801872488.
- Schubring, Gert. Conflicts Between Generalization, Rigor, and Intuition (en anglès). Springer, 2005. ISBN 978-0387-22836-5.
- Szénássy, Barna; Bognár, János. «János András Segner». A: History of Mathematics in Hungary Until the 20th Century (en anglès). Springer, 1992, p. 87-90. ISBN 9783540554974.
- Tournés, Dominique «Construction d'equations algebriques» (en francès). Repères-IREM, Vol. 59, 2005, pàg. 69-82. ISSN: 1157-285X.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Johann Andreas Segner» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Youschkevitx, A.P. «Segner, János-András (Johann Andreas von)» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 gener 2015].
- «Johann Andreas von Segner» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 1998. [Consulta: 7 desembre 2024].