Johann Kaspar Lavater
  | |
| Nom original | (de) Johann Caspar Lavater |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 15 novembre 1741 Zúric (Suïssa) |
| Mort | 2 gener 1801 (59 anys) Zúric (Suïssa) |
| Sepultura | Zúric |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teologia, administració i gestió de l'Església, fisiognomia i literatura |
| Lloc de treball | Zúric Berlín Basilea |
| Ocupació | escriptor, criminòleg, pintor, il·lustrador, poeta, filòsof, teòleg, pastor evangèlic |
| Activitat | 1756 - 1801 |
| Membre de | |
| Professors | Johann Jakob Breitinger i Johann Jakob Bodmer |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Fills | Anna Luisa Lavater |
| Parents | Georg Friedrich Schmoll, cunyat |
  | |
Johann Kaspar Lavater (Zúric, 1741 — 1801) va ser un escriptor i pensador suís.
Va ser un pastor evangèlic, pròxim a Johann Gottfried Herder i Johann Wolfgang von Goethe. És un dels màxims exponents de la pseudociència coneguda com a fisiognomia, que associa caràcters físics als comportaments de les persones. Sobres aquesta va escriure Physiognomische Fragmente zur Beförderung der Menschenkenntnis und Menschenliebe (‘Fragments fisiognomònics per a un increment del coneixement i de l'amor humans', 1775-78). Va crear també himnes patriòtics com Schweizerlieder ("La cançó dels suïssos") (1767) que es van fer molt populars.[1]
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Kaspar Lavater
- ↑ «Johann Kaspar Lavater». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.