Vés al contingut

Carl Loewe

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Johann Carl Gottfried Loewe)
Plantilla:Infotaula personaCarl Loewe

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Johann Carl Gottfried Loewe Modifica el valor a Wikidata
30 novembre 1796 Modifica el valor a Wikidata
Löbejün (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 abril 1869 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Kiel (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaParkfriedhof Eichhof Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Halle (1817–)
Latina August Hermann Francke (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Marienstiftsgymnasium (en) Tradueix
Cathedral Basilica of St. James the Apostle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, cantor, organista, director d'orquestra, cantant, professor d'educació secundària Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsDaniel Gottlob Türk Modifica el valor a Wikidata
AlumnesEmilie Mayer Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata

InstrumentOrgue i veu Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJulie von Bothwell, Adele Loewe, Helene Loewe, Anna Loewe Modifica el valor a Wikidata
PareJohann Andreas Loewe Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 83c850eb-9f0d-49eb-b9fc-84674df83d7a Lieder.net: 1674 Discogs: 1013331 IMSLP: Category:Loewe,_Carl Allmusic: mn0001615156 Modifica el valor a Wikidata

Johann Carl Gottfried Loewe (Löbejün, prop de Halle, 30 de novembre de 1796 - Kiel, 20 d'abril de 1869), generalment anomenat Carl Löwe o Loewe, fou un compositor de balades alemany.[1][2]

Biografia

[modifica]

Era el dotzè dels fills d'un mestre pobre d'escola i fou nen de cor a Cothen, passant després al col·legi de la fundació Francke, on va rebre lliçons de música de Daniel Gottlob Türck. Des de molt jove revelà gran disposició per l'art musical i es distingí com a notable cantor, mereixent que el rei Jeroni I de Westfàlia li atorgués una pensió per tal que pogués prosseguir els seus estudis musicals, però la caiguda de Napoleó –del qual Jeroni I era germà– el privarà d'aquests recursos i, llavors, sense deixar la música, continuarà els estudis de teologia.

Durant molts anys ocupa a Szczecin –ciutat llavors pertanyen a Alemanya– el càrrec de director de música en el seminari de mestres, en el gimnàs i en l'església d'aquesta població, on va tenir alumnes com Johann August Wilhelm Todt.[3] Durant l'hivern de 1819 a 1820 visità Dresden, i hi va conèixer Carl Maria von Weber, que l'encoratjà amb els seus treballs.[4]

Amb motiu d'un altre viatge que feu a Jena, presentà a Goethe una col·lecció de balades que havia compost amb lletra d'aquest poeta. També va donar classes a Viena tenint entre altres alumnes l'austríac Theodor Streicher.[5]

El 1866 es retirà de la feina. Aquest compositor fou i encara és molt popular a Alemanya; deixà unes 145 obres, figurant entre elles nombroses balades, inspirades en les més cèlebres poesies de Johann Gottfried Herder, Koener, Uhland, el famós Goethe i d'altres poetes compatriotes seus; va destacar verdaderament en aquest gènere i es pot assegurar que és el creador d'una nova forma de balades, ja que per la persistència d'una melodia determinada dona al poema un caràcter d'expressió real, a pesar de la senzillesa dels mitjans emprats.

Obres més importants

[modifica]
  • Balades
    Der Erlk¨nig: és la primera de les balades i fou escrita per Löwe quan ear estudiant el 1818
    Archibald Douglas
    Tom der Reimer
    Edward
    Heinrich der Vogler
    Prinz Eugen
    Oluf
    Der Nöck
    Una espècie de balades són també les seves llegendesDie Uhr
    Els Oratoris:
    Die Zerstörung Jerusalemss
    Die Sieben Schlaefer
    Johann Huss
    Die eherne Schlange
    Die Apostel von Philippi
    Johannes der Tänfer, etc..
    L'opereta:
    La cabanya dels Alps
    Rodolfo
    Òpera tràgica:
    Die drei Wünsche, òpera representada a Berlín el 1931
    Òpera romàntica
    Malek Adel
    Els poemes lírics
    Mazeppa
    El germà misericordiós
    Així com cantates, simfonies, obertures, quartets. etc.

Com a escriptor, Löwe té una obra sobre el cant Gesanglehre für Gymnasien, Seminarien und Bügerschulen (Szczecin, 1827). L'obra didàctica Gesanglehre, prahtisch und theoritisch (Szczecin, 1826) i un breu comentari a la segona part del Faust (Goethe) fet a Berlín el 1834, fou objecte especial de la crítica per una part d'aquesta.

Referències

[modifica]
  1. «Johann Carl Gottfried Loewe | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
  2. «Carl Loewe» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 24 abril 2020].
  3. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 62, pàg. 351 (ISBN 84-239-4562-6)
  4. Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8. 
  5. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 57, pàg. 1293 (ISBN 84 239-4557-X)

Bibliografia

[modifica]