Johann Lukas von Hildebrandt

Johann Lukas von Hildebrandt
Nom original	(de) Johann Lucas von Hildebrandt
Biografia
Naixement	14 novembre 1668 ; Gènova (Itàlia)
Mort	16 novembre 1745 (77 anys); Viena (Àustria)
Activitat
Lloc de treball	Viena ; Linz ; Salzburg ; Znojmo
Ocupació	arquitecte
Activitat	1683 - 1745
Moviment	Barroc
Obra
Obres destacables	Obres destacables Schloss Halbturn (en) ; palau de Mirabell; (mil·lenni II) Church of saint Lawrence and Zdislava (en) ; (segle XVIII) Loretokapelle (en) ; (1713) Palais Kinsky (en) ;

Johann Lukas von Hildebrandt (Gènova, Itàlia, 14 de novembre de 1668 - Viena, Àustria, 16 de novembre de 1745) va ser un arquitecte austríac.

Biografia

Hildebrandt va néixer a Gènova (Itàlia) el 1668. La seva mare era italiana i el seu pare, alemany. Va estudiar sota la tutela de Carlo Fontana a Roma i posteriorment va estudiar enginyeria militar i civil sota la tutela del Príncep Eugeni de Savoia. També va estudiar enginyeria militar a Piemont. Hildebrandt arribaria a ser un dels arquitectes favorits del Príncep Eugeni.^[1]

El 1696, Hildebrandt es va establir permanentment a Viena, on va treballar per a famílies nobles com els Daun, els Harrach, els Schönborn, els Starhemberg i per al Príncep Eugeni.

El 1700, Hildebrandt va ser nomenat enginyer de la cort del Palau Imperial de Hofburg i el 1723 va obtenir el lloc d'arquitecte de la cort. No obstant això, a Hofburg havia de competir amb Johann Bernhard i Joseph Emanuel Fischer von Erlach, per la qual cosa va treballar principalment per a aristòcrates. A diferència dels treballs monumentals de Fischer von Erlach, les obres de Hildebrandt van ser de menor escala i van incloure més elements decoratius.^[1] Així mateix, combinava els estils italià i francès i va contribuir a desenvolupar l'estil barroc al sud d'Alemanya i Àustria.^[1]

Hildebrandt també va participar en projectes que eren desenvolupats per altres arquitectes, com ara l'Abadia de Göttweig, el Palau de Weissenstein i el Palau Schwarzenberg.

Entre 1713 i 1716, va treballar per a la poderosa família Kinsky, construint la seva residència a Viena, el Palais Kinsky. A partir de 1723, es va convertir en l'inspector general dels edificis imperials. Les seves obres més conegudes són els Palaus Belvedere: El Belvedere Alt (1721-1722) i el Belvedere Baix (1714-1716), tots dos encarregats pel Príncep Eugeni.

Hildebrandt va construir nombrosos palaus a Viena. Així mateix, va dissenyar edificis religiosos de gran importància, com ara la Peterskirche i la Maria Treu Piaristenkirche, ambdues a Viena.

Obres destacades

1695–1698: Stadtpalais des Prinzen Eugen (avui seu del ministeri de Finances), Viena, Àustria;
1699: Sankt Laurentius, Gabel, República Txeca;
1701–1702: Schloss Ráckeve, Hongria
1705: Schloss Nebilau, nur Pläne;
1705–1706: Palau Starhemberg-Schönburg, Viena;
1708: Herrschaftlicher Gutshof für Graf von Mercy, Bruck an der Leitha;
1704-1709: Capella de Loreto, Rumburk, República Txeca;
1706–1710: Palau Auersperg, Viena, mit Hilfe von Johann Bernhard Fischer von Erlach erbaut;
1710: Schloss Laxenburg (Blauer Hof), Niederösterreich;
1708–1711: Schloss Prugg, Bruck an der Leitha;
1714–1716: Palau Belvedere Baix, Viena;
1716: Piarist Church of Maria Treu, Viena;
1714–1717: Pfarrkirche Pottendorf
1712–1717: Palacio Schönborn, Göllersdorf, Àustria;
1717–1719: Geheime Hofkanzlei (Bundeskanzleramt), Viena;
1719: Entwurf donis Zwiebelhelms der Pfarrkirche Furth bei Göttweig;
1719: Gesamtplan für Stift Göttweig, Bau 1738 eingestellt
1710–1720: Cripta Imperial de Viena;
1702–1722: Savoy Castle, Ráckeve, Hongria;
1697–1723: Palau Schwarzenberg, Viena;
1720: Schloss Porrau (1720), Jagdschloss, heute Forsthaus
1721–1723: Palau Belvedere Alt, Viena;
1718–1725: Deutschordenskirche Heilig Kreuz (Priesterseminarkirche), Linz, Àustria;
1713–1726: Palau Kinsky, Viena;
1729: Schloss Hof, Schloßhof, Àustria;
1723–1730: Palau Hofburg, Reichskanzleitrakt, Viena;
1730: Pfarrkirche Aspersdorf
1702–1733: Església de Sant Pere, Viena;
1727–1735: Palau Harrach, Pavelló i Januariuskapelle, Viena;
1739–1741: Kapelle am Nikolaus-Dom in Tyrnau (Trnava, Slowakei);
1740–1741: Església parroquial, Göllersdorf, Àustria;
1743: Festungskirche St. Anna, Slavonski Brod;
1720–1744: Residència Würzburg, Würzburg, Alemanya;
1750: Haus zoom Goldenen Adler, Breslau, Polònia;^[2]