Johann Heinrich Rahn
 Retrat datat el 1656.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 març 1622 Tóss (Suïssa) |
| Mort | 27 maig 1676 (54 anys) Zúric (Suïssa) |
 Batlle Küsnacht | |
| 1670 – 1672 | |
 Batlle Kyburg | |
| 1658 – 1664 | |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic |
| Membre de | |
| Professors | John Pell |
| Família | |
| Pare | Hans Heinrich Rahn |
Johann Heinrich Rahn (Tóss, 10 de març de 1622 - Zúric, 27 de maig de 1676)[1][2] va ser un matemàtic suís, del segle xvii conegut pel seu llibre d'àlgebra.
Vida
[modifica]Rahn pertanyia a una prominent família de Zúric: el seu pare va ser conseller de la ciutat més de cinquanta anys i alcalde des de 1655 fins a la seva mort el 1669. El seu oncle, Johann Georg Werdmüller, que era l'enginyer en cap de les fortificacions de la ciutat, va ser probablement qui va interessar el jove Rahn per les matemàtiques.[3]
Rahn també va exercir diferents càrrecs en l'administració pública: representant al Gran Consell de Zuric des de 1642 i al Petit Consell des de 1669, governador de Kyburg de 1658 a 1664 i de Küsnacht (1670), intendent (1672) i tresorer (1674) de l'arsenal.[4]
En els anys cinquanta va ser deixeble del matemàtic britànic John Pell que va ser ambaixador del govern d'Oliver Cromwell a Suïssa entre 1654 i 1658.[5]
Obra
[modifica]Malgrat les seves obligacions públiques,[6] Rahn va escriure un llibre en alemany que el va fer famós: Teutsche Algebra, seguint molt les ensenyances de Pell. Quan Rahn va publicar el llibre (1659), Pell ja havia tornat a Londres, però un exemplar li va arribar i va ser traduït a l'anglès per Thomas Brancker amb el títol de An Introduction to Algebra (Londres, 1668), fent John Pell la supervisió final de l'edició britànica.[7] Aquesta traducció va permetre que el llibre tingués una ampla difusió.
En aquest llibre, s'utilitza per primera vegada, en un document publicat, el símbol per expresar la divisió,[8] a més d'utilitzar altres símbols com per a la multiplicació, per aleshores o les majúscules per als nombres donats i les minúscules per a les incògnites,[9] col·laborant així en l'establiment d'una notació estàndard en les matemàtiques.
També va escriure, tot i que no es van publicar, un tractat sobre equacions diofàntiques, del qual es conserva el manuscrit, i dos tractats d'òptica, dels quals només es coneixen els títols.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Neuenschwander, 2011, p. dicc, en el Dictionnaire Historique de la Suisse se l'anomena Hans Heinrich, però aquest era el nom del seu pare.
- ↑ Scriba, 2012, p. 264, li posa els dos noms alternativament.
- ↑ Malcolm, 2004, p. 250.
- ↑ Scriba, 2012, p. 264.
- ↑ Scriba, 2012, p. 261-262.
- ↑ Malcolm, 2004, p. 250 i ss.
- ↑ Scriba, 2012, p. 266.
- ↑ Cajori, 2011, p. 211.
- ↑ Cajori, 2011, p. 212.
- ↑ Malcolm, 2004, p. 253.
Bibliografia
[modifica]- Cajori, Florian. A History of Mathematical Notations (en anglès). Cosimo Inc., 2011. ISBN 978-1-61640-571-7.
- Malcolm, N «An unpublished letter from Henry Oldenburg to Johann Heinrich Rahn» (en anglès). Notes & Records of the Royal Society of London, Vol. 58, Num. 3, 2004, pàg. 249-266. DOI: 10.1098/rsnr.2004.0065. ISSN: 1743-0178.
- Scriba, Christoph J. «John Pell's English Edition of J. H. Rahn's Teutsche Algebra». A: Robert S. Cohen, John J. Stachel, Marx W. Wartofsky (eds.). For Dirk Struik (en anglès). Springer, 2012, p. 261-274. ISBN 9789401021159.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Johann Heinrich Rahn» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Neuenschwander, Erwin. «Rahn, Hans Heinrich» (en francès). Dictionnaire Historique de la Suisse, 2011. [Consulta: 26 setembre 2024]..