Vés al contingut

Johann Gottlieb Naumann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJohann Gottlieb Naumann
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 abril 1741 Modifica el valor a Wikidata
Blasewitz (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 octubre 1801 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Dresden (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaDresden Modifica el valor a Wikidata
FormacióKreuzschule Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, director d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera, simfonia i música clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGottfried August Homilius, Giuseppe Tartini i Giovanni Battista Martini Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeCatharina Magdalena Naumann Modifica el valor a Wikidata
FillsKarl Friedrich Naumann, Moritz Ernst Adolf Naumann, Constantin Naumann Modifica el valor a Wikidata


Spotify: 6IBWM3JIyvowwWGcNm2TaA Musicbrainz: 7d8166fa-c48b-414c-85dd-1f05fca3a00b Lieder.net: 19766 Discogs: 1499694 IMSLP: Category:Naumann,_Johann_Gottlieb Find a Grave: 22376720 Modifica el valor a Wikidata

Johann Gottlieb Naumann (Blasewitz, 17 d'abril de 1741 - Dresden, 23 d'octubre de 1801)[1] fou un compositor alemany.

Va estudiar música (piano i orgue) a Dresden. Per a la cort de Gustau III de Suècia va compondre òperes, com Gustaf Wasa (1786), damunt text suec del rei mateix, oratoris i música de cambra. Va escriure òperes sobre texts de Metastasio, com Alessandro nelle Indie (1767) i La clemenza di Tito (1769).

Més endavant va treballar a Copenhague, però finalment va tornar a Dresden, on va fer de professor tenint entre altres alumnes a Gottlob Bachmann.[2] L'any 1792 es va casar amb Catarina von Grodtschilling, filla del vicealmirall danès.[3] Era l'avi del també compositor i crític Emil Naumann (1827-1888).

Obres (seleccionades)

[modifica]

Òpera:

  • Il tesoro insidiato (1762)
  • Li creduti spiriti (1764, en col·laboració amb altres compositors)
  • L'Achille in Sciro (1767)
  • Alesandro nelle Indie (1768)
  • La clemenza di Tito (1769)
  • Il villano geloso (1770)
  • L'isola disabitata (1773)
  • La villanella inconstante (1774)
  • Ipermestra (1774)
  • L'ipocondriaco (1776)
  • Amphion (opéra-ballet 1778)
  • Armida (1773)
  • Elisa (1781)
  • Osiride (1781)
  • Cora och Alonzo (1782)
  • Tutto per amore (1785)
  • Gustaf Wasa (1786)
  • Orpheus og Eurydike (1786)
  • La reggia d'Imeneo (1787)
  • Medea (1788)
  • Protesilao (1789)
  • La dama soldato (1791)
  • Amore giustificato (1792)
  • Aci e Galatea (1801)

Altres treballs:

  • Missa solenne in A-flat Major (1804)
  • Dotze oratoris, incloent-hi:
    • La passione di Gesù Cristo (1767)
    • La morte d'Abel (1790)
    • I pellegrini al sepolcro (1798)
    • Betulia liberata (1805)
  • Psalms 69, 103 & 149
  • Masonic music incl. 2 marxes per orgue

Treballs instrumentals:

  • Dotze simfonies (1766-77)
  • Sis quartets per harpsicorde, flauta, violí i baix (1786)
  • Dotze sonates per a piano o harmònica (1786-92)
  • Sis sonates per a piano o harmònica, op. 4

Notes

[modifica]
  1. Tot i que Naumann va ser batejat amb el nom de Johann Gottlieb, seguint la moda de l'època el va llatinitzar com a Johann Amadeus. Totes les primeres estampes de les seves obres van aparèixer sota el nom de Johann (o Giovanni) Amadeus Naumann, si s'esmentava el primer nom.
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 7, pàg. 109 (ISBN 84-239-4507-3)
  3. Härtwig and Ongley: "Johann Gottlieb Naumann."

Enllaços externs

[modifica]