Johann Gottlieb Friedrich von Bohnenberger
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 juny 1765  Simmozheim (Sacre Imperi Romanogermànic) | ||
| Mort | 19 abril 1831 (65 anys) Tübingen (Regne de Württemberg) | ||
| Formació | Universitat de Tübingen | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Tübingen | ||
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, astrònom, físic | ||
| Ocupador | Universitat de Tübingen | ||
| Membre de | |||
| Professors | Franz Xaver von Zach | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Christian Heinrich von Nagel | ||
| Família | |||
| Pare | Gottlieb Christian Bohnenberger | ||
Johann Gottlieb Friedrich von Bohnenberger (Simmozheim, 5 de juny de 1765 - Tübingen, 19 d'abril de 1831) era un astrònom, matemàtic i físic alemany. Després d'estudiar a la Universitat de Tubinga hi fa classes a partir de 1798. El 1817, descobreix l'efecte giroscòpic. Un cràter lunar rebé el seu nom.[1]
Publicacions
[modifica]- Anleitung zur geographischen Ortsbestimmung (facsímil en línia), 1795.
- Astronomia (1811)
- Anfangsgründe der höhern Analysis (1812)
Referències
[modifica]- ↑ Bruhns, Christian. «Bohnenberger, Johann Gottlieb Friedrich». A: Allgemeine Deutsche Biographie (ADB) (en alemany). tom 3. Leipzig: Duncker & Humblot, 187, p. 81s.
Bibliografia
[modifica]- Wagner, Jörg F.; Trierenberg, Arno. «The Machine of Bohnenberger». A: Erwin Stein (ed.). The History of Theoretical, Material and Computational Mechanics (en anglès). Springer, 2013, p. 81-100. ISBN 978-3-642-39904-6.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Gottlieb Friedrich von Bohnenberger